Divendres, 29 de Març de 2024

Aïda Folch: 'Amb Trueba, he après a no tenir pressa'

25 de Juliol de 2013, per Enrique Canovaca
  • Aïda Folch es troba en un moment òptim de la seva carrera professional

    majos.es

  • Aïda Folch, a 'El artista y la modelo'

     

Després de més de deu anys de trajectòria artística. En quin moment professional es troba ara?

Amb contradiccions. Podria dir que estic en un bon moment perquè he interpretat a una pel·lícula de la que surten moltes coses i em sento molt orgullosa ('El artista y la modelo'), però, per un altre cantó, estic preocupada per la situació del nostre país, que afecta a totes les feines. No saps cap a on aniràs, si tindràs feina i projectes. Em fa molta ràbia perquè tinc ganes de treballar i no m'agradaria marxar...

És a dir, ara li arriben molt pocs projectes?

Són molt menys que abans. Quan vaig començar, durant els primers cinc anys, feia dues pel·lícules per any, i ara potser només en faig una cada dos anys. Hi ha molts projectes però sense finançament. L'última pel·lícula m'ha obert portes a França i molts dels projectes que arriben són d'allà.

Les seves perspectives, doncs, són avançar en el mercat francès.

Totalment. S'ha d'aprofitar això de treballar fora, és molt interessant. I si arriben coses de fora perquè hem de dir que no? Si el nostre país no va bé ens haurem de buscar la vida.

La indústria crea etiquetes per als actors i directors. Se sent còmode quan li diuen que és la musa de Fernando Trueba?

No em molesta, la veritat. No sóc la seva musa, ell m'ho ha dit trenta mil vegades. Simplement reconeix que és un director egoista que busca l'actriu que més encaixa en el paper. Això no vol dir que totes les pel·lícules les faci amb ell, encara que ens estimen molt i ens agrada treballar junts. Agraeixo al Fernando que hagi confiat en mi, però no sóc la única. Penélope Cruz ha fet tres produccions amb ell, també Maribel Verdú... Al Fernando li agrada repetir amb els actors i treballar amb els seus amics.

Però és curiós que ha fet la primera pel·lícula, quan ningú la coneixia, i de les darreres, quan ja està consolidada.

Ha estat molt interessant trobar-nos deu anys més tard, com a adulta. La primera vegada, el Fernando dirigia una nena adolescent, que no era actriu i no sabia sobre la professió. Ha estat molt interessant, ens hem entès molt millor i hem gaudit.

Creu que una actriu ha de tenir 'sex appeal' per aconseguir renom internacional?

Realment no ho sé que s'ha de tenir, però tampoc m'hi capfico en assabentar-me. Cadascú és com és, i en aquesta professió,  té molt a veure la sort. No crec que el 'sex appeal' sigui clau. Simplement has de fer la feina ben feta.

Es veu anant a Hollywood, encara que sigui per interpretar papers secundaris i estereotipats?

No sé què passarà. No diré que no si m'agrada, sigui el país que sigui. De fet, no he pensat d'anar a fer proves a Hollywood, tot i que m'encantaria. El mateix em passa, però, amb França o Itàlia.

Li comentava perquè un grapat de les seves pel·lícules es classifiquen dins del cinema d'autor.

No estic en contra del cinema comercial. N'hi ha que està molt ben fet i d'altre que és banal, buit i superficial, que no m'interessa gents. Als Estats Units hi ha pel·lícules comercials amb missatge, que et fan riure i t'ho passes bé.

Després d'estar nominada als Goya, és primordial per vostè poder guanyar-ne un?

Sincerament, ara tot i que et donin un Oscar, els projectes són els que són... Si que és veritat que quan reps un premi tant important, la premsa es fixa més en tu i se't dona a conèixer. No obstant, això no et garanteix feina. Crec que els premis sempre venen bé perquè reconeixen la teva carrera, però no determinen que tinguis més projectes.

Com porta el circ mediàtic que envolta el cinema i que afecta a la vida personal dels actors?

És part de la nostra feina. Quan estem de promoció, ens passem tot el dia parlant amb periodistes, fent reportatges i fotografies, i responent a tot allò que ens demanen. Hem de vendre la pel·lícula. M'agrada més el rodatge, però aquesta part més industrial s'ha de fer i la porto bé.

Durant la seva carrera, ha interpretat papers amb molt de diàleg i d'altres amb poc. Que és més difícil dir o suggerir?

És igual de difícil. Allò que sí és més difícil és parlar amb una altra llengua que no és la teva. Has d'estar molt més concentrada per dir-ho tot perfecte, a la vegada que estàs donant a entendre una emoció (a 'El artista y la modelo' parla en francès).

Molta gent l'ha confós amb una actriu francesa.

Em sembla magnífic! També he interpretat una noia francesa a 'Cuéntame cómo pasó'. No sé perquè em toca fer molts accents en les meves interpretacions. La última pel·lícula que he rodat, sobre la vida de Vicente Ferrer faig d'anglesa. És interessant, m'agrada, és com un joc.

En un moment de 'El artista y la modelo' li pregunten d'on és i vostè respon que de Reus. Se'n preocupa de portar el nom de la ciutat allà on va?

I tant que sí, sempre! D'on ets? De Reus, encara que estigui a la Xina i no coneguin on està la ciutat, m'encarrego d'explicar-lis. Em sento molt orgullosa de ser d'on sóc. El Fernando Trueba va voler posar aquest detall al guió. Va pensar que perquè havia de posar que era de Riudoms si el personatge és català i l'actriu de Reus. Doncs de Reus... és un petit homenatge.

Quan torna a la ciutat què li agrada fer?

Quan torno sempre vaig de bòlit. Especialment, m'agrada veure la família i els amics, sortir a prendre alguna cosa i passejar.

Sempre li recorden els seus inicis amb Trueba, però abans ja havia fet alguna cosa d'interpretació teatral.

Feia teatre extraescolar al col·legi Pare Manyanet. Vaig començar al Llop's Teatre i al Centre de Lectura. Més tard vaig fer dues obres amb els reusencs Ferran Madico i Lluís Pasqual.

Quins records té d'aquesta època? Ja veia que es dedicaria a la interpretació?

Tot el contrari. Al teatre del col·legi Pare Manyanet hi vaig entrar per casualitat. Com a activitat extraescolar feia bàsquet, un dia em vaig trencar el braç i com que els meus pares no em podien venir a recollir, vaig començar una altra activitat, el teatre. Ho passava molt malament, ja que era molt tímida i no m'agradava gens estar exposada. El Josep Maria Llop em va animar per deixar de passar vergonya i poc a poc la vaig anar perdent. Posteriorment, interpretar un personatge era una alliberació, un a victòria a la timidesa. Em vaig adonar que volia ser actriu i durant quatre anys vaig estar buscant una oportunitat, anant a Barcelona per apuntar-me a agències de publicitat. Fins que un dia vaig veure un anunci al Diari de Tarragona en el que deia que Fernando Trueba buscava una nena per interpretar a la seva nova pel·lícula.

Què l'aporta l'àmbit televisiu, estabilitat econòmica, arribar a més públic?

Exactament, arribes a molta més gent, entres a casa seva. La televisió  no es només estabilitat econòmica i laboral, sinó que també et dóna l'oportunitat de reciclar-te, estàs cada dia interpretant, enlloc de a casa teva. El mitjà et dóna una solidesa i rapidesa a l'hora de solucionar qualsevol problema. La televisió és més dura i ràpida.

Fins a quin punt s'improvisa a la televisió?

Depèn del personatge que faci i del que vulgui el director. N'hi ha que els encanta que ho facis i d'altres que no, tot i que a la televisió sempre tens més llibertat.

I això d'estar rodejada de grans actors, a 'Cuéntame cómo pasó'?

Els veig com a companys i amics amb qui compartir moltes coses. En aquesta feina, la gent que t'envolta s'acaba per convertir en la teva família. No estem en una oficina sense parlar i fer bromes. M'encanta ser actriu perquè m'ha permès conèixer gent molt interessant.

De tots els personatges que ha interpretat, de quin ha après més?

De l'últim, a 'El artista y la modelo'.

En quin sentit?

En molts. He canviat la meva manera de veure la vida i el cine. M'he adonat que no hi ha d'haver pressa, he après a mirar les coses, a prendre'm temps. La pel·lícula de Trueba és un cine gens contemporani, jo sóc nascuda el 1986 i no estic acostumada a això. També m'ha agradat molt treballar amb actors grans, que transmeten aquesta passió i estima... La majoria de la gent només vol ser famosa... El Fernando té aquesta manera tan bonica de treballar, de crear una família. Cada dia, l'equip feia una projecció, prenent un vinet... Tota aquesta comunió de coses és el que m'agradaria veure sempre.

Al principi de l'entrevista parlàvem de crisi econòmica, creu que la velocitat i les presses han fet molt de mal en aquest sentit?

Totalment. Tot està lligat amb l'educació. No ens ensenyen a estar tranquils llegint un llibre, sinó a estar, a la vegada, mirant el mòbil. Volem l'èxit ja. Anem massa ràpid i així no es gaudeix de la vida i de l'important. En quant al cinema, està clar que molts espanyols no estimen el seu cinema, perquè tampoc se'ls educa a l'escola. La majoria dels nens no han vist una pel·lícula de Luis Buñuel, i clar, tot el que ve és de fora. Finalment, acabes escoltant música anglesa, americana... Hauríem fer pàtria i ressaltar el que tenim. En aquest sentit, els francesos em donen molta enveja.

Darrerament, han aparegut propostes refrescants, de gènere, al cinema espanyol. Un cas és el de José Antonio Bayona.

Crec que ho veiem més aquí perquè no tenim una indústria gran. Sempre hem anat més tard que la resta. Si fem noranta pel·lícules per any, igual tres són bones. En canvi, als Estats Units fan moltíssimes de dolentes, però aquí només arriben les que estan bé. Veiem més els defectes d'aquí perquè produïm menys. S'ha d'arriscar més i la gent ha de confiar en nosaltres, tant pel que fa a les fonts de finançament com pel públic. Hi ha gent amb molt talent que es passa deu anys per fer una pel·lícula, si es que la fa.

En aquest sentit, com valores la teva participació a '25 kilates', un film que va passar desapercebut però que la crítica va valorar molt bé?

És una de les pel·lícules de les que em sento més orgullosa. Sempre la vaig voler fer, encara que fos de baix pressupost, com gairebé totes... Creia molt en aquest thriller. El director i guionista, Patxi Amezcua, té mol de talent. Acaba de rodar una pel·lícula a Argentina amb el Ricardo Darín, s'ha hagut d'anar allà perquè aquí no pot tirar endavant el projecte. Saps perquè '25 kilates' no va arribar al públic? Perquè no hi havia diners per la distribució, ni tampoc per fer publicitat.

Creu que un dels principals mals del cinema és la dificultat per trencar el circuït de distribució?

S'han d'invertir molts diners en publicitat perquè la gent s'assabenti sobre la pel·lícula. Si no els tens.... Els productors no arrisquen perquè no ens va bé, tot queda a mitges... És una pena, perquè fa deu anys rodaves tres seqüències al dia, tranquil·lament i ben fetes, però avui en dia n'has de fer deu seqüències, corrent, tard i amb una disminució de la qualitat.

A la seva última pel·lícula rodada parla sobre l'amor. És possible trobar-lo enmig d'una vida tan atapeïda i ocupada?

Clar que sí! Hi ha temps de tot a la vida.

Quins són els projectes futurs més immediats?

A l'octubre faré una pel·lícula francesa que es diu 'Marea Blanca' i estic pendent de dues estrenes, la d'un film mexicà, 'Mi universo en minúsculas', i la de 'El amor no es lo que era', que encara no té distribució. La primera pel·lícula s'estrenarà, segurament, durant l'agost, però només a Llatinoamèrica.

En més d'una ocasió ha confessat la seva il·lusió de ser directora. S'ho planteja a curt termini?

Ara mateix no, tot i que em passen coses molt curioses. Quan llegeixo un llibre que m'agrada molt sempre penso en portar-lo a la pantalla. Fa un any, tornant de Mèxic, vaig trucar al Fernando Trueba i li vaig dir que havia de llegir 'La contadora de películas', d'Hernán Rivera. Li vaig comentar que s'havia de fer en pel·lícula, que el text era molt bo. Una setmana més tard, el Walter Salles, amic íntim del Fernando, el truca i li diu vaig a fer 'La contadora de películas'... Ara fa uns mesos, agafo un llibre de la biblioteca, d'un italià, i m'enamora... començo a escriure i al poc temps descobreixo que el Bernardo Bertolucci ja l'ha dirigit. És increïble. Segueixo somiant i m'encanten les històries, pot ser algun dia en dirigiré alguna... però també em sembla molt difícil fer-ho i respecto molt a la gent que ho sap fer. Quan em senti preparada, si es que algun dia m'hi sento, m'encantaria.

Per anar acabant, segueix l'actualitat de la cituat?

Me n'assabento de coses per la meva família.

Quin és el seu indret favorit?

M'agrada asseure en alguna terrassa de la plaça del Mercadal i prendre una beguda amb els amics.

Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives

reusdigital.cat Reus Diari Digital entrevista a Aïda Folch

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics