Dijous, 28 de Març de 2024

Allò que ens amaga el burca

28 de Febrer de 2014, per Quim Besora

Confesso que he estat a punt de mossegar l’ham: el govern ultramuntà de la nostra ciutat ens ha embolcallat les modificacions de les ordenances amb aquest esquer de la prohibició del l’ús públic del burca. Però una prevenció m’ha fet veure la realitat de la mesura; una prevenció que mantinc des del gol que varen fer-nos a tots els ciutadans amb la pujada de les taxes de la recollida d’escombreries, estratosfèrica i “democràtica” en el sentit que afectava a rics i pobres per igual, exceptuant les bonificacions als botiguers atenent a raons de sociologia del vot. Ara passen del tema econòmic recaptatori a la voluntat de coartar l’acció ciutadana mitjançant sancions.

Aquesta mesura del burca, que com dic no és puntual, amaga un augment de sancions que pretenen coartar l’acció cívica de la ciutadania, començant per les sancions per enganxar cartells i acabant, ja que paguen taxes, amb la cessió als bars i les seves terrasses de l’escàs espai públic on encara els xiquets i xiquetes poden jugar.  Per que aquesta fixació amb no deixar enganxar pasquins? (fora dels llençols de les discoteques que ocupen els poc espais existents ja que no afecten l’ordre perfecte de les coses), eviten la publicitat d’actes de protesta com per exemple la propera concentració del 9 de març al Mercadal per recordar l’aniversari de l’accident a la nuclear Vandellós I i el tercer any de Fukusima, deixant la difusió al boca a boca i a les xarxes socials molt esteses però que no arriben a tothom..El tema de les sancions per jugar a les places m’ha fet pensar en la meva infància, quan la canalla era feliç jugant pels carrers o enfilant-se pels arbres, En els seixanta encara ens esplaiàvem amb els jocs que descriu Josep Iglésias al seu llibre Jocs tradicionals de brivalla i joventut de Reus. L’únic perill que teníem, a més de deixar-nos els genolls plens de crostes en relliscar de la bici o en saltar malament al cavall fort, era que un urbano ens confisques la pilota, en això eren implacables i ferrenys. Ara en aquest retorn al passat, no m’estranyaria que multessin a un agrupament escolta per cantar L’hora dels adéus al costat d’una terrassa d’un bar.

No vull fer una panoràmica de l’augment de sancions, només veure atònit com consideren de perillosa l’esquerra que es mobilitza en aquesta ciutat: augmenten les sancions per dur un mocador tapant la boca, per exemple: no sé si això respon a que els ha quedat a les profunditats del subconscient la xiulada de la tornada de completes per Sant Pere o tenen una por atàvica en que es produeixi un fenomen espontani com el del barri de Gamonal de Burgos. Treure una navalla o un matxet no es castiga tant...

El burka es una excusa per criminalitzar a la vegada la protesta i el debat en prohibir penjar cartells, distribuir octavetes (flyers), penjar pancartes i fer taules informatives al carrer. De burkes n'hi ha poques, però d'organitzacions socials canalitzant la protesta n'hi ha moltes. Les ordenances retallen la llibertat d'expressió, especialment dels joves.

Bé, no vull allargar-me més. Recomanar, això si, que en un exercici de civisme ens miren cada augment de sanció que contempla aquesta modificació d’ordenances. El tema del burka, junt amb el tema de la utilització racista i demagògica que durant l’anterior mandat es feu del tema del cens i el padró municipal, el creia oblidat en haver arribat al poder les forces conservadores, però ara veiem que retorna també per amagar motius espuris.  A Reus, aquest tema no és problema – fora de la satisfacció morbosa de saber que tres o, a molt estirar, quatre dones quedaran recloses a casa seva-. A mi em repugna el fonamentalisme religiós que atenta a la línia de flotació de la igualtat i dels drets de les dones: ja sigui el fonamentalisme islàmic com en el cas del burka, o el fonamentalisme religiós catòlic com en el cas de la llei de l’avortament del PP; però aquest sentiment antropològic d’enuig inevitable no ha de justificar mesures injustes i que només serveixen a una voluntat de camuflatge d’altres mesures que a més són coercitives de la ciutadania. Déu me’n guard de demanar, per molèstia antropològica, que es multessin els cucurutxos de les processons de la Setmana Sant, obligant a tots els confrares a portar “golilla”.

I com no vull acabar l’article de forma frívola. Senyors del govern de Reus, menys pensar en el burca i, davant del que a passat a la platja de Ceuta, més exigir responsabilitats a l’acció més cruel i vil que hem vist en democràcia (crec que per trobar un cas similar hauríem d’anar als fets de Casas Viejas de l’època republicana).

Quim Besora és president de l’agrupació de Reus d’ICV.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (2)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

mari  10 de Març de 2014

La dignitat no és qüestió de diners

Sr. Besora, amb respecte al burka, en principi objecte principal de la seva denúncia, m´ha sonat més a "calderilla" que a denúncia pel "fonamentalisme religiós que atenta a la línia de flotació de la igualtat i dels drets de les dones" pel que passa vostè de "cuclillas" que és per mi el principal objecte de denúncia en el cas del burka. El que per vostè no és més que un simple "mocador a la boca" com vostè apunta, per mi és una coacció a la llibertat, en aquest cas a les dones, encara que seria reprobable igualment qualsevol tipus d´ acció que atempti contra la llibertat de qui sigui, que no s´ha de permetre de cap manera, la sanció s´ha d´entendre com la única manera de evitar aquest fet, ja que la cultura musulmana no atèn a raons quan de drets a la dona es tracta. Ja que no podem erradicar aquesta aberració en tot el món, al menys fem lo propi a casa nostra, seria la nostra petita aportació per seguir evolucionant.

Emili  28 de Febrer de 2014

Allò que ens amaga el burca

Os recomano la secció de opinió exposada per el Sr. Quim Basora amb el títol !! Allò que ens amaga el burca !! Descriu la realitat de l ordenança que ha estat aprovada avui, el burca es una excusa encara que personalment també crec que no es tindria que permetre, però aquesta ordenança retalla clarament els drets dels ciutadans que anem pel carrer a cara descoberta.