Aportacions a la història de Reus (Capítol 1)

Fer  aportacions, per part meva, a diversos temes de la ciutat de Reus, en primer lloc no és només fer investigació, sinó també anàlisi i procurant, (i això és el més difícil) no fer-ho deixant marge al criteri lògic, sinó fent possible que el pensament ideològic del qui us escriu no faci trair la interpretació, per tal d’evitar imposar el que ‘ens agradaria’ que hagués succeït. No és fàcil tampoc de situar-nos en l'època, sense tenir una visió actual de les coses i les persones; per tant, hauré d’acceptar aquest principi.

Els documents investigats són diversos: actes municipals, protocols notarials, correspondència, padrons de veïns, contribucions, quintes i molts documents diversos. He procurat no treballar massa amb llibres publicats o, en to cas, he volgut trobar la meva interpretació a les publicacions del que ja tenim escrit i profunditzar amb l'anàlisi, tot i la mancança de documents que em podien ajudar en aquest treball.

Encetaré aquest treball amb una interpretació d'un text dels annals de Reus escrits per Andreu de Bofarull i Brocà, Anales históricos de Reus i centrar-nos en l'any 1766.

Bofarull escriu (tradueixo): "(···) atès la gran necessitat que tenia Saragossa, la ciutat de Reus va trametre 1.747 quarteres de blat, dàdiva" que el Marquès de la Mina va agrair a la Ciutat. Bofarull, és evident que no aprofundeix, i ens podem preguntar si és, o no, una mena de solidaritat de Reus amb Saragossa. Al marge, direm que el Marquès de la Mina, era llavors el capità general del Principat.

Anem a les actes municipals, a partir del 15 de maig de 1766. Allí hi trobem que el blat tramès, a part del Comú, que no en parla, és donat pels magatzems de Francesc Carreres. Un tal Jacobo Emery i els germans Molins d'aquesta vila, entreguen a Antonio Zaldivar com a comissionat per aquest efecte a través de Fraga fins a Saragossa.  Zaldívar és ministre de Marina de la plaça i província de Tarragona.

En les actes, en principi, es pot llegir que són mil quarteres i 322 més perquè es tractava de trametre un total de 2.500 quarteres.

Per què feien aquesta tramesa de blat? A Saragossa hi va haver un motí poc abans d'aquesta data i es va repartir un document escrit (anònim), pels carrers en nom de la caridad del cielo público datat el 4 d’abril de 1766, on es feia un ultimàtum a l'intendent perquè es deixés d'abusar dels ‘pobres’,  amb els preus elevats del pa i l'oli i que, en aquella plaça, els donaven el termini de quatre dies fins trobar la solució i alleugerir-los i es diu que: "se utilizará la violencia por el pueblo primido delante de estos crueles tiranos" .

A Reus, en aquell anys per les actes, trobem que l'Ajuntament reclama qüestions més senzilles com el control de la mostasapana, el mostasaf pesador de la carn de moltó, de bou, peix, pesca salada i d’altres comestibles i que les pesades falses haurien de ser vigilades en l'absència de pesador mostasa" i es fa evident que hi ha revenedors, com a la plaça de la Farinera, que es compra la farina per revendre-la.

Al proper capítol, hi trobarem un pintor de nom i cognom Antoni Verdaguer Llunell, i una vida i entorn apassionants atpès que el personatge fou titllat d'afrancesado.

Salutacions, amics i amigues.