Dijous, 25 d'Abril de 2024

Ball de Mossèn Joan de Vic, el ball de l'antiheroi

Aquest element del Seguici Festiu, que enguany compleix trenta anys, es caracteritza per una alta càrrega satírica

23 de Juny de 2013, per Anna Ferran
  • Ball de Mossèn Joan de Vic, durant una actuació a Barcelona

    Reusdigital

El component satíric és una constant en aquest element del seguici i possiblement per això és clarament identificat pels reusencs, explica Marina vallverdú. El barret i el bàcul que porta el ballador central, simbolitzant un bisbe o l'antifaç que duen tots els dansaires són algunes de les mostres més clares d'aquesta sàtira.

La lletra de la cançó que interpreten és, però, el moment de màxima sàtira ja que narra la història de Joan de Vic, un senyor de la guerra que en tornar derrotat i per morir, no té mitjans per pagar l'enterrament. Tot i que la presència d'un membre vestit de bisbe i el nom del ball facin pensar que té certes connotacions eclesiàstiques, Vallverdú explica que en realitat aquest prové d'una confusió del nom amb el qual es coneixien els senyors de la guerra.

L'historiador Andreu de Bofarull recull aquest fet i explica que els senyors de la guerra també eren coneguts com a 'monsenyor', igual que els mossens, motiu pel qual el ball va adopar el nom de Mossèn Joan de Vic. Bofarull afegeix que molt probablement es tracti d'un personatge fantàstic, del qual els historiadors de la ciutat de Vic no en tenen constància.

A Reus, va començar-se a ballar finals del segle XVIII, però va instaurar-se plenament a partir del XIX, de la mà del gremi de sabaters. Personalitats de l'època com el rei Ferran VII o la reina Isabel II van veure representacions d'aquesta dansa en la seva visita a la ciutat, cosa que demostra la importància que tenia. Ara bé, com la resta de balls tradicionals del seguici festiu, va desapararèixer amb la primera modernitat de tombants de segle.

El combat a cop de bastó i rodella és, per a Vallverdú, el moment culminant ja que "piquem, fem soroll i mostrem totes les eines del ball al públic", explica la cap de colla. El folklorista reusenc Josep Bargallò va ser l'encarregat de recuperar el ball fa trenta anys, mantenint aquest moment, així com la cançó i el vestuari, un vestit blanc i lila.

Al final, el ballador que representa a Mossèn Joan de Vic surt a espatlles de la resta de membres, representant el seu enterrament. Marina vallverdú afirma amb ironia: "Sabem que anem a la guerra a perdre-la".



BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics