Em congratula veure com el moviment veïnal de Reus gaudeix d’una presència mediàtica important i que la seva implicació amb el territori evidencia el seu compromís amb els seus veïns, compromís que es tradueix, en línies generals, en una bona feina.
Titulars de diaris, premis, reconeixements....Durant els últims anys hi ha hagut un salt qualitatiu i quantitatiu important del moviment veïnal de Reus. Mantenint l’esperit crític i reivindicatiu que sempre ens ha caracteritzat, les associacions de veïns han anat adaptant-se a les noves realitats d’una societat en crisis, no tan sols econòmica, sinó també de valors. Quan molta gent no donava un cèntim pel moviment veïnal, quan això de les associacions de veïns era un anacronisme, aquestes han revifat i s’han convertit en un moviment de referència ciutadana. Hem passat que la gent pensi que únicament ens dediquem a organitzar festes de barri, que ho fem molt bé, a signar convenis de col·laboració amb la Universitat, amb la Cambra de Comerç, amb entitats de referència de la ciutat, i sobretot, ens hem implicat profundament en temes fins ara inèdits per nosaltres com l’habitatge o els serveis socials.
Encara ens queda consolidar les nostres estructures internes, millorar el nostre funcionament i arribar a molta més gent. Però hem de tenir a l’horitzó uns objectius assequibles que ens serveixen de línies mestres de treball. Pensant en aquest horitzó, tampoc massa llunyà, ens podem començar a plantejar quins nous reptes podem assumir des del moviment veïnal i, perquè no, des del món associatiu en general. I dins d’aquests objectius torna a sorgir amb força la necessitat què les entitats, la societat civil, guanyin parcel·les de gestió directa, o si voleu, de co-gestió, d’infraestructures, d’equipaments i d’espais públics. Les entitats usuàries dels equipaments haurien de tenir l’oportunitat de passar de ser subjectes passius a elements actius i participatius en la programació i gestió dels equipaments que fan servir pràcticament cada dia.
Aquesta mateixa formula, sent ambiciosos, també es podria aplicar al disseny i desenvolupament de polítiques de ciutat, a la concreció de les gran línies que han de marcar el nostre futur més immediat. Existeixen mecanismes per poder treballar en aquesta línia? Si, i si no es poden crear. Existeix voluntat per part dels responsables polítics? Fins ara, en tots els anys que portem de democràcia, cap equip de govern ha apostat decididament per polítiques participatives plenes. Podem afirmar que no s’ha avançat significativament en la participació dels ciutadans en la presa de decisions, més enllà del dret a votar cada quatre anys. Des del moviment veïnal volem tenir un paper encara més actiu en la presa de decisions, que s’estableixin canals que facilitin la cooperació entre les entitats veïnals i l’administració local. Tenim voluntat de servei vers els nostres veïns i estimem la nostra ciutat. Hi ha millor conjugació?
Valentín Rodríguez és president de la Federació d'Associacions de Veïns de Reus.
