Dimarts, 11 de Maig de 2021

Cap a un escenari més atomitzat?

04 de Juny de 2014, per Enrique Canovaca/ Isabel Martínez/ Albert Sunyol
  • Les cadires del plenari municipal de Reus poden estar més repartides que mai

    Enrique Canovaca

Es diu que les eleccions municipals són els comicis que menys tenen a veure amb les sigles oficials dels partits  i en les quals pesen més condicionants com la bona gestió i la proximitat dels candidats. Tot i aquesta realitat, està clar que les tendències marcades per les eleccions europees del passat 25M i el context general que viu Catalunya relacionat amb el dret a decidir tindran una força important en els pròxims comicis que se celebraran el maig del 2015.

Després de molts anys de govern del tripartit local, el passat 2011 guanyaven les eleccions les opcions més conservadores del plenari, CiU i el PP, i, a la tercera temptativa, Carles Pellicer esdevenia el nou alcalde de Reus. Amb aquestes eleccions es trencava també el tabú que convertia el PP en l'única força que no havia governat la ciutat d’ençà de la recuperació democràtica. Aquesta, però, no va ser l'única sorpresa de la nit electoral: ERC i ICV-EUiA, socis dels socialistes en els darrers tres mandats municipals no aconseguien revalidar la presència al consistori i entraven noves forces com Ara Reus i la CUP.

A menys de 365 dies per a les eleccions municipals a Reus, els partits polítics amb presència o no institucional comencen a engegar motors davant uns nous comicis que poden canviar el panorama o revalidar l’escenari sorgit ara fa 3 anys. Un compte enrere que pot portar un escenari molt més atomitzat que l’actual i que cada opció política realitza d’una manera diferent.

CiU confiarà pràcticament en els mateixos noms

"Ara com ara, només pensem en clau de ciutat, no política". Malgrat aquestes paraules, la presidenta local de CiU, Ima Mis, considera que la valoració de la tasca al capdavant del govern municipal és bona i que tots els regidors del seu partit "podrien continuar fent". Per tant, s’espera que hi hagi escassos canvis en la llista de CiU, que estarà encapçalada per quart mandat consecutiu per l’actual alcalde, Carles Pellicer. "Estem encantats amb la seva feina i tenim la percepció que la ciutadania està amb ell”, assegura Mis.

D’altra banda, la presidenta de CiU a Reus continua defensant el pacte amb el PP: "Era l'única possibilitat de govern i el temps ens ha donat la raó, calia donar un tomb a la situació". "Si busques els números fredament, la gent entén l’acord", afirma Mis, qui subratlla que aquesta coalició no ha condicionat el suport del partit al camí sobiranista de Catalunya. "Hem estat sempre al costat del Govern de la Generalitat i treballem per a l’alliberament nacional", continua la convergent.

A nivell local, Mis no veu que hi pugui haver una coalició en defensa del dret a decidir o la independència de Catalunya i reconeix que el tema d’Innova "ha enrarit el clima". No obstant, "això reforça l’opció de canvi per la qual vam apostar", rebla Mis, qui insisteix que “anem en la bona direcció” i que el votant sabrà apreciar la seva política en les properes eleccions municipals. La incògnita és saber quants vots convergents podrà atraure ERC per qüestions nacionals.

PSC: la travessia té data de caducitat?

Amb l’ombra allargada d’Innova encara molt present i amb unes sigles en entredit a nivell nacional, el PSC intentarà desmarcar-se del passat amb una campanya eminentment bolcada en la figura de Francesc Vallès. El partit organitzarà en el transcurs d’enguany, sis reunions sectorials obertes a la ciutadania per escoltar les propostes en les diverses matèries. L’objectiu és refer ponts per recuperar la confiança ja que “part de la realitat es troba fora de l'òrbita del partit”, expliquen des de la formació. Més ara, amb els dolents resultats a les eleccions europees, que han suposat una sagnia de quatre mil vots.

De moment, l’agrupació socialista evita fer travesses amb noms de futur, però la candidatura experimentarà una renovació important a les llistes, on no es descarta la presència d’independents. Vallès ha inaugurat la precampanya amb la promesa electoral que les escoles bressol públiques no costaran més de dos-cents euros per nen. En la seva particular travessia del desert, des del grup municipal, el seu portaveu, Andreu Martín, considera que el govern de Pellicer i Alegret ha perdut un any per saber “què podia aniquilar de l’herència socialista”, i recorda la imputació de la primera tinent d’alcalde, Teresa Gomis.

El PSC, a més, considera un “error colossal” el tancament de Shirota, “viable i que havia de donar beneficis el 2016”, i consideren que els actuals llogaters del consistori tenen Sagessa en stand by (aturada). Caldrà veure si els possibles canvis en la direcció del PSC, davant la patacada del 25M, poden influir en la confecció de la llista i del programa reusenc. I, especialment, si Vallès serà capaç de superar el llast que a hores d’ara suposen les sigles del partit, tant a nivell nacional com local.

El PP també aposta per repetir cares

Malgrat que encara no hi ha res oficial, el més probable és que Alícia Alegret torni a ser la cap de llista per les eleccions de 2015. Les crítiques que hagi tingut a nivell local i de Camp de Tarragona no haurien d’impedir que la popular repeteixi. Això sí, ho ha de ratificar el Comitè Electoral de Catalunya, en un pas que s’ha de donar abans d’acabar l’any. També repetirien els cinc regidors que ara té la formació a la ciutat, tal i com ha explicat el president local del PP, Sebastià Domènech, qui espera tenir la llista més o menys enllestida durant els dos primers mesos de 2015. Els noms seran decidits pel comitè local.

Domènech es mostra confiat que els dolents resultats obtinguts pel PP en les eleccions europees a la ciutat no es traslladaran en les municipals, ja que “ara el nostre votant s’ha quedat a casa i al maig crec que sortirà més”. No obstant, el regidor apunta que els vots a la ciutat per les europees “estan un punt per sobre de la mitjana a la demarcació”.

El popular també creu que el seu votant entendrà el pacte amb CiU: “Un 99% el prefereix a haver-ho fet amb el PSC”, conclou. “Haurem de posar damunt de la taula la gestió econòmica feta durant aquests anys”, subratlla Domènech, qui creu que el tema d’Innova pot afectar més a PSC, ICV-EUiA i ERC.

Formar govern, l’ambició d’Ara Reus

De la seva banda, la maquinària electoral d’Ara Reus s’activarà passat l’estiu quan els dos actuals regidors, Jordi Cervera i Cori Fargas, presentin de forma oficial a l’executiva del partit el balanç de la seva gestió a l’Ajuntament de Reus. Segons Cervera, la intenció dels dos actuals regidors d’aquesta formació és tornar a repetir encapçalant la llista cara al 2015. 

En el terreny de l’acció municipal realitzada en aquests darrers tres anys, el portaveu  d’Ara Reus es mostra especialment satisfet de la seva gestió al consistori perquè assegura que –malgrat ser a l’oposició- el grup municipal ha demostrat ser útil als interessos del dia a dia de la gent de la ciutat i addueix que és la formació de l’oposició a la qual se li han aprovat més mocions. Per Cervera, un altre moment en el qual s’ha demostrat que la formació “estava a l’alçada” en temes de ciutat va ser en la votació de la reestructuració de les empreses municipals, expedient en el qual van votar a favor. Segons Cervera, aquestes actuacions demostren que Ara Reus “està preparat per a governar Reus”. 

Sens dubte, una de les qüestions que ha marcat la diferència en aquest mandat ha estat el cas Innova. En qualitat de formació que va presentar denúncia als jutjats, Cervera critica que hagi estat el seu partit el qual finalment hagi portat el cas als tribunals “perquè a l’alcalde li van tremolar les cames”,  malgrat que en campanya electoral va prometre fer una auditoria Due Diligence. De la seva banda, Cori Fargas acusa l’antic govern  d’irresponsabilitat perquè va “sobredimensionar” infraestructures com ara l’hospital, que ara té plantes tancades, o van formalitzar convenis únicament “de manera oral”.

Doblar representació, objectiu de la CUP

L’assemblea de principis de setembre marcarà el tret de sortida de la llista de les municipals per a la CUP. David Vidal es postul·la, novament, per tornar encapçalar el projecte de 2015. De moment, hi ha hagut un reforç del grup municipal amb cinc noms que tindran, amb tota probabilitat, un paper destacat en les llistes: Edgar Fernández, Mariona Quadrada, Marta Llorens, Xavier Angelergues i Joan Ribas. L’estratègia de la CUP pels propers comicis passarà preeminentment per treure’s l’etiqueta del partit del “dit a la nafra” i presentar-se com una alternativa de govern “perquè hem estat el grup que més mocions i mecanismes de transparència hem presentat”, explica Vidal.

Si més no, el balanç de la legislatura la CUP està molt condicionat per la caixa dels trons que va destapar amb la denúncia del cas Innova, en un moment de transició del “control democràtic dels diners públics de la ciutat”. Vidal recorda que el ple d’Innova va ser en realitat el ple LRSAL i adverteix que el model que s’ha gestat durant vint anys no s’acabarà en tres.

ERC espera tornar amb força al consistori

Àlfred Pitarch és l’encarregat de pilotar el retorn d’ERC a l’Ajuntament de Reus. Amb la premissa de desmarcar-se de la gestió del Tripartit, l’alcaldable assegura que “posem els comptadors a zero i plantegem un canvi de ciutat per tenir un millor futur”. Malgrat que encara no han transcendit alguns dels noms que l’acompanyaran a la llista, Pitarch indica que aquesta es nodrirà, principalment, “de persones amb experiència en el seu camp o formació”.

Des d’Esquerra reconeixen que els magnífics resultats de les Europees no es poden extrapolar a les municipals, malgrat que ho consideren un bon pas per tornar amb força al consistori reusenc. Pitarch avisa Pellicer que si vol tenir opcions de renovar l’alcaldia “s’equivoca” defensant el pacte de govern amb el PP, i indica que els futurs acords es basaran “en qüestions de gestió, però també de país i de ciutat”.

L’alcaldable d’ERC es mostra crític amb la gestió duta a terme pel govern municipal en matèria de reducció de deute –“s’ha fet en base a reduir el benestar dels ciutadans”, diu- i afirma que el futur programa electoral, que hauria d’estar llest a finals d’enguany, tindrà com a eixos l’economia i la projecció de ciutat, la cultura i els temes socials.

D’altra banda, Pitarch s’ha mostrat obert a fer una coalició de partits, també en l’àmbit municipal, en funció de l’escenari nacional català, i reconeix que la judicialització de la política “pot enterbolir” la campanya electoral. Per últim, creu que el moviment Denou Reus “no està content amb el govern, com nosaltres, però en desconec el seu ideari i si només vol fer força de pressió”.

Procés electoral verd a ICV-EUiA

El coordinador de l’agrupació local d’ICV Reus, Quim Besora, es mostra convençut que el 2015 tornaran a entrar a la institució local perquè, al seu parer, els resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya, el 2012, i les Europees mostren que “tenen espai” a la ciutat. De la mateixa opinió és el coordinador d’EUiA al Baix Camp, Albert López, que opina que els ciutadans faran costat a la coalició a causa de les “polítiques antisocials de CiU i el PP”.

Cara als comicis de l’any vinent, Besora explica que ICV té “voluntat unitària” més enllà dels socis de coalició i que estarien oberts a sumar altres formacions polítiques a la seva candidatura, extrem que també confirma López. Pel que fa a l’elecció del cap de llista, Besora explica que ara s’iniciarà el procés que ha de conduir a les primàries, un procés que intentaran obrir al màxim per tal de trobar el millor perfil de la persona que torni a encapçalar la candidatura. Pel que fa als seus socis, el coordinador d’EUiA al Baix Camp ha explicat que el procés “encara està verd” i que no tenen fixat un calendari ni per triar format ni lideratges. Caldrà veure si aquest endarreriment els acaba afectant.

Sobre si pesarà electoralment la imputació que afecta a alguns dels excàrrecs electes d’ICV-EUiA, Besora opina que la coalició ha de fer “autocrítica” atès que considera que es van cometre “errors polítics”. Afirma que la defensa de l’empresa pública que va fer la coalició no hauria d’haver justificat “els fitxatges estel·lars” de determinats gerents ni tampoc assumir “la gestió indirecta” que aquests van desenvolupar.

Ciutadans, retorn al futur

El partit d’Albert Rivera ha començat a engegar la maquinària que el durà a escollir, d’aquí a sis mesos, el candidat. Fonts d’aquesta formació asseguren que un exregidor de l’Ajuntament ha “garantit” més de mil dos-cents vots si és proclamat candidat per aquesta formació. En aquest sentit, també comenten que diverses persones han acudit a la capital catalana per postular-se directament com a candidats. Davant d’aquest escenari, l’agrupació local ha començat a moure fitxa i un dels ferms candidats a lluitar en el ‘ring’ reusenc és Juan Carlos Sánchez, actual portaveu de política municipal, qui creu que, sigui ell o no finalment l’escollit, el representant “ha de ser una persona d’un perfil tecnòcrata i no polític”.

La professora Pepa Labrador, que es va presentar en els dos darrers comicis –els de 2011, amb una clara davallada respecte els de 2007- formarà part amb tota probabilitat de la candidatura que s’aprovarà mitjançant un procés de primàries. Satisfets per “haver augmentat considerablement els militants en el darrer any”, Sánchez admet que serà complicat obtenir representació en un escenari “atomitzat”, tot i que segons les enquestes que tenen sobre la taula “ara mateix tindríem dos regidors”.

D’entrada, C’s descarta, en cas que l’aritmètica ho possibilités, entrar en un hipotètic govern municipal. La formació parteix de zero i començarà a reunir-se amb els diversos agents de la ciutat per tal de confeccionar un programa electoral “de garanties”, i que estarà condicionat en menor o major mesura per l’evolució que prengui el partit a nivell nacional i el dret a decidir. Sánchez, en aquest sentit, defensa la necessitat d’un referèndum “sempre que pugui votar la resta de l’Estat”. 

La incògnita de la CORI

Una altra incògnita de les properes municipals serà el paper que pugui jugar el partit de l’exregidor més atípic de la història de l’Ajuntament de Reus, Ariel Santamaria. L’autonomenat exregidor juantxi diu que en aquests moments no se sent amb forces de fer “de pal de paller” de la CORI per tercera vegada consecutiva a les municipals i afegeix que la situació d’avui amb una “oposició bona” és diferent a la de 2003.

Santamaria apunta a que el cap de llista hauria de ser alguna altra persona com ara El Pirata del Gorro o alguna altra del món de la faràndula i creu que de decidir-se a presentar candidatura faran un “càsting”. Tot i això, l’exregidor comenta que fins després de Misericòrdia no se celebrarà l’assemblea anual del partit, la qual  hauria de decidir si tira endavant una futura candidatura de la CORI o no pel 2015. 

Denou Reus, encara per decidir

Qui encara no es vol pronunciar sobre la seva possible entrada en política és la plataforma Denou Reus, nascuda el passat 19 de març a Cal Massó. Segons explica Lluís Gibert, un dels portaveus de la plataforma, la prioritat ara és “avançar en la metodologia participativa” per tal de recollir propostes des dels diferents grups de treball. Aquesta manera de fer vol actuar “de baix a dalt” perquè les opinions dels reusencs arribin als llocs de poder.

Gibert confia molt en aquest procediment i opina que si els partits “assumeixen amb garanties” aquestes propostes potser ja no caldrà que es presentin com a formació política. Al respecte de si es podria donar el cas que s’acabin integrant en alguna candidatura política, el portaveu de la plataforma ha dit que de moment “no és la seva idea” i que el que els interessa és “innovar en matèria de participació democràtica” emprant eines com ara les xarxes socials. Actualment, la plataforma compta amb una setantena d’adherits i està treballant amb un centenar aproximat de col·laboradors.

Tafalla, al capdavant de Plataforma per Catalunya

Després de quedar-se a pocs vots d’entrar al consistori, en les darreres eleccions municipals, Plataforma per Catalunya (PxC) ho tornarà a intentar. El passat dissabte, el secretari general del partit, Robert Hernando, el vicepresident, August Armengol, i el secretari d’organització, David Parada, van venir fins a Reus per donar el tret de sortida a l’elecció del cap de llista, que s’anunciarà el proper mes de setembre. Tot fa pensar que el número u tornarà a ser Albert Tafalla, qui ha mostrat aquesta predisposició en declaracions a Reusdigital.cat.

“Hem de treballar per entrar al consistori”, ha indicat Tafalla, qui creu que la seva funció a l’Ajuntament serviria per “destapar” escàndols polítics, a l’estil del fet per la CUP i Ara Reus durant aquests anys. El probable candidat de PxC subratlla com a principals problemes de la ciutat la inseguretat als barris, “la corrupció dels partits enquistats al poder”, i com no, la immigració, el tema estrella de Plataforma.

NECat, per una coalició de les esquerres

Amb les europees, una de les formacions que s’ha estrenat amb bones sensacions ha estat Nova Esquerra Catalana (NECat), en coalició amb ERC. La presidenta de la formació al Camp de Tarragona, Dolors López, ha explicat que, de moment, encara no hi ha res decidit, i que una vegada analitzats els resultats de les europees es treballarà per la consulta del 9N i les municipals.

La seva idea, però, és la de treballar en favor d’una candidatura que sumi els partits d’esquerres, així que les decisions sobre candidats i llistes es troben ara en un segon pla.

VOX, on tot sembla imprevisible 

Tot sembla indicar que VOX, el partit de recent creació fundat per Ortega Lara i amb Aleix Vidal Quadras a les seves files, es presentarà en diversos municipis del Camp de Tarragona, entre els quals, la capital del Baix Camp. Reusdigital.cat ha intentat posar-se en contacte amb aquesta formació a través d’Álex de Anta, el seu coordinador territorial, però no ha obtingut resposta.

Caldrà estar atents als moviments que pugui fer VOX en els propers mesos, i si serà el mateix De Anta el candidat escollit per donar la sorpresa a la ciutat, malgrat que els resultats de les europees a Reus no ha estat en cap cas esperançadors. El que sí que està previst és que els militants escullin els òrgans de la formació, d'acord amb els estatuts en la I Assemblea ordinària, que tindrà lloc el mes d'octubre.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Reportatges