Boye diu que el judici al Suprem 'ha de ser el trampolí' per guanyar a Europa

L'advocat que coordina les defenses dels independentistes catalans exiliats a Europa, Gonzalo Boye, creu que la col·laboració entre tots els lletrats de les defenses és clau per aconseguir absoldre tots els polítics processats i demostrar que no van cometre cap delicte. En una entrevista amb l'ACN, Boye defensa que l'exili va ser una "bona idea" per aconseguir "victòries judicials" que, segons ell, han beneficiat els processats pel Suprem. Alhora, creu que el judici al Suprem els propers mesos "ha de ser el trampolí per guanyar" el recurs i el judici posterior als tribunals europeus. Sobre l'estada de l'expresident Carles Puigdemont a l'estranger, l'advocat considera que el líder de JxCat sempre s'ha mostrat "tranquil" i confiat, a més de "conscient" del "paper històric" que ha de jugar, fins i tot quan va ser arrestat i empresonat a Alemanya.

En una entrevista a l'ACN coincidint amb el primer aniversari de la marxa a Brussel·les d'una part del govern Puigdemont, Boye defensa que les estratègies legals dels empresonats i els exiliats "són absolutament complementàries" i que "a fora no s'ha fet res que no estigui pensat per reintroduir-ho al procediment i a la situació dels presos" a Espanya.

De fet, Boye assegura que si s'hagués tractat simplement d'evitar una entrega dels exiliats, se'ls podria haver enviat "a països sense tractat d'extradició", i no a estats de la Unió Europea o Suïssa. L'advocat, que va ser en primer lloc contactat per Jaume Asens per assessorar en l'estratègia internacional i va recomanar Christophe Marchand com a advocat a Comín i Serret, rebutja els comentaris dels que diuen que Oriol Junqueras i els altres vuit presos estan tancats perquè Puigdemont i la resta "van fugir".

"Com a excusa de mal pagador es diu que tenen risc de fuga, perquè els altres van marxar, però això és una fal·làcia jurídica, perquè les mesures cautelars s'adopten en funció de cada persona", afirma. Boye, de fet, està convençut que, sense exili, hores d'ara "tots estarien en presó preventiva" i cap n'hauria sortit.

L'advocat explica que amb un dels seus clients, el diputat i exconseller d'ERC Toni Comín, sempre han parlat de l'estratègia judicial europea com una operació de "rescat" als presos. "No és ràpid, genera angoixa a la gent presa, però sempre cal tenir un pla B. I si el judici no surt bé? I si la sentència ja està feta? El judici ha de ser el trampolí per guanyar el següent", a Europa, al Tribunal Europeu de Drets Humans o al Tribunal de Justícia de la UE, explica.

Per a Boye, el judici al Suprem és "una baralla a fons" que s'ha d'intentar guanyar, però també afrontar "tenint present" que no es poden "tancar les portes a un èxit posterior". "No és possible plantejar un bon recurs a Estrasburg que no estigui sustentat en el que no s'ha fet al judici" del Suprem, remarca.

Boye parla de "coordinació al mil·límetre" entre les diverses defenses a nivell internacional, liderades per ell mateix, pel que fa a les euroordres, i també pel britànic Ben Emmerson, que s'ha encarregat de les qüestions més relacionades amb els recursos a les Nacions Unides, com el Comitè de Drets Humans o el de Detencions Arbitràries. En l'equip internacional també han treballat Marchand i Paul i Simon Bekaert, a Bèlgica, els alemanys Wolfgang i Sören Schömburg o l'escocès Aamer Anwar, entre d'altres.

"Els col·legues europeus al principi eren incrèduls, però passen de la sorpresa a la ràbia. Els sembla inaudit que en un estat de la Unió Europea es tinguin aquestes concepcions", explica Boye sobre com ha funcionat la instrucció i tot el procés a Espanya, i la visió dels seus companys estrangers arran de les peticions d'extradició.

La detenció de Puigdemont

Gonzalo Boye recorda durant l'entrevista amb l'ACN la detenció i empresonament de l'expresident Carles Puigdemont, de qui diu que no deixa res "a la improvisació". "La defensa a Alemanya, com altres escenaris, estava preparada des d'abans", explica l'advocat, que ja havia fet als polítics a l'exili un document detallat amb cinc països i els escenaris de com podia anar un procediment judicial allà. L'alemany, n'era un.

"El 25 al matí, a un quart i cinc minuts de 12 del migdia, em truca Puigdemont, i no em diu que ha estat detingut. Li dic: 'Tot bé?' i ell em diu 'sí, sí, estic amb uns policies alemanys'. I em passa el telèfon als policies", recorda Boye. El lletrat va nomenar Wolfgang Schömburg com a advocat de Puigdemont –a qui ja havien contactat amb previsió d'un escenari així- i va demanar el telèfon de la petita comissaria on enviarien l'expresident. "Vaig parlar amb ell, li vaig explicar al situació, i estava molt tranquil, sempre ho ha estat, és coneixedor del paper històric que ha de jugar i no hi havia sorpreses en aquest sentit", afegeix Boye.

"Entenc que veure el president legítim de la Generalitat detingut i empresonat és un cop dur a Catalunya, però a nosaltres se'ns va encarregar operar el pacient, i no ens podíem posar nerviosos, havíem de manejar els instruments que teníem i estar tranquils", recorda l'advocat, que diu que Puigdemont era conscient que podia passar diversos dies a presó. "Li vaig recordar que Alemanya estava preparat, que passaria una mala estona, però que estigués tranquil. Ell irradiava tranquil·litat", reitera.

Una tercera euroordre?

Gonzalo Boye, que ha treballat ja en la defensa dels polítics a l'exili en dues euroordres, està convençut que n'arribarà una tercera. "Crec que serà després de la sentència. No hi ha problema, l'estem esperant", afirma Boye, que tot i això diu que estan "preparats" per fer front a una nova demanda d'extradició "en qualsevol moment".

"No hi ha improvisació. Puigdemont és tremendament responsable i les coses no s'improvisen", diu, en referència als viatges a l'exterior de l'expresident. Per a Boye, els "països a evitar" per l'expresident són principalment "França i Portugal" perquè tenen acords amb Espanya per a la "persecució en calent" de l'època d'ETA. "Jurídicament tindríem menys marge de defensa", admet.

Amb tot, Boye creu que els seus clients no s'estaran tota la vida a l'exili. "Clar que tornaran. Cal un treball jurídic que trigarà un temps, però sense dubte, no trigaran 20 anys, com alguns auguren, a tornar", afirma. I conclou: "Tornaran quan acabi el treball jurídic, i ho faran com a persones lliures".