Creix l'interès del col·lectiu d'ètnia gitana per estudiar a la universitat

16 estudiants d'ètnia gitana han començat aquest curs estudis universitaris i 9 ho han fet gràcies a un acord del Consell Interuniversitari de Catalunya que els facilita l'accés. L'interès per la universitat d'aquest col·lectiu  ha anat creixent els darrers anys i n'és una mostra que fins a 75 persones estan matriculats actualment el curs d'accés per a majors de 25 anys que per primera vegada es fa a Lleida i Terrassa, a més de Barcelona. Totes aquestes mesures formen part del Pla Integral del Poble Gitano. El seu responsable, Ramon Vilchez, ha explicat a l'ACN que és una ''acció transformadora'' que vol normalitzar l'accés als estudis superiors d'un col·lectiu que tradicionalment no els ha tingut a l'abast. 

En Miguel Beltran va deixar d'estudiar quan tenia 14 anys, a 8è d'EGB. Ara en té 36 i fa un parell d'anys, i gràcies al suport de la seva família, va decidir fer el curs d'accés a la universitat per a majors de 25 anys. Se'n va assabentar gràcies al Pla Integral del Poble Gitano, i tot i reconèixer que ha estat ''dur i difícil'' està content dels resultats. I és que aquest mes de setembre ha començat els estudis d'Infermeria a la Universitat de Barcelona (UB), complint una de les seves aspiracions. 

En Miguel somia en poder treballar al sector sanitari d'aquí a poc temps. No sap si ho aconseguirà però de moment, el procés ja li ha servit per demostrar als qui no van creure en ell, que ha pogut arribar a la universitat. En Miguel explica que els professors i el seu entorn a l'EGB no van creure en ell i van considerar que només servia per treballar al mercat ''com tots els gitanos''. Pel Miguel el seu esforç està posant de manifest que ''els gitanos servim per molt''. 

Les primeres setmanes de classe ja li han semblat una experiència ''molt enriquidora''. Per aquest noi, pare de tres fills, el canvi és molt gran i cal ''posar-li ganes'' per acostumar-s'hi''. Reconeix que li caldran moltes hores d'estudi, compaginades amb la feina, però no li sap greu perquè ja en veu les primeres conseqüències en el seu entorn. Explica, orgullós, que el seu fill va fer un ''canvi dràstic'' des que va començar a estudiar ell i va passar de treure les notes justes per passar de curs a tenir bones notes. Ara, explica, ja somia en els seus propis estudis i tenir la seva pròpia empresa. ''Això encara em motiva més'', conclou en Miguel. 

En Miguel és un dels 16 estudiants d'ètnia gitana que el Pla Integral del Poble Gitano, del Departament d'Afers Socials, ha ajudat a entrar a la universitat. Ell ho ha fet a través del curs d'accés per a majors de 25 anys, una opció que els darrers 6 anys ha registrat 150 matriculacions. Enguany, hi ha hagut més interès i fins a 75 persones s'han apuntat als cursos, 25 a Barcelona, 25 a Lleida i 25 a Terrassa. En aquestes dues darreres ciutats, és la primera vegada que es du a terme. 

L'accés per a majors de 25 anys és una de les vies que poden fer servir aquests joves per entrar a la universitat. Aquest curs però, també s'ha facilitat l'accés a la universitat a joves del col·lectiu amb menys nota, dificultats de desplaçament o altres circumstàncies no podien entrar als estudis que volien. S'ha pogut fer a través d'una acció afirmativa que va aprovar el CIC per a aquest curs. Segons el responsable del Pla, Ramon Vilchez, l'objectiu d'aquesta mesura és ''posar-ho el més fàcil possible'' a un col·lectiu amb ''certa exclusió social'' però amb els mateixos coneixements que els altres. Ho qualifica ''d'acció transformadora'' perquè apropa els estudis universitaris a la cultura gitana i vol canviar la tendència d'aquest col·lectiu. ''Si al teu voltant no hi ha ningú universitari no veus ni la necessitat ni la possibilitat d'accedir-hi'', diu Vilchez, En canvi, recalca Vilchez, si la universitat ''obre el ventall de possibilitats laborals'' per aquest col·lectiu, pot multiplicar per 20 o 30 la millora socioeconòmica d'unes famílies que a més, són extenses, i per tant, l'impacte a llarg termini pot ser més gran.

Entre els estudiants, les carreres amb vessant social tenen més atracció, però també hi ha alumnes que tiren per estudis sanitaris, per les Matemàtiques o pel Dret. Precisament l'Andrea Fernández i la Maria Contreras  han començat respectivament els estudis de Matemàtiques a la UB i de Dret, a la UAB i ho han pogut fer gràcies a l'acció afirmativa del Pla Integral. A l'Andrea li faltava una mica de puntuació i la Maria va obtenir plaça a Tarragona. L'acord del CIC li va permetre poder obtenir plaça a la UAB. 

L'Andrea viu al barri de Masia Espinós, de Gavà, i és la primera persona del seu entorn que accedeix a la universitat. Explica que sempre ha tret bones notes i que els professors de l'institut li han donat suport perquè la tractaven ''com una altra''. Té molt clar que vol acabar la carrera per ser professora de Matemàtiques a Secundària i poder incidir a altres joves com ella, que no volen estudiar però que en són plenament capaços. 

Des del seu punt de vista, l'estigma del col·lectiu és gran i creu que ''hi ha molta incultura''. L'Andrea reconeix que ''des de fora'', els gitanos ''canten, ballen i van al mercat'' i aquest estereotip considera que fins i tot cala en la comunitat. Per això, creu que cal potenciar la motivació des de l'escola. En aquest sentit, explica contenta que el seu cosí, de 7 anys, ja li diu que quan sigui gran la ''superarà'' i per tant, admet el pes de tenir al voltant persones universitàries. 

La Maria, de Badia del Vallès, té claríssim que vol ser advocada i molt bona advocada. El seu repte és el dret internacional i somia en tenir un bufet propi d'aquí a uns anys. Per això, ha començat la universitat amb l'objectiu de treure fins i tot matrícules. Explica que sempre li han anat bé els estudis i que els professors que ha tingut al voltant l'animaven a esforçar-se per passar dels notables als excel·lents. L'esforç a la selectivitat no va ser suficient per obtenir plaça prop de casa, i es va plantejar traslladar-se a Tarragona per començar la carrera a la Universitat Rovira i Virgili. Finalment,  no ha estat necessari i ja pot dedicar tots els seus esforços a complir els seus somnis.