Deu anys després de la sentència de l'Estatut, es mantenen competències retallades i incompliments

Una dècada després de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut continuen els traspassos incomplerts, els incompliments i no s'han recuperat els articles tombats o reinterpretats. Es calcula que l'Estat ha deixat de pagar 3.710 milions en inversions en infraestructures, la distribució de Catalunya en vegueries està congelada, s'ha incomplert el compromís de revisar cada cinc anys el sistema de finançament i no s'han desplegat aspectes com el consorci de l'Agència Tributària de Catalunya o el Consell de Justícia de Catalunya. Des que va entrar en vigor l'Estatut, la comissió bilateral Estat-Generalitat s'ha reunit només nou vegades, quan ho hauria d'haver fet 28, i la comissió mixta d'afers econòmics i fiscals ha fet 10 reunions.

Una de les voluntats de la redacció de l'Estatut va ser blindar una compensació pels dèficits de la inversió estatal en infraestructures. I es va fer a través de la disposició addicional tercera, que estableix que la inversió de l'Estat a Catalunya "s'ha d'equiparar a la participació relativa del Producte Interior Brut (PIB) de Catalunya amb relació al PIB de l'Estat per un període de set anys" i que aquestes inversions també poden utilitzar per a l'alliberament de peatges o la construcció d'autovies alternatives. És a dir, establia uns límits d'inversió del 2007 al 2013. La sentència del TC, però, ho deixa en mans de la voluntat del govern espanyol de torn; per tant, a partir del 2010 ja no és d'obligat compliment i l'alt tribunal ho limita a un "suggeriment".

El 17 de setembre de 2007, un grup de treball va acordar la metodologia de càlcul per l'aplicació de l'addicional tercera. Segons dades del departament d'Economia, només es va complir el 2008. La resta d'anys, des del 2009 fins al 2013, no es va complir el que diu l'Estatut i, segons càlculs del Departament d'Economia, s'han deixat d'invertir un total de 3.710 milions. L'any que la inversió en infraestructures va estar més a prop del pes del PIB català va ser el 2009, amb una diferència d'1,2 punts. Mentre que el 2013, aquesta diferència va augmentar fins als 8,4 punts. En el document que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va entregar fa uns mesos al president de la Generalitat, Quim Torra, anomenat 'agenda per al retrobament', l'executiu espanyol es compromet a complir la inversió en infraestructures de l'Estatut, encara que ja s'hagin esgotat els set anys.

La divisió territorial catalana, encallada

L'article 83.1 de l'Estatut diu que Catalunya estructura la seva organització territorial bàsica en municipis i vegueries i posteriorment, en l'article 90, es regula la vegueria. Quatre anys després de l'aprovació de l'Estatut, el 2010, el Parlament aprova la llei de vegueries però avui l'aplicació d'aquest model està encallat. La sentència del TC va tombar les vegueries tal com estaven plantejades a l'Estatut com a substitució de les províncies i només les permet si són una nova entitat local o bé simplement impliquen un canvi de nom de les províncies, però en cap cas permet modificar territorialment les províncies. L’any 2011, el Parlament va aprovar ajornar la constitució de les vegueries i la creació dels consells corresponents mentre no es modifiqui la norma espanyola per poder canviar els límits marcats històricament per les províncies.

Tot i així, el 2017 s'aprova una modificació de la llei de vegueries per crear la vegueria del Penedès, la vuitena. I també s'afegeix el Moianès a la vegueria Central després que s'hagi constituït com a comarca. Malgrat això, la implementació continua pendent d'una modificació de la normativa estatal.

Traspàs de rodalies sense trens ni vies

Una de les reivindicacions històriques, el traspàs de rodalies, també es va establir a l'Estatut. L'article 169 diu que "correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre els transports terrestres de viatgers i mercaderies per carretera, ferrocarril i cable que transcorrin íntegrament dins el territori de Catalunya, amb independència de la titularitat de la infraestructura". El 29 de desembre del 2009 s'acorda el traspàs de Rodalies i la Generalitat passa a fer-se càrrec de la gestió del servei, la freqüència de pas, els horaris, les tarifes i la inspecció dels serveis. A més, la Generalitat també té potestat per escollir l'operadora del servei.

En canvi, les competències sobre la infraestructura ferroviària, és a dir, les vies i els trens, continuen quedant en mans de l'Estat. Per aquest motiu, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, diu que es tracta d'un traspàs "incomplert i incomplet". Sense CGPJ "a la catalana" En l'àmbit de la justícia, la principal novetat que recollia l'Estatut era la creació del Consell de Justícia de Catalunya. El que es volia que fos l'equivalent al Consell General del Poder Judicial a Catalunya. L'article 97 de l'Estatut estableix que "el Consell de Justícia de Catalunya és l'òrgan de govern del poder judicial a Catalunya. Actua com a òrgan desconcentrat del Consell General del Poder Judicial, sens perjudici de les competències d'aquest darrer, d'acord amb el que estableix la Llei orgànica del poder judicial". La sentència del TC va buidar d'atribucions el Consell de Justícia de Catalunya.

Entre d'altres, l'Estatut preveia que el Consell participés en la designació del president o presidenta del TSJC, així com proposar al Consell General del Poder Judicial i expedir els nomenaments i els cessaments dels jutges i magistrats incorporats a la carrera judicial temporalment amb funcions d'assistència, suport o substitució.

Finançament i Agència Tributària de Catalunya

L'article 204.2 estableix que s’ha de constituir, en el termini de dos anys, un consorci, o un ens equivalent, amb participació paritària de l’Agència Estatal d’Administració Tributària i de l’Agència Tributària de Catalunya. I que el Consorci es pot transformar en l’Administració tributària a Catalunya. Un consorci que no s'ha arribat a crear mai. El 2007 es negociar amb l'agència estatal per tal d'acordar la creació d'aquest consorci però després de constatar les discrepàncies entre les dues parts es va deixar córrer aquest tema. La disposició final segona concreta que l'Agència Tributària de Catalunya s'ha de crear per llei del Parlament en el termini d'un any a partir de l'entrada en vigor d'aquest Estatut. I el juliol del 2007 s'aprova la llei al Parlament.

Deu anys més tard, el 2017, la cambra catalana aprova la llei del Codi Tributari, considerada l'embrió de la hisenda pròpia i una de les anomenades lleis de desconnexió. Aquesta llei, però, ha estat posteriorment suspesa pel Tribunal Constitucional i està ara pendent de sentència. Pel que fa al sistema de finançament, els redactors de l'Estatut van tenir la intenció de fixar en el text estatutari els principis que havien de regir aquest sistema i també un compromís de revisió cada 5 anys. Concretament, l'article 208 diu que "l'Estat i la Generalitat han d'actualitzar quinquennalment el sistema de finançament tenint en compte l'evolució del conjunt de recursos públics disponibles i la de les necessitats de despesa de les diferents administracions".

L'única i última revisió del sistema de finançament es va fer el 2009. Així doncs, fa 11 anys que no es revisa incomplint el que estableix l'Estatut. L'article 206.5 de l'Estatut estableix que "l'Estat ha de garantir que l'aplicació dels mecanismes d'anivellament no alteri en cap cas la posició de Catalunya en l'ordenació de rendes per càpita entre les comunitats autònomes abans de l'anivellament". És el que es va anomenar principi d'ordinalitat, és a dir, que després de fer l'aportació a la solidaritat, Catalunya no baixi en el rànquing de posicions segons la renda per habitant amb relació a les altres comunitats autònomes. La sentència de l'alt tribunal interpreta que l'Estatut no ha de determinar el principi d'ordinalitat, i diu que és potestat de l'Estat i que ja està garantit per la Constitució espanyola. 

Nou reunions de la comissió bilateral i 10 de la d'afers econòmics

L'Estatut també fixa els mecanismes de relació bilaterals entre l'Estat i la Generalitat. Un d'ells és la que s'anomena Comissió Bilateral Estat Generalitat que, segons l'article 183.4, "es reuneix en sessió plenària almenys dues vegades l’any i sempre que ho demani una de les dues parts". Tenint en compte que fa 14 anys que l'Estatut està en vigor, s'haurien d'haver produït 28 reunions, però només hi ha hagut 9 reunions des del 2006. L'última va ser l'1 d'agost del 2018, i la penúltima, el juliol del 2011. Així doncs, la bilateral va estar aturada durant set anys. El gruix de reunions es van produir els primers anys d'Estatut. Tres durant el 2007; dues més l'any següent i unes altres dues, el 2009. La presidència de la part catalana ha anat canviant de mans al llarg dels anys, ara correspon al conseller d'Exteriors.

Un altre dels mecanismes que preveu l'Estatut de relació entre els governs espanyols i de Catalunya és la Comissió Mixta d'Afers Econòmics i Fiscals. En aquest cas s'ha reunit 10 vegades i l'Estatut no estableix un mínim de reunions anuals. L'article 210 la defineix com "l'òrgan bilateral de relació en l'àmbit del finançament autonòmic". I concretament, se li atribueix, entre altres funcions, la "concreció, aplicació, actualització i seguiment del sistema de finançament". El setembre del 2018 es va fer l'última reunió d'aquesta comissió i entre els anys 2010 i 2018 també es va produir una aturada de les trobades.

Altres traspassos pendents

L'article 172 estableix que la Generalitat té competència exclusiva en la regulació i la gestió del sistema propi de beques i ajuts i la formació universitària i, si escau, "la regulació i la gestió dels fons estatals en aquesta matèria". Encara no s'ha traspassat i és una de les reivindicacions històriques de la Generalitat. El govern defensa que hi ha tres sentències del Tribunal Constitucional que donen la raó a Catalunya. L'acord de coalició PSOE-Podem recull aquest traspàs com a compromís, però l'executiu català diu que no hi ha hagut cap avenç. Una reivindicació de fa anys segons fixa l'Estatut és la gestió a mitges de la Seguretat Social. L'article 165 estableix els àmbits en què la Generalitat té la "competència compartida respectant els principis d'unitat econòmica patrimonial i de solidaritat financera de la seguretat social".

Segons el govern, és precisament emparant-se en el concepte de "caixa única" el motiu pel quan mai s'han transferit aquestes funcions. El govern assegura que, entre d'altres, queda pendent d'acordar la gestió del reconeixement i control del dret a prestacions econòmiques del sistema de la seguretat social. També està pendent el traspàs de la competència executiva en matèria de salvament marítim, com estableix l'article 132.3 de l'Estatut. I des del departament de Salut continuen reclamant la competència compartida en la formació sanitària especialitzada. Ja que, segons l'article 162.3 del text estatutari, "correspon a la Generalitat la competència compartida en la formació sanitària especialitzada". Una formació que inclou l’acreditació i l’avaluació de centres, la planificació de l’oferta de places, la participació en l’elaboració de les convocatòries i la gestió dels programes de formació de les especialitats, entre d'altres.