-
Quim Torra i Pere Aragonès durant el ple de política general al Parlament.
ACN
El ple del Parlament ha rebutjat aquest dimarts una proposta de resolució de la CUP en què es reivindicava "el dret imprescriptible i inalienable de Catalunya a l'autodeterminació". I aquest punt s'ha rebutjat perquè en votar-lo durant el debat de política general s'ha produït un empat tres vegades consecutives.
Un empat que arriba pels vots comptabilitzats de JxCat – finalment no voten ni Carles Puigdemont, ni Josep Rull ni Jordi Turull ni Jordi Sànchez després de la decisió de la Mesa- i dels d'ERC –no vota Toni Comín però sí que ho fan Oriol Junqueras i Raül Romeva, que van formalitzar la designació d'un company. Aquests moviments han fet perdre la majoria als independentistes, que es queden a 65 vots si s'hi sumen els quatre de la CUP.
Són els mateixos escons que Cs, PSC-Units, CatECP i el PPC, que en aquest punt han votat conjuntament. De fet, durant les votacions del debat de política general s'ha empatat cinc vegades.
Pel referèndum acordat
El Parlament de Catalunya ha aprovat una proposta de resolució de JxCat i ERC que insta el Govern a negociar un referèndum acordat, vinculant i reconegut internacionalment. El text s'ha aprovat en el marc del debat de política general gràcies al suport dels diputats de CatECP mentre que els quatre diputats de la CUP s'hi han abstingut. El text aprovat però no fixa terminis per negociar a diferència del discurs del president de la Generalitat, Quim Torra, en què va amenaçar amb fer caure el govern espanyol si el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, no proposa un referèndum en el termini d'un mes.
El text aprovat insta el Govern a "continuar explorant les vies de diàleg i la negociació per garantir l'exercici del dret a l'autodeterminació". Incloent negociar un referèndum "acordat, vinculant i reconegut internacionalment que respecti el dret a decidir de la ciutadania catalana". A més a més, aposta per impulsar el diàleg i la negociació bilateral amb l'Estat "sense condicions ni renúncies a les voluntats de la ciutadania". Un altre punt del text aprovat també exigeix al govern espanyol la retirada dels recursos d'inconstitucionalitat a les lleis aprovades pel Parlament i insta el Govern a negociar amb l'executiu espanyol la flexibilització dels objectius de dèficit i la regla de despesa.
L'ANC es reafirma en la seva aposta per la via unilateral
L'Assemblea Nacional de Catalunya (ANC) s'ha reafirmat aquest dimarts en l'aposta per la unilateralitat després de la divisió que Junts per Catalunya (JxC) i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) han escenificat al Parlament a l'entorn del vot dels quatre diputats suspesos dels primers. A través de Twitter, l'ANC ha afirmat que "la imatge d'avui" al Parlament "evidencia com de necessari és" traçar un pla "per fer efectiva la República catalana".
L'entitat adjunta a la piulada un comunicat del 6 d'octubre on explicava els resultats del ple extraordinari del mateix dia on, entre d'altres, s'urgia l'executiu català a fixar, abans del proper 21 de desembre, una estratègia de govern "única i nítida" per a la implantació de la República catalana.
Cal recordar que en aquest ple extraordinari el secretariat nacional de l'ANC va demanar als membres del Govern que fessin "un pas al costat" si no es veien amb cor de tirar endavant "una acció més decidida, assumint els riscos propis de la desobediència".
El ple de política general al Parlament ha rebutjat la proposta de resolució presentada pel Partit Popular de Catalunya que volia que es tornés a aplicar l'article 155 de la Constitució a Catalunya. La iniciativa parlamentària dels populars considera que "amb els darrers esdeveniments i les greus declaracions del president de la Generalitat, es tornen a donar les condicions idònies perquè l'executiu espanyol iniciï els tràmits per l'aplicació del 155".
La cambra catalana ha tombat aquesta i les altres 13 propostes de resolució presentades pels populars, entre elles una que insta a dimitir el president de la Generalitat, Quim Torra, per "responsabilitat política". Segons la iniciativa parlamentària del PP, Torra posa "en perill la cívica convivència dels catalans amb paraules de suport i comprensió cap a grups violents i el xantatge als poders executius i judicials". Els populars també havien presentat una proposta de resolució que sota el títol "Lleialtat institucional i normalització política" instava al Govern a "actuar amb lleialtat institucional, complir l'ordenament jurídic i les sentències judicials".
Concretament, reclamava que s'abstingués de desenvolupar "cap tipus d'iniciativa política, jurídica o social, que tingui com a objectiu desenvolupar o exercir competències que no li són pròpies d'acord amb l'Estatut d'Autonomia". A més, reclamava a l'executiu català a "acudir a les reunions dels òrgans de representació territorial de les comunitats autònomes com a membre propi", "garantir la neutralitat als edificis i als espais públics de Catalunya, retirant estelades i altres símbols partidistes que vulneren la neutralitat de rotondes, carrers, carreteres, escoles, centres cívics i instituts, entre altres.
Tancar les Delegacions de la Generalitat
Aquesta iniciativa parlamentària també volia "suprimir la Secretaria d'Afers Exteriors i de la Unió Europea del Departament d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència i abstenir-se de desenvolupar les competències i funcions exclusives estatals".
També demanava "tancar les Delegacions de la Generalitat al Regne Unit, Irlanda i Alemanya i paralitzar qualsevol obertura de noves delegacions a l'exterior" i paralitzar la restitució del Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (DIPLOCAT).
