El Suprem confirma les suspensions com a diputats de Junqueras, Turull, Rull, Romeva i Sànchez

La sala d'apel·lacions del Tribunal Suprem ha desestimat els recursos presentats per les defenses d'Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva i Jordi Sànchez i manté, doncs, la suspensió de funcions públiques de tots cinc dictada pel jutge Pablo Llarena. El jutge instructor els va suspendre com a diputats en base a l'article 384 bis, un cop la interlocutòria de processament per rebel·lió era ferma i tenien decretada la presó provisional. Els advocats van recórrer la decisió perquè consideraven que el terme "individus rebels" no es podia aplicar a ells sinó que hi havia resolucions del Tribunal Constitucional que ho aplicava per a membres de bandes armades o terroristes. Segons la sala, i un cop estudiada la doctrina del TC, el concepte no es pot aplicar només a delictes comesos per bandes armades. Els magistrats que revisen les decisions de Llarena apunten que la suspensió no és "discrecional" sinó que està prevista en la llei.

Els tres magistrats que integren la sala d'apel·lacions han rebutjat els recursos i mantenen que tots cinc han de continuar suspesos de les seves funcions, una situació que també afecta Carles Puigdemont. De moment, ni el Parlament ni el Govern els donen per suspesos, tot i que confirmen que han deixat de cobrar com a diputats. ERC i JxCAT no es posen d'acord sobre com cal procedir amb els diputats suspesos per Pablo Llarena i celebraran un ple a l'octubre.

Decisió ajustada a llei

En la resolució, els magistrats defensen que la suspensió de funcions decretada per Llarena no és "fruit d'una decisió discrecional" –tot i reconèixer que ell l'ha "motivat"-, i que està "prevista a la llei". A més, asseguren que tot i que no hagués existit aquesta motivació per part de Llarena, la "gravetat dels fets és evident" i "autoritzaria una motivació implícita".

També contradiu altres arguments de les defenses i diu que no es tracta d'una "reacció desproporcionada de l'Estat" i remarca que els recurrents són autors de fets "greus que pretenien, amb l'auxili de previsibles actes de violència, alterar els límits territorials no només d'Espanya sinó de la Unió Europea".

Per a la sala, el Suprem ha actuat en tot moment segons els fets imputats i la valoració inicial dels mateixos, i recorda que els recurrents van "incitar o almenys provocar episodis de violència o de tumults".

Les defenses també posaven de manifest la importància dels drets suspesos. La sala reconeix aquesta "importància" però diu que la suspensió com a diputats és "proporcionada" als fets que van cometre. "Com ha dit el TC, els fets ataquen la mateixa essència de l'estat democràtic", recull la interlocutòria, que insisteix en argumentar la rebel·lió.

En la resolució, recorden que Llarena ja va dir que la mesura estarà "limitada en el temps" i no hi ha "impediments processals" per tal que mentre duri la suspensió temporal de funcions el seu lloc al Parlament estigui ocupat per altres integrants de les respectives candidatures. "Per tant, està molt allunyat de qualsevol pretensió d'indicar a Parlament quan ha de ser la seva actuació", defensa la sala.

De moment, cap dels diputats suspesos de funcions per Llarena ha estat substituït. El Parlament afrontarà aquest debat en el primer ple del mes d'octubre.