-
Dibuix de Jujol de la façana original que projectava per la Casa Planells, a Barcelona, que s'exposen a la mostra 'Jujol i el dibuix', a la seu del COAC
ACN
La Generalitat ha proposat que es declari la Casa Planells, de l’arquitecte tarragoní Josep Maria Jujol, Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) i, segons ha confirmat l’ACN, el departament de Cultura ja ha tret a concurs la realització de l’expedient tècnic necessari per formalitzar la declaració. Coincidint amb la notícia, i en el 140è aniversari del naixement de Jujol, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) ha inaugurat aquest dijous una exposició amb fons propis dedicada a l’arquitecte i anomenada ‘Jujol i el dibuix’. La mostra recull 60 dibuixos, la gran majoria originals, amb els quals es posa en valor la seva obra però sobretot se subratlla la seva vessant artística, i una capacitat de dibuix “pràcticament superdotada” alhora que “incontinent”, en paraules del comissari de l’exposició, Roger Subirà.
La declaració de Be Cultural d’Interès Nacional (BCIN), el màxim reconeixement patrimonial per a una obra arquitectònica a Catalunya, arribarà un cop es formalitzi l’expedient tècnic de l’edifici de l'avinguda Diagonal, que ja s’ha licitat. Si no hi ha contratemps, la Casa Planells de Barcelona s’incorporarà a aquest llistat de patrimoni protegit de la Generalitat, al costat dels altres edificis proposats enguany, un total de set segons l’arquitecte Subirà.
En opinió de Roger Subirà, la declaració de BCIN seria oportuna “ara que ja està endreçat tot el Modernisme”, i per acabar de fer-ho també amb el Noucentisme (Jujol està “a cavall” entre aquests dos corrents arquitectònics, recorda). A més, l’arquitecte opina que seria una bona protecció per l’arquitectura de Jujol, que té “un punt de fragilitat”. Mentrestant, la seu del COAC mostra per primera vegada els dibuixos que es conserven de la Casa Planells, considerat l’últim edifici modernista projectat a Barcelona i una de les obres més destacades de qui va ser arquitecte de Sant Joan Despí, Tarragona i Barcelona.
La documentació que acompanya les peces exposades l’exposició, ordenada cronològicament, permet conèixer tot el procés de pensament que va dur a terme el també dissenyador tarragoní per desenvolupar el projecte. I també l’evolució del projecte al marge de la seva voluntat: el progressiu redimensionament i el pas de “l’exhuberància” i dimensions inicials -quan es projectava com una gran torre- fins a la modesta finca que va acabar essent. “Veure els originals tot junts exposats en una sola paret, dona per molta estona”, promet Roger Subirà.
A l’exposició (la 19a de la sèrie ‘Col·leccions COAC’, basada en l’arxiu “barceloní” de Jujol cedit al Col·legi per un dels seus fills) també es poden veure dibuixos del Pavelló del Vestit i la Font monumental de la plaça d’Espanya, la Casa per al senyor Mestres o de la torre de la finca Sansalvador, entre altres. Complementàriament, s’han inclòs altres dibuixos poc o gens coneguts de l’arquitecte, alguns de la seva època d’estudiant o dels seus inicis com a arquitecte.
L'arquitecte 'grafiter'
És aquí on s’aprecia més la “capacitat de dibuix pràcticament superdotada” de Jujol, algú “capaç de començar a dibuixar amb dues mans simultàniament i fer un dibuix coherent”, segons destaca el comissari de l’exposició. Això, diu, es nota en els seus dibuixos “incontinents”, i també en les seves obres “literalment dibuixades com un grafiter”, afirma l’arquitecte, tot recordant els excessos de Jujol a la Catedral de Palma, on diu que els promotors finalment li demanaven contenció.
“És per això que no hem volgut treure els dibuixos més famosos, sinó els que donin una imatge del que és realment l’arxiu: desordre, cares per davant i per darrere, projectes barrejats, poca estructura, etc.”.
