Dilluns, 19 d'Abril de 2021

Les altres places del Mercadal

En trobem en poblacions com Balaguer, Agramunt o Alforja

04 d'Abril de 2021, per Marc Busquets
  • Vista de la plaça del Mercadal d'Alforja

    M.B.

Tal i com subratlla en ocasions el batlle, Carles Pellicer, el Mercadal "és el lloc on passen les coses importants". Són moltes, en efecte, les cites que els reusencs tenen marcades a l'agenda i que hi tenen lloc. Festes, celebracions, fins i tot protestes. És el cor de la ciutat. A l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, de fet, s'hi recull que es tracta del "centre i eix de la vida comercial i social d'una ciutat de mercat típica". Documentada ja al segle XV, Andreu de Bofarull va assenyalar que un cop es va delimitar el barri jueu, més enllà del 1240, l'indret on hi tenim l'actual plaça ja estava estructurat i delimitat. 

Que a partir d'aquí s'hi establís tot un sistema social i econòmic, però, no ha estat pas un fenomen reusenc. Molts altres són els municipis del país que també gaudeixen de la seva pròpia plaça del Mercadal. En són tan sols alguns exemples, que tot seguit comentarem, Agramunt, Balaguer, Girona i el barceloní barri de Sant Andreu. En el cas de la capital de la Noguera, és també motiu d'orgull local perquè és una de les més grans del país i és una mostra del patrimoni medieval de la vila. 

Estil neoclàssic a Agramunt

En el cas d'Agramunt, població torronera, la plaça del Mercadal segueix l'essència de les places neoclàssiques del segle XIX. Construïda precisament aquells anys, llavors es tractava d'un indret fora de la muralla, just al lloc on es trobaven dos camins en direcció al convent de Sant Joan. La seva rellevància, igualment, és que subratlla el creixement del terme de l'època i es va concebre, altre cop segons l'esmentat inventari del patrimoni, per "modernitzar" la localitat. Les cases que s'hi van projectar van anar a les famílies benestants. Poques, això sí, es conserven tal com eren. Cal destacar, a més, la presència del Casal agramuntí. Com a curiositat, a Agramunt hi tenen la plaça de l'Om, fet que uneix (ni que sigui simbòlicament) la vila lleidatana amb Riudoms.

casal.jpg

El Casal agramuntí (Foto: Marc Busquets)

Si de l'Urgell ens desplacem a la Noguera, a la plaça del Mercadal de Balaguer, hi coincideix l'activitat econòmica amb la lúdica i recreativa. De 7.000 m2, en destaca la gran varietat de façanes i de tipus d'arcs dels porxos, que atorguen una bellesa "singular, gairebé espectacular" al conjunt, segons el portal 'Guia Balaguer'. La construcció va començar el segle XIV, tot coincidint amb l'expulsió dels jueus fora vila. Des de llavors, lògicament, ha estat objecte de diverses remodelacions, l'última de les quals farà aviat 30 anys (quan es va porticar per complet). Un altre emblema local de la plaça és la Paeria, de mitjan segle XIX. Els dissabtes, per cert, és dia de mercat. 

mercadal_fitxa.jpg

La plaça del Mercadal de Balaguer (Foto: Paeria de Balaguer).

L'origen d'un barri gironí

De Girona, en podem destacar l'antiga plaça del Mercadal, de forma gairebé quadrada, i que enllaça el carrer de l'Obra amb el de Santa Clara. L'element més rellevant, segons els cronistes locals, és una casa situada a l'angle sud-oest, segons sembla la més antiga del barri. Aquesta consta de planta baixa i tres pisos, amb finestres d'estil gòtic i una brancalada d'una obertura d'estil romànic. Com es fa constar al bloc 'Pedres de Girona', a partir de la recerca feta per Enric Mirambell a 'Retalls de vida gironina' (2007), l'indret va acollir el mercat que va donar nom a tota la zona. A posteriori, es va rebatejar amb els noms de plaça d'en Bonó i la plaça de les Bernardes.

140_placa_del_mercadal_girona.jpg

La plaça del Mercadal de Girona (Foto: Viquipèdia)

Si de Girona anem a Barcelona, i més concretament al barri de Sant Andreu, la plaça del Mercadal es pot vincular a l'abans esmentada d'Agramunt. D'estil neoclàssic, es va concebre a mitjan segle XIX, a base de porxades que suportarien, més endavant, edificis d'habitatges. El lloc va ser el centre neuràlgic de la vida comercial de l’antic poble de Sant Andreu de Palomar. Segons el web de la ciutat, i un cop la vila es va convertir el novè districte de Barcelona (el 1897), el consistori hi va voler impulsar un "centre ben condicionat, cobert i segur". D'aquesta manera, el 1914 es va cobrir la plaça amb una estructura de ferro i, posteriorment, se’n va edificar l’interior.

A Alforja, amb font

L'octubre de 2019, la zona va ser objecte d'un procés de reformulació. L'espai es va enderrocar sis mesos abans, i en feia tres, d'anys, que el mercat havia tancat per reubicar-ne l'activitat al carrer de Sant Adrià. El projecte, pressupostat llavors en 9,5 milions, passava per establir-hi una estructura de vidre amb la previsió de completar els treballs enguany. És igualment destacable que l'Institut municipal de mercats de Barcelona va treure a concurs, el passat febrer, l’excavació del refugi situat sota la plaça després de trobar un accés, segons 'L'exprés de Sant Andreu'. 

Altres ciutats dels Països Catalans on hi trobem la plaça del Mercadal són Palma (on a tocar hi ha la plaça de la Quartera, com a Falset), o Vic (on igualment se la coneix com la plaça Major). Com a apunt final, ben a prop de la capital del Baix Camp hi tenim una altra plaça homònima, a Alforja. Quasi quadrada, i amb les ales sud, oest i nord porticades, va ser admirada per Joaquim Mir en pintures de gran bellesa. Una primera font s'hi va construir a mitjan segle XVIII, però l'any 1928 va ser traslladada al centre, amb un pedestal de pedra i coronada amb l'escut del municipi. Posteriorment, durant el franquisme, va ser substituït per una imatge del Sagrat Cor. Tradicionalment, el dimecres és el dia de mercat.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Reportatges