Dijous, 29 d'Octubre de 2020

Llarena processa per rebel·lió Puigdemont, Junqueras, Rovira, Forcadell, Sànchez, Cuixart i set consellers destituïts

Fixa una fiança solidària de 2,1 MEUR als membres Govern i no porta a judici Mas, Pascal ni Lloveras

23 de Març de 2018, per ACN
  • El diputat de Junts per Catalunya Josep Rull agafa per l'espatlla al candidat a la investidura i també diputat de JxCAT, Jordi Turull, abans d'entrar a la seu del Tribunal Suprem

    ACN

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha processat per rebel·lió Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i els consellers destituïts Joaquim Forn, Jordi Turull (actual candidat a la presidència), Josep Rull, Antoni Comín, Dolors Bassa, Clara Ponsatí i Raül Romeva. També enviarà a judici per rebel·lió Carme Forcadell, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez i Marta Rovira (que no ha comparegut al Suprem i s'ha exiliat). En total, són tretze persones processades per aquest delicte que pot comportar penes de fins a 30 anys de presó. D'aquests tretze, també processa per malversació Puigdemont i Junqueras i els mateixos set consellers destituïts. La resta de membres del Govern (Meritxell Borràs, Lluís Puig, Carles Mundó, Santi Vila i Meritxell Serret) aniran a judici per malversació i desobediència però no per rebel·lió. Llarena processa només per desobediència els membres de la Mesa (Josep Maria Corominas, Anna Simó, Lluís Guinó, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet) així com les exdiputades de la CUP Mireia Boya i Anna Gabriel. El jutge no processa i, per tant, no aniran a judici ni Artur Mas, ni Neus Lloveras ni tampoc Marta Pascal. A més, el jutge fixa una fiança solidària de 2,1 MEUR als 14 membres del Govern Puigdemont. Aquestes interlocutòries es poden recórrer davant el mateix jutge i a la sala d'apel·lacions.

El jutge Llarena havia citat les parts dels 28 investigats en aquest tribunal per comunicar-los la interlocutòria de processament. Al llarg de 70 pàgines, l'instructor fa un resum dels fets i sis anys enrere per vestir el relat. En la resolució, comunica que processa 25 dels 28 investigats i per quins delictes els enviarà a judici. 

Llarena ha processat per rebel·lió els que considera el nucli dur del procés i els principals artífexs tant de l'1-O com de la declaració d'independència. En total, són 13 processats per rebel·lió, un delicte que pot comportar penes d'entre 5 i 30 anys segons el grau d'implicació. 

Processats per rebel·lió 

El jutge ha processat per rebel·lió tretze persones: Carles Puigdemont (a Brussel·les), Oriol Junqueras (empresonat) i els consellers destituïts Joaquim Forn (empresonat), Jordi Turull (actual candidat a la presidència), Josep Rull (diputat en l'actualitat), Antoni Comín (a Brussel·les), Dolors Bassa (va renunciar a l'acta de diputada ahir), Clara Ponsatí (a Escòcia) i Raül Romeva (diputat en l'actualitat). També enviarà a judici per rebel·lió l'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell (va deixar l'acta de diputada ahir), Jordi Cuixart i Jordi Sànchez (ambdós empresonats) i Marta Rovira (que dijous va deixar l'acta de diputat i que no ha comparegut al Suprem aquest divendres).

A més, a set d'aquests tretze també els processa per malversació. És el cas de Puigdemont, Junqueras, Forn, Turull, Rull, Comín, Bassa, Ponsatí i Romeva. 

El paper dels principals processats

En la interlocutòria, Llarena apunta que Puigdemont, Junqueras i Forn van impulsar el referèndum tot i estar "advertits" que hi podria haver incidents violents. Assegura que coneixien la "gravetat" de la protesta del 20 de setembre i que va fer una crida a la població perquè es mobilitzessin. També els assenyala com a responsables "d'impulsar un operatiu policial autonòmic compromès" amb fer possibles les mobilitzacions. 

Pel que fa als 'Jordis', el jutge creu que van usar la seva responsabilitat a ANC i ÒMNIUM per mobilitzar "centenars de seguidors" i impulsar "una massa de força" que fes front a la policia el dia de l'1-O. De Rovira creu que va tenir "participació essencial" en idear mecanismes d'actuació i va impulsar parlamentàriament les lleis de desconnexió. 

En el cas de Turull –actual candidat a la presidència- afirma que va usar la tasca de portaveu al Govern per "gestionar i dissenyar la inserció publicitària del referèndum" i de coordinar infraestructures informàtiques. De Romeva, destaca que va impulsar la creació d'estructures d'Estat i va treballar per al reconeixement de la república a l'exterior. 

De l'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, destaca que va tenir una "participació medul·lar" des dels inicis del procés (llavors a l'ANC), recorda que va permetre l'aprovació de lleis de desconnexió i del referèndum tot i conèixer les advertències del TC. A més, diu que la seva participació ha anat acompanyada de "la violència manifestada en les darrers fases del procés". 

Bassa (Treball), Ponsatí (Ensenyament) i Comín (Salut) creu que van posar al servei del referèndum dependències que eren responsabilitat de les seves conselleries. I de Rull afirma que va participar en reunions "definitòries" de l'estratègia independentista. 

Diferències entre el Govern

Llarena no ha processat pels mateixos delictes tot el Govern i marca diferents graus. Per exemple, enviarà a judici cinc membres de l'anterior executiu només per malversació (que comporta penes màximes de 10 anys) i desobediència (no preveu presó sinó inhabilitacions i/o multes). Es tracta de Meritxell Borràs (que ha deixat la política), Lluís Puig (a Brussel·les), Carles Mundó (ha deixat la política), Santi Vila (que ja no és diputat) i Meritxell Serret (a Brussel·les). 

Set processats només per desobediència 

El jutge ha processat només per desobediència set investigats: els exmembres de la mesa Josep Maria Corominas, Anna Simó, Lluís Guinó (l'únic que torna a ser diputat), Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet i les exdiputades de la CUP Mireia Boya i Anna Gabriel (a Suïssa). Si no apareixen nous indicis o es canvia posteriorment la qualificació dels delictes, ara per ara no haurien d'entrar a la presó, tot i que enfrontarien multes o inhabilitacions. 

Tres investigats no aniran a judici

Malgrat que la interlocutòria de processament es pot recórrer, si res no canvia no hauran d'anar a judici ni l'expresident i líder de Convergència, Artur Mas, l'expredienta de l'AMI, Neus Lloveras, i l'actual coordinadora general del PDeCAT, Marta Pascal. Tots tres havien vingut a declarar al febrer davant del jutge, que els va deixar en llibertat sense cap mesura cautelar. 

1,6 MEUR, el cost del referèndum

El jutge també fixa una fiança de 2,1 MEUR que hauran d'abonar els catorze membres del Govern Puigdemont. Amb les proves que fins ara ha reunit Llarena, fixa en 1,6 MEUR els diners públics que s'haurien destinat a l'organització del referèndum. Concretament, estableix que es van gastar 224.834 euros en el registre dels catalans a l'estranger, 277.804 euros en campanyes de publicitat i difusió, 979.661 euros per repartir paperetes, el cens electoral i les citacions de les meses i 199.700 euros per la participació d'observadors internacionals. 

A banda d'aquest 1,6 MEUR, la fiança per responsabilitat civil ascendeix als 2,1 MEUR perquè cal sumar-hi el terç de la quantitat fixada (500.000 euros) que la llei obliga a dipositar també per assegurar possibles responsabilitats futures.

Noves declaracions a l'abril 

Tots els processats (25 dels 28 que estaven investigats fins ara) hauran de tornar personalment al Suprem. El jutge ha fixat les declaracions indagatòries per als propers 16, 17 i 18 d'abril sense especificar encara qui haurà de comparèixer cada dia. Es tracta de vistes molt breus on es notifica personalment les interlocutòries de processament i tots estan obligats a venir, també els que estiguin en presó preventiva. 

A més, en la interlocutòria el jutge confirma la situació de presó preventiva per tots els que actualment estan empresonats. Entre ells, confirma també la presó de Forn i Cuixart, de qui el jutge Llarena encara tenia sobre la taula peticions de llibertat pendents de resoldre. 

Una interlocutòria que es pot recórrer

A partir d'aquesta resolució, que el jutge fa quan ja té molt avançada la instrucció, els processats saben per quins delictes hauran d'anar a judici i asseure's al banc dels acusats. Aquesta interlocutòria, però, no és ferma i es pot recórrer tant davant del mateix Llarena (recurs de reforma) o davant la sala d'apel·lacions. Per tant, encara hi pot haver algunes modificacions en els delictes pels quals se'ls processa. 

Un cop aquesta interlocutòria sigui ferma, aquells processats per rebel·lió que són diputats i estiguin en presó preventiva quedarien automàticament suspesos de les seves funcions públiques mentre estiguin empresonats. Això vol dir que quedarien fora de la vida política abans de ser jutjats. 

Un cop el jutge ha dictat les interlocutòries de processament, es pot reactivar de nou l'ordre europea de detenció de Puigdemont i dels que estan a l'estranger. La Fiscalia ja va avançar que ho demanaria a Llarena un cop es fessin els processaments. 

Penes de fins a 30 anys

El Codi Penal reconeix que els acusats de rebel·lió s'alcen "violenta i públicament" per declarar la independència d'una part del territori espanyol. Les penes poden arribar als 30 anys. Es poden demanar penes d'entre 15 a 25 anys als que es considera que hagin induït als rebels, hagin promogut o sostinguin la rebel·lió i els considerats caps. Penes d'entre 10 a 15 anys per als que es consideri que són un "comandament subaltern" i si estan considerat només un "participant", la pena baixa de 5 a 10 anys. 

A més, la pena es pot elevar als 30 anys de presó en casos com, per exemple, si el jutge consideri que la rebel·lió ha causat "estralls en propietats públiques", exercit violència contra les persones, fet ús de cabdals públics o haver tallat o afectat les comunicacions. 

En el cas del delictes de malversació, les penes poden arribar als 10 anys i pel de desobediència no hi ha penes de presó sinó multes o inhabilitacions. 

 Text

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics