'Aquest llibre permet posar a disposició de tothom un inventari irrenunciable'

El llibre ‘Casa Navàs i el Modernisme de tota la província de Tarragona’ posa de relleu la importància patrimonial, històrica i artística de la Casa Navàs de Reus i, alhora, és un catàleg on es referencien més de 600 edificis de finals del segle XIX i de principis del XX del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre. N’hi ha de modernistes, majoritàriament, però també de noucentistes i eclèctics.

Gràcies a les infografies i imatges inèdites de qualitat fetes per fins a cinc fotògrafs es poden repassar itineraris i, fins i tot, descobrir-ne d’altres no tan coneguts. Aprofundim una mica més en el projecte amb l'autor i coordinador del llibre, Josep Maria Buqueras.

Recorda el primer cop que va visitar la Casa Navàs?

He visitat la Casa Navàs vuit vegades. La primera, ja fa més de 20 anys. Llavors hi havia la senyora Maria Font de Rubinat i la guia turística era una persona d’origen filipí, que convivia amb la propietària. Només entrar, l'entrada majestuosa de tota l'escala, amb la seva claraboia, em va captivar. Totes les estances (el rebedor, el menjador, la sala d'estar, els dormitoris, la cuina, el bany) estan igual que fa 100 anys. Són les estances autèntiques, les originals.

Creu que la Casa Navàs és prou coneguda a Catalunya?

No. Tan sols saben de la seva existència els cercles de persones interessades en el patrimoni modernista de casa nostra. Darrerament, però, ja comença a esdevenir un referent.

La Casa Navàs s'ha obert al públic per fomentar un altre tipus de turisme, creu que altres edificis (dels quals en parla en el volum) podrien seguir aquest mateix procés, per tal de difondre la seva història i riquesa patrimonial? Si és el cas, quins?

Gairebé en totes les rutes modernistes, únicament, es gaudeix dels exteriors. Visitar els interiors tan sols és possible a la Casa Navàs i a l'Institut Pere Mata a Reus; al Teatre Metropol, el Mercat i el patrimoni jujolià del Gremi de Pagesos a Tarragona; la Casa Bofarull a Els Pallaresos; les cooperatives de Pinell de Brai, de Gandesa, de l'Espluga de Francolí (de l’arquitecte Pere Domènech i Roura), la de Nulles (de Cèsar Martinell); i, la Casa Fàbregas d'Amposta.

Quan va rebre l'encàrrec de fer el llibre, com va acollir el projecte?

Aquest projecte editorial es va iniciar l'estiu de 2017 i és el meu setè llibre. Xavier Martínez, el propietari majoritari de la Casa Navàs i pare de la ‘criatura’ que és el llibre, va confiar en mi i és la primera vegada que, a més d'escriure, n'he coordinat l’edició. Ha estat un repte. He après molt, de tots els professionals que hi han intervingut.

Com va sorgir obrir el ventall cap a edificis noucentistes?

La pregunta és: quan comença el Modernisme? Després de l’eclecticisme o historicisme? I el noucentisme? De fet, són moviments estilístics que se superposen. En realitat, amb el llibre es vol, d'una manera expressa, inventariar tots els edificis que es van construir entre els anys 1880 i 1930; i, un apunt important: estan catalogats com a Béns Culturals d'Interès Local (BCIL). També n’hi ha que són d'Interès Nacional (BCIN).

Quina rebuda ha tingut el llibre i a quin públic diria que s'adreça?

El llibre, des que està a les llibreries, ha tingut una bona acollida. S'adreça a tothom; no únicament als estudiosos, siguin arquitectes o historiadors. Cada capítol (n’hi ha 10), correspon a cadascuna de les 10 comarques que hi ha al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. Els apartats s'inicien amb una infografia en la qual hi ha indicades totes les poblacions i el seu valuós patrimoni. És a dir, et permet fer un itinerari turístic familiar per tota la comarca per tal de conèixer aquest patrimoni.

Quins objectius té el projecte?

Des d'un inici té l'objectiu de donar a conèixer la Casa Navàs, la joia de la corona del modernisme català, espanyol i europeu. A la vegada, es tracta d'aproximar a la ciutadania tot aquest patrimoni arquitectònic, que tenim a l'abast i no li donem la importància que té i es mereix. Per estimar i protegir el patrimoni, primer se l’ha de conèixer.

Com va desenvolupar-se la coordinació entre els diferents col·laboradors per fer el volum?

En primer lloc, he de manifestar que la peça fonamental d'aquest llibre és la dissenyadora gràfica Elisabeth Tort. Sabíem que, en un llibre d'arquitectura, la presentació visual té un paper molt important. Per tant, les fotografies havien de tenir molta qualitat. Al llibre, hi ha diverses fotografies, espectaculars i inèdites elaborades per cinc fotògrafs diferents, i que ocupen pàgines senceres i dobles pàgines. Coordinar tots els professionals intervinents ha suposat un repte i tots han fet un treball molt acurat.

En què va consistir el procés de recerca i documentació?

La recerca la vaig començar a fer a partir de llibres ja editats, dels arxius i de diferents Plans d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM), amb les seves obres catalogades. Després vaig recórrer tota la demarcació, des de Santa Coloma de Queralt fins a La Sènia; des de Cunit fins a Alcanar, tot plegat amb els fotògrafs. Trepitjar el terreny també et fa descobrir edificis impensables. Anècdota?  Algun propietari del Montsià, que volia que la seva propietat no fos retratada.

Quina experiència n'ha extret de 'Casa Navàs i el Modernisme de tota la província de Tarragona'?

La conclusió és que tenim, gairebé bé a 100 poblacions, un patrimoni arquitectònic força valuós. Aquest llibre permet posar a disposició de tothom un inventari irrenunciable. L'esforç editorial crec que ha valgut la pena.