Dimarts, 16 d'Abril de 2024
Una desena d'organitzacions s'uneixen per recórrer el decret del Govern que dona 'barra lliure' a les grans empreses
Un dels parcs eòlics de la Terra Alta, a Vilalba dels Arcs
ACN
Una desena d'entitats ecologistes, plataformes locals i sindicats s'han unit aquest dimecres per fer un crit d'alerta davant l'allau de macroprojectes d'energia renovable que s'estan tramitant al Camp de Tarragona, a les Terres de l'Ebre i a Ponent, on ja hi ha el 65% dels 811 molins eòlics de Catalunya.
Una sola comarca, la Terra Alta, concentra el 25% dels aerogeneradors. En una roda de premsa, han anunciat que recorreran el decret del Govern sobre desenvolupament d'energies renovables que ha permès que hi hagi "centenars" de projectes en tramitació en aquestes zones.
Segons han denunciat, el decret aprovat el 2019 i avalat per tots els partits menys la CUP, "va contra el territori" i dona "barra lliure" a les grans empreses. Ecologistes de Catalunya, el Grup d'Estudi de Protecció dels Ecosistemes Catalans (Gepec), la Denominació d'Origen (DO) de Tarragona, Terra Alta i Costers del Segre; Unió de Pagesos; la Plataforma Garrigues per una Energia Solar Sostenible; la Plataforma contra la Concentració d'Aerogeneradors de la Segarra i l'Associació de Micropobles de Catalunya han unit forces per reclamar la derogació de la normativa catalana en una roda de premsa conjunta aquest passat dimarts.
Les diferents entitats han aprofitat la campanya electoral per carregar contra el Govern, especialment el departament de Territori, i denunciar la "inoperància general dels partits vers el món rural" i la liberalització del mercat d'instal·lació de centrals d'energia renovable a tot Catalunya, que permet pràctiques agressives per part de les promotores, que busquen el sòl més assequible. A més, han anunciat que interposaran un recurs administratiu contra el decret 16/2019 de mesures urgents per a l'emergència climàtica i l'impuls a les energies renovables.
En cas que la resolució no sigui favorable, esgotaran la via judicial a l'Estat i acudiran a la justícia europea després per acabar amb aquest model. "Volem energies renovables, però sense perdre terra de pagès i consensuada amb el territori", ha dit Pere Guinovart, representant d'Unió de Pagesos. Segons Guinovart, la previsió actual d'ocupar 5.000 hectàrees per generar energia fotovoltaica "destrossarà part de tot el territori productiu de moltes zones". La situació és "insostenible" a la Terra Alta que ara mateix té 148 aerogeneradors i concentra el 25% de l'energia eòlica que es genera a Catalunya, segons ha denunciat el president de la DO de la zona, Joan Arrufí. "No es pot aguantar més (...) Les promotores ofereixen un preu per hectàrea que equival a la quota de 30 anys, és irresistible per un pagès dir que no", ha afegit.
Un cas semblant es dona a les Garrigues on les peticions de projectes fotovoltaics i eòlics s'han multiplicat per cinc en els últims anys. En aquesta comarca, hi ha 110 molins instal·lats i la previsió amb què estan treballant actualment és que s'ampliïn fins als 330 aerogeneradors. Pel que fa a l'energia solar, ocuparia fins a 1.050 hectàrees, un "autèntic disbarat", segons l'ambientòleg Ramon Queralt, membre de la plataforma que lluita contra l'extensió descontrolada dels macroprojectes en aquest territori. Aquesta situació pot afectar especialment el món del vi que veu un "insult" la manca de planificació que posa en risc "el valor més important" pels viticultors i les rutes enoturístiques, el paisatge, ha indicat Tomàs Cusiné, president de la DO Costers del Segre.
"Els ajuntaments han de tenir la força per decidir a casa seva i decidir si volen molins i on els volen", ha afegit Cusiné, que creu que no es poden construir aerogeneradors a menys de 3 quilòmetres dels municipis ni tampoc enmig de "paisatge net". Per què no hi ha projectes eòlics o fotovoltaics a l'àrea metropolitana de Barcelona? "Pel preu del sòl", ha assegurat Queralt, que ha recordat que els aerogeneradors només necessiten vents de 3 metres per segon per funcionar i en el cas de la llum del sol "no hi ha diferències rellevants" entre territoris. "Hi ha hagut un treball incessant per part d'EolicCat sobre la Generalitat per aconseguir un marc regulador de barra llibre. El problema que tenim és que el marc normatiu és de desregulació total. És com si la patronal hagués redactat el decret", ha afegit l'ambientòleg, que ha apostat per un model de generació "distribuïda" i "més a prop dels centres de consum".
En la mateixa línia, el secretari d'Ecologistes de Catalunya (EDC), Javier Jiménez, ha apuntat que a Catalunya hi ha 29.300 hectàrees de polígons industrials, de les quals 13.201 són a l'àrea metropolitana de Barcelona. Tot i això, ha recordat que no hi ha projectes significatius per a generar energia renovable en "espais ja degradats". "Les empreses van a buscar la mínima despesa i el màxim benefici. Llogar terreny industrial és més car que llogar un terreny d'un pagès", ha explicat Jiménez, que creu que "el més greu" és que la Generalitat "faciliti" aquestes actituds empresarials de concentració, "a costa del medi ambient". En aquest sentit, ha avisat que el model actual "posa en perill" la biodiversitat del país, molt malmesa en els últims anys.
En la mateixa línia, Ramon Saball, de la Plataforma d'Afectats per la Concentració d'Aerogeneradors ha assegurat que, a la Segarra, aquestes instal·lacions posen en risc l'àliga cuabarrada i la reial, a banda d'alterar el paisatge i perjudicar béns d'interès nacional com el Santuari de Sant Ramon Nonat, o Montfalcó Murallat. A Catalunya el desplegament d'energia renovable s'està fent seguint "processos de massificació i concentració" amb instal·lacions "lluny dels centres de consum", ja que el 60% dels generadors estan a l'Ebre, al Camp de Tarragona i al sud de Ponent, segons l'investigador de la Universitat Rovira i Virgili, Sergi Saladié. El doctor en geografia ha afegit que el 65% de les centrals eòliques estan en mans de 5 grans empreses, un model molt diferent al de països com Alemanya, on més de la meitat de l'energia renovable està "en mans de la ciutadania".
A més, en aquest país l'energia fotovoltaica està "integrada en teixits urbans", un 18% sobre la teulada i un 88% en entorns de la ciutat o industrials. El decret llei 16/2019 no és l'única normativa del Govern que els ecologistes i representants del món rural han criticat. El president d'Ecologistes de Catalunya, Joan Vàzquez, ha anunciat que la Generalitat està preparant un "pla director parcial" per "eliminar la capacitat que tenen els ajuntaments de promoure modificacions en el pla urbanístic" que comporta la paralització de llicències durant un any. "Si es confirma, seria l'atac més gran a l'autonomia municipal", ha asseverat abans de fer una crida a "revoltar-se" per evitar el "que pot arribar a ser una catàstrofe, malgrat estar pintada de verd".
Front comú a la Conca de Barberà per frenar l'allau 'indiscriminat' de projectes d'energies renovables
A banda, ajuntaments de la Conca de Barberà fan front comú per rebutjar la implementació "indiscriminada" d'energies renovables. Un total de 13 municipis, alguns dels quals ja s'havien posicionat en contra, s'han conjurat per plantejar-hi alternatives. Sobre la taula hi ha nou projectes de centrals fotovoltaiques que sumen 654 hectàrees en conreu agrícola. D'aquests, dos han rebut llum verda de la Ponència de les Energies Renovables, dibuixats als termes de Sarral i de Santa Coloma de Queralt.
A Santa Coloma s'ha escenificat aquest dimecres al migdia la pinya que fan els alcaldes d'una comarca on ja hi ha, a dia d'avui, 78 aerogeneradors instal·lats. "No estem en contra de les renovables, però no volem que se'ns tracti com un solar", manifesten.
Els ajuntaments de Barberà de la Conca, Blancafort, l'Espluga de Francolí, Montblanc, Passanant i Belltall, Pira, Pontils, Rocafort de Queralt, Santa Coloma de Queralt, Sarral, Senan, Solivella i Vilaverd es mostren contraris a aquesta implementació "indiscriminada" de centrals eòliques, fotovoltaiques i d'hidrogen verd. Una representació d'alcaldes ha expressat el seu malestar aquest dimecres en roda de premsa, a la plaça Major de Santa Coloma de Queralt. En aquest municipi s'hi planteja el projecte de la central Grigola Solar, que fa pocs dies va rebre la validació del seu emplaçament, tot i el rebuig per part de l'Ajuntament de Santa Coloma de Queralt, que va presentar al·legacions al projecte.
L'altre projecte que ha rebut llum verda és el de Els Plans, situat a Sarral. Pel que fa als altres set que estan en tràmit, la Generalitat encara no s'ha pronunciat sobre la viabilitat de l'emplaçament. Aquests projectes corresponen a les centrals de Pla de Marquet (l'Ajuntament de Sarral i el Consell Comarcal hi han presentat al·legacions), Jepet i Els Comellars (en els dos projectes els ajuntaments de Rocafort de Queralt i Senan, i el Consell Comarcal també hi ha presentat al·legacions), i les centrals de Costa del Foraster, Plans de Jordi, Riudabella i La Conca.
També al·legaran tots els ajuntaments de la comarca que donen suport al comunicat. Pel que fa a la planta d'hidrogen verd projectada per a l'Espluga de Francolí, de moment no ha entrat a ser valorada a la Ponència. "No estem en contra de les energies renovables, hi estem molt a favor, i precisament per això no volem que s'implementin d'aquesta manera, sinó de forma consensuada, d'acord amb el territori i amb un retorn directe, perquè ens estan tractant com a un solar", ha denunciat l'alcalde de l'Espluga, Josep M. Vidal.
"Apostem per un model democratitzat, participat i municipalitzat, i pensem que no ens aporten res aquests projectes que venen dels grans oligopolis energètics; de fet, és un model implementat des de fa vint anys i en el seu moment es va vendre com una oportunitat per al territori per a repoblar i ja hem vist que no ha estat així", ha afegit l'alcaldessa de Senan, Carme Ferrer, consellera comarcal de Sostenibilitat, Paisatge i Agricultura a la Conca.
En total, la Conca de Barberà podria arribar a tenir un total de 122 aerogeneradors, el que suposa un increment d'un 56% d'afectació, segons denuncien els alcaldes. Per tot plegat, han signat un comunicat on es conjuren per fer front comú a la massificació de projectes d'energies renovables, a fi de plantejar altres alternatives per a poder-les implementar. "I que reverteixi de veritat en el desenvolupament de la nostra comarca", conclouen els municipis.
Es millor no aprofitar el medi ambient?
Cal pensar en el futur, tot i els disbarats actuals! Potser no cobren els diversos ajuntaments? Potser no cal pensar en el medi ambient i en el futur? Potser no volem que els nostres successors tinguin menys problemes medi ambientals? Potser...
