una convidada d'excepció!!
em sembla una molt bona elecció la presència d'Espido Freire així com la temàtica que tractareu tant en la xerrada del dia 23 com en la posterior taula rodona. Els trastorns de l'alimentació mereixen una especial atenció!
Com cada any, el 23 de febrer els psicòlegs celebrem la festivitat del nostre patró Juan Huarte de San Juan. Aquest 2012,per a encetar els diferents actes que commemoraran la festivitat del nostre patró ens ha semblat interessant poder comptar el mateix dia 23 de febrer amb la presència de l'escriptora bilbaïna Espido Freire que al 1999 va aconseguir el Premi Planeta amb la seva obra 'Melocotones helados', donat que a més a més de les seves diferents novel·les i contes, compta entre els seus cinc assajos amb 'Cuando comer es un infierno' (Aguilar, 2002).
Aquest assaig sobre els trastorns alimentaris serà el punt de sortida que li permetrà parlar-nos de les diferents històries i aspectes de les protagonistes del seu text. Aquesta xerrada permetrà que a la setmana següent organitzem una taula rodona multidisciplinar en la que esperem comptar amb la participació de diversos professionals sanitaris que treballin amb els diferents tipus de patologies alimentàries.
També ens ha semblat interessant poder realitzar altres activitats relacionades amb el món de la infància i hem pensat organitzar per al dissabte, 25, una sessió matinal de cinefòrum familiar amb la projecció de la pel·lícula 'La niñera màgica' i el posterior debat amb preguntes i comentaris tant per part dels pares com dels fills coordinats per a professionals que treballin en l'àmbit de la psicologia infantil per tal de tractar el tema dels límits i les relacions familiars.
Tots aquells interessats en la programació dels diferents actes oberts i gratuïts que organitzarem, des del dijous, 23 de febrer, i fins al divendres 2 de març, podreu trobar tota la informació detallada a la secció d'activitats del web de la nostra delegació del Col·legi Oficial de Piscòlegs de Catalunya (http://www.copc.cat/index.php/tarragona).
Mentre no arriba el mes de febrer, i per aquells interessats en l'origen de les coses, una mica d'història ens pot aclarir els motius pels que Juan Huarte de San Juan és el nostre patró i de quina manera això permet veure la proximitat entre dos disciplines com són la medicina i la psicologia.
Juan Huarte de San Juan (1529-1588), metge i filòsof navarrès va ser escollit com a patró de la psicologia espanyola pels Degans de les Facultats de Psicologia, l'any 1983. La festivitat es celebra el dia 23 de febrer perquè en aquesta mateixa data el 1575 sortia la primera edició de la seva obra més significativa 'Examen de ingenios para las ciencias'. Aquest text ha estat considerat l'antecedent més directe del psicodiagnòstic i el seu mèrit fonamental radica en el fet de constituir un precedent de la moderna psicologia.
J. M. Corella ens explica a la seva 'Historia de la Literatura Navarr' que la lectura de l'obra del nostre patró serveix per adjudicar-li el qualificatiu de psicòleg: sense deixar de banda com a metge l'atenció a la fisiologia humana ni l'observació de fenòmens, i com a filòsof el contrast racional i la sistematització dels fets observats, varies branques de la psicologia com ara la caracterologia i la tipologia psicològica, la psicologia pedagògica i la orientació professional o la psicologia mèdica i moral tenen un lloc destacat en aquest text. Ho resumirà dient que estudia detingudament les qualitats del cos, els humors, les classes de talents en funció dels humors dominants, exposant les qualitats de l'ingeni i el seu origen narrant les característiques de les diferents professions i professionals.
L'autor defensa un model d'aptitud, pel qual les persones tenen talents especials o enginy que es poden identificar pel color de la pell, humitat, pèl, temperatura, etc. Cada vocació requereix un conjunt de talents especials per a l'èxit d'aquella professió. Així, per exemple, dirà que les funcions de la psique (ment) depenen de la base somàtica i que analitzant aquesta base somàtica i l'humor que predomini en cada subjecte, podem conèixer quines son les funcions psíquiques més desenvolupades que té, i això ens permet conèixer quines son les seves habilitats i aptituds per a diferents sabers o activitats.
Si aquests han estat els inicis de la nostra disciplina, al llarg del temps aquesta ha anat evolucionant fins arribar a fer una anàlisi profunda del psiquisme humà i la interrelació que aquest té amb aspectes biològics i socials. Això ha permès que s'hagin desplegat diferents models d'intervenció que possibiliten treballar avaluant, assessorant i orientant des del camp educatiu, social, laboral, esportiu i jurídic així com també a nivell psicoterapèutic. des de l'àmbit clínic. Més enllà de defensar un model únic d'intervenció es tracta més be de poder donar cabuda als diferents models teòrics, cognitiu-conductual, humanístic, integrador, psicoanalític o sistèmic en funció de les necessitats i demandes de cada cas.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics