Dissabte, 12 d'Octubre de 2024
Jutjats de Reus
Estic indignada perquè a Reus, si et vols casar en català et fan pagar 180 euros. La meva parella i jo vam anar als jutjats a iniciar els tràmits per al matrimoni civil, i quan vam veure que tota la documentació era en castellà se’ns va acudir preguntar si el casament seria en català. "No! El jutge no és d’aquí i no sap parlar en català". Primera sorpresa. Llavors ens van dir que si volíem, a l’Ajuntament de Reus si que ens casarien en català.
Ens vam dirigir a l’Ajuntament a demanar data per la celebració i la segona sorpresa va arribar quan ens van comunicar que el preu per la celebració a l’Ajuntament és de 180 euros. "Com?! M’està dient que si vull que em casin en català he de pagar 180 euros?" Perquè a mi m’és igual al jutjat que a l’Ajuntament que a on sigui...és pel motiu de la llengua que em vull casar aquí...Doncs si senyors, és així.
I em sembla vergonyós tant que no hi hagin jutges que parlin en català a Reus, com que per casar-te a l’Ajuntament et cobrin 180 euros, que ja paguem els nostres impostos. Realitzaré una queixa formal tant a l’Ajuntament de Reus com als jutjats, perquè em sembla patètic i una ofensa que no existeixi l'opció de celebrar el casament en català de forma gratuïta, quan en canvi si que hi ha l'opció si es vol el casament en castellà.
I després resulta que és el castellà el que està perseguit a Catalunya!
Tania
Bones, jo no se si aquesta normativa es d'aquest any però jo em vaig casar al 2010 i a mi em van donar les dues opcions de llengua, en català o castellà sense fer-me pagar res de res. Només em feien pagar si volia posar flors a la sala ( que ho trobo llogic ). Així que parli amb el regidor directament que t'hagi de casar i segurament no et fará pagar res, es que trobo molt dement aquesta normativa quan fa dos anys enrere no hi era. ânims !!
Serà qüestió de NO CASAR-SE
M'agradaria saber si és legal aquesta taxa.
El català és idioma oficial,o sigui que tenin tot el dret a poder-lo fer servir davant de l'administració.
Teniu la possibilitat d'anar-vos a casar a un altre poble, o potser demanar que us facin amb "mandiga", perdoneu però no sé quina tarifa s'aplica en aquests casos.
DiemPROU!
Neus, tens tota la raó.
El problema no és que casar-se en castellà sigui possible i gratuït. Que cadascú es casi com li plagui!
El que no podem permetre de cap de les maneres, és que, a Catalunya, sigui més difícil i més car fer-ho en català!
És el món al revés! Doncs posem-lo del dret!
ACTE DE DIEMPROU A REUS DEMÀ DIMARTS dia 21 (casal Despertaferro)
JUTGES ANALFABETS
Som l'únic país del món (crec)on els juges són analfabets en la llengua del país. Què hi fem a Espanya?
trobo que.....
Pel que dius Neus pel que estàs indignada es quant al dirigir-te a l’ajuntament i comprobar que fan pagar una taxa de 180 euros, per això et pregunto: i si a l’ajuntament sigués gratis com als jutjats ja no estaries indignada? Jo crec que tot i que t’haguessis pogut casar gratis a l’ajuntament seria igual de vergonyòs i denunciable que als jutjats no s’hi pugui casar en el idioma del país.
Totalmente de acuerdo con Javier
Estas situaciones de menosprecio a la lengua común, el castellano, no son otras que la nefasta consecuencia de la deriva separatista de algunos catalanes.
El título octavo de la Constitución, nos deja tranquilos, puesto que si es necesario nuestro Ejército intervendrá para dejar las cosas en su sitio.
Trobo bé que....
Trobo bé que a l'ajuntament facin pagar 1 taxa de 180 € per casament, només faltaria. Ara lo que és vergonyòs i indignant és que als jutjats només si pugui casar en catellà. També trobo malament que als jutjats sigui gratuït, com no es comencin a cobrar taxes.... amb la cultura del tot gratis, així anem.
Patrañas nacionalistas?
No val ni la pena contestar a qui encara no sap on viu, ni quin ordenament jurídic tenim. Als Jutjats de Reus s'expossen molt visibles els drets dels ciutadans catalans. Aqui segueix el quediu l'article 33 de l'Estatut de Catalunya vigent:
""ARTICLE 33. DRETS LINGÜÍSTICS DAVANT LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES I LES INSTITUCIONS ESTATALS
Els ciutadans tenen el dret d'opció lingüística. En les relacions amb les institucions, les organitzacions i les administracions públiques a Catalunya, totes les persones tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin. Aquest dret obliga les institucions, organitzacions i administracions públiques, inclosa l'Administració electoral a Catalunya, i, en general, les entitats privades que en depenen quan exerceixen funcions públiques.
Totes les persones, en les relacions amb l'Administració de justícia, el Ministeri Fiscal, el notariat i els registres públics, tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin en totes les actuacions judicials, notarials i registrals, i a rebre tota la documentació oficial emesa a Catalunya en la llengua sol·licitada, sense que puguin patir indefensió ni dilacions indegudes a causa de la llengua emprada, ni se'ls pugui exigir cap mena de traducció.
Per a garantir el dret d'opció lingüística, els jutges i els magistrats, els fiscals, els notaris, els registradors de la propietat i mercantils, els encarregats del Registre Civil i el personal al servei de l'Administració de justícia, per a prestar llurs serveis a Catalunya, han d'acreditar, en la forma que estableixen les lleis, que tenen un nivell de coneixement adequat i suficient de les llengües oficials, que els fa aptes per a complir les funcions pròpies de llur càrrec o de llur lloc de treball.
Per a garantir el dret d'opció lingüística, l'Administració de l'Estat situada a Catalunya ha d'acreditar que el personal al seu servei té un nivell de coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials, que el fa apte per a complir les funcions pròpies del seu lloc de treball.
Els ciutadans de Catalunya tenen el dret de relacionar-se per escrit en català amb els òrgans constitucionals i amb els òrgans jurisdiccionals d'àmbit estatal, d'acord amb el procediment establert per la legislació corresponent. Aquestes institucions han d'atendre i han de tramitar els escrits presentats en català, que tenen, en tot cas, plena eficàcia jurídica.""" Crec que no cal comentar-lo.
Sr. GF - Comentari 14. Particularment m'importa molt poc el que pensin gent com vosté, només felicitar-lo perquè molt aviat estarem tots d'acord i, com no ens entenem doncs, .... haurem d'anar al notari i separar-nos entre d'altres coses perquè les taxes que hem de pagar perquè el castellà encara sigui oficial a Catalunya són molt cares.
Estem amb tu!!
No es tracta de que l’ajuntament cobri una taxa per casaments sense discriminació de llengües , la qüestió es : Que qualsevol persona que volguí casar-se als jutjats en el seu idioma ( català) no tinc el mateix dret que el que el vogui casar en castellà, , crec que aquest jutge com a persona culta que es, hauria de saber al acceptar el lloc de treball a Reus ,que en aquesta ciutat com a tots el pobles i ciutats del nostre país, existeix un llengua anomenada CATALÀ i que hi ha una gran quantitat de ciutadans que la utilitzen com a llengua materna i que ho fan amb tots els drets, no hem de deixar que injustícies com aquestes (i dintre de casa nostra ..) prosperin, ànims som molts es que estem amb tu.
No diré res de nou, però també vull ser-hi.
Tal com diu la Ciutadana de Reus, els 180 € son una taxa, i prou. El problema és al jutjat. Si ens regim per un Estatut (passat i curt) que admet que estem en una societat bi-lingüe, qui és el responsable que a les oposicions per jutges, un senyor (estranger) que pot ser sàpiga anglès, francès i qui sap quants idiomes, sigui admès sense conèixer el català?
Un gran problema que tenim és que ens estem deixant ficar 'cavalls de Troia' que, un cop dins, la seva tasca està en deixar que en vagin entrant més.
