Com a l'anunci... repetim!

No m'ho pensava. Aquest any, de veritat que no esperava tornar a veure el CF Reus Deportiu classificat per jugar la promoció per pujar de categoria. I no per desconfiança en els jugadors que havien quedat per configurar l'equip amb el seu tècnic, sinó principalment perquè només començar la lliga ja s'havia de superar una situació molt crua i difícil de pair. El dilluns dia 6 de setembre moria víctima d'una aturada cariorespiratòria el jugador Jordi Pitarque, just l'endemà d'haver jugat el partit al camp del Prat.

El tràngol no esdevenia gens fàcil per als seus companys, perquè havien de seguir trepitjant els camps sense tenir temps -si n'hi pot haver- per digerir-ho. En aquestes situacions, hi ha moments en què l'estat anímici individual perd força i es bloqueja la concentració al notar que aquell company d'equip que feia això o allò en aquella jugada assajada ja no hi és, i no hi tornarà a ser... i no precisament perquè hagi decidit canviar de companys i de colors de la samarreta.

Però bé, en efecte, encara que, en definitiva, sense tanta claredat com a les anteriors temporades ja hi ha tornem a ser! Per cinquena temporada consecutiva l'equip del CF Reus Deportiu jugarà la promoció a la 2a B. Una molt bona notícia per als socis, autèntics i verdaders propietaris del club, una vegada dissolta la SAE i recuperat via Ajuntament.

A partir d'aquí, n'hi ha, els més optimistes, que s'apuntaran la desig que ja seria hora. D'altres, més porucs, sospitaran que segur que passarà com cada any. I d'altres, com jo per exemple, que pensant potser més del compte en aquests casos, fredament seguiran qüestionant si pujar, si al final es pot, resultar ser una bona idea, sobretot vist més enllà dels sentiments i la passió que mou l'esport (hi ha vegades i llocs que hi intervenen altres ingredients, generalment no tan lloables).

La 2a B de futbol és molt dura i costosa i, o s'aprofita per fer el salt a la 2a A, o pot representar un pou sense fons amb resultats totalment nefastos per al club després de l'heroïcitat. No n'hi ha prou, a fer un equip rocós, com he llegut enun comentari en algun medi. Això, en el millor dels casos, pot comportar alguns resultats, però no n'hi ha prou per fer passar per la taquilla la gent necessària perquè el camp faci patxoca cada diumenge, i vulguis o no vulguis s'ha de fitxar, via cessions o traspassos de jugadors de categoria superior, que en cap vindran regalats i sempre seran d'entre els seus descartats, que si bé poden fer-se seu el projecte, també poden arribar a no complir les expectatives d'al·licient i revulsiu pur i dur.

L'esport en general, i el futbol més, ja fa anys que viu en unes coordenades totalment fora de llera, i tothom veu i diu que no pot durar massa més mantenir-ho. De fet, no hi ha temporada que no apareguin notícies de possibles desaparicions de clubs pels seus impagaments.

Si el tancament d'empreses arreu es repeteix dia sí i dia també, rarament es pot seguir entenent que en el futbol segueixin brollant les rierades de diners necessàries per segiur mantenint la bogeria creada per uns pocs que treuen el pressupost d'on sigui, seguida per alguns afortunats que encara d'alguna manera el poden mig dissimular, però en tota la immensa resta s'hi ha vist engolit, en la majoria dels casos, per voler ser o voler aparentar més fusta de la que crema.

A Reus, de sempre, que jo recordi i quan l'esport era d'una altra manera (més elemental, més autèntic), que hi ha afició al futbol ningú ho pot negar, però... el papa Ajuntament no pot, ni ha de malcriar un fill ja major d'edat i emancipat, i si no apareix un patrocini que ho permeti, n'hi prou per marcar-se una nova fita?