Dimecres, 26 de Juny de 2024
Aquesta temporada he tingut l'honor de seguir tots si cadascun dels encontres del Tecnol Reus Deportiu, tant a casa com a fora. He viatjat amb l'equip, he compartit amb ells les hores prèvies de cada partit, he narrat els encontres... I només tenia un desig: que es fes justícia.
Ahir a la nit es van viure moments màgics. Primer pendents de què passava a can Barça i patint, perquè el Reus no acabava de trobar la porteria contrària. Transistors, sms, xarxes socials..., calia saber si el Barça faria el que havia de fer. Conforme anaven passant els minuts, l'eufòria es desfermava entre els aficionats reusencs: el Liceo anava pel darrera del marcador i el Tenerife començava a encaixar gols.
En els darrers minuts de partit, el Palau d'Esports, que ahir va registrar un d'aquells plens històrics, anava agafant ambient de festa. L'OK Lliga, després de 38 anys, tornava a tenir dos colors: el roig i el negre.
Evidentment, me n'alegro per l'aficio, pel club, per la directiva, pel cos tècnic, però sobretot per ells. Lluitar en les condicions en què ho han fet, amb només cinc jugadors (més en Guillem) per poder fer rotacions, durant pràcticament tota la temporada, és una gesta difícil de repetir. Un esforç físic i mental que els ha portat a dues finals (Copa del Rei i Copa d'Europa) i a un premi a la regularitat, el millor dels tres, el que premia la tenaçitat i la dedicació.
"Quan ningú no hi creia, nosaltres sí que hi vam creure", deien els jugadors. Fins i tot els més incrèduls van voler ahir anar a la plaça del Prim per veure si era real el que es vivia a la ciutat.
La feina està feta. Ara celebracions, recepcions i descans merescut. La temporada vinent serà una altra història, sense l'arquitecte de l'equip, en Guali, però amb un tècnic que val que pesa en or, i amb uns jugadors que ho han deixat tot a les pistes. Amb noves incorporacions i amb algun asèptic que també pensarà que tenim equip per quedar tercers o quarts. Aquest cop, però, que no ho digui, no sigui que torni a fer el ridícul.
(Ferran Calabuig és periodista i director de la publicació El Ganxet)
!!
El Reus ha guanyat per merits propis, ha guanyat el titol de la regularitat, és a dir, ha sigut el millor equip durant tota la temporada.
Així que visca el Reus.
Carai, tu !
No cal ser tant recaragolat, carai. El Barça va fer el que tenia que fer per la lógica, que era guanyar. I això de pas va ajudar a fer justicia.
!
Ara caldrà que públicament reconegeu i agraiu al barça la seva professionalitat. El Reus li ha calgut l'ajut del barça per ser campió, quina paradoxa!
