Prestem atenció, per un moment, a l’atordiment general que propicien les tertúlies polítiques. Aquestes, molt influents, configuren una poderosa avantguarda en la defensa dels diferents ordres establerts, amb una eficàcia singular en el que es refereix --sembla-- a les tertúlies radiofòniques, que arriben a un públic més ampli.
Per explicar perquè han sorgit i s’han aposentat les tertúlies, un element decisiu ho aporta la idea que la informació sense interpretació no és suficient. De resultes, el periodisme d’opinió se’ns presenta com una genuïna modalitat d’informació tot i que de cap manera s’espera que els contertulians aportin proves del que diuen. Debray ha subratllat referent a això que en el que ell anomena "democràcia d’opinió" falten cridanerament les tres regles fonamentals del que ontològicament cap entendre que és la democràcia: la transparència, l’elecció i la rendició de comptes. El problema de les tertúlies, per afegiment, "no radica en que es basin en l’opinió (no podria ser d’altre manera), sinó que en elles se sol sostreure al públic la informació adequada sobre la qual s’organitza el debat (s’opina sobre opinions: un circuit autoremès ), així com en la modalitat del debat (opinions sense fonament: com si l’opinió fos autosuficient i no necessités d’argumentació)". Es necessita, en qualsevol cas, un exercici d’adoctrinament --es repeteix un sens fi de vegades el mateix argument i es cancel·la comunament tota sort de possibilitat d’expressió d’aquells altres que conviden a contestar-lo-- que s’agregui a la manipulació a la qual, amb anterioritat, s’ha sotmès ja a la informació. Tot això beu de la pretensió que el que es diu en la tertúlia de cada mitjà esgota la realitat i configura una veritat impossible de passar per alt de la mà d’una il·lusió òptica, com és la vinculada amb l'aparent universalitat dels continguts corresponents. És veritat, sí, que l’abús en la manipulació al que s’han lliurat tants mitjans en les seves tertúlies pot tenir efectes contraproduents, en la mesura que provoqui una incipient consciència crítica en espectadors o oients.
Encara que el propòsit fonamental és adoctrinar, i atorrollar, aquest objectiu es satisfà sovint gràcies a procediments el sentit últim dels quals sembla ser, sense més, entretenir, sense menysprear, és clar, les "possibilitats d’explotar amb plenitud les passions primàries que proporcionen, avui, els moderns mitjans de comunicació". El dels contertulians configura un fenomen singular dintre del problema general del periodisme. Si així es vol, i per utilitzar les paraules de Geoffroy de Lagasnerie, dins d’un nou tipus de pensament, "el pensament-entrevista, el pensament-minut".
Els procediments desplegats per a satisfer totes aquestes fites són diversos. Un d’ells ho proporciona un perfecte desinterès per la vida quotidiana i per les trames que regeixen les nostres societats. És la batussa política, plena de malentesos que semblen dibuixar profundes divisions tot i que ocultin consensos sobre el principal, la qual interessa als contertulians, que, per afegiment, rares vegades mostren el designi i la capacitat de desentranyar què és el que hi ha per darrere de tanta misèria. En qualsevol cas, no és el ciutadà el qual tria què és el que ha de tenir relleu informatiu i què el que no, per molt que als contertulians, com als polítics, els agradi de repetir això que "a la gent cal parlar-li del que li interessa". Encara que allò que tantes vegades preocupa als contertulians pot no interessar en absolut al ciutadà comú, l’eficàcia del procediment consisteix que aquest últim, al cap i a la fi, està poc menys que condemnat a sentir interès pel que en principi no l’atreia en absolut. En la rebotiga el que es tracta és d’aconseguir que els ciutadans precisin sempre de la mediació d’altres per a conèixer el que ocorre en la realitat, de tal manera que desaparegui tot coneixement no intervingut.
Afegim que en les tertúlies s’empren amb profusió marcadors que responen al propòsit de donar a entendre que qui els usa es caracteritza per una inqüestionable objectivitat i ha realitzat abans un estudi detallat dels fets. Aquí estan, per donar-ne testimoni, l’acceptació, unànime i incontestada, d’un sens fi de paraules carregades de paranys --així, globalització, competitivitat, mercat, creixement o flexibilitat--, el recurs a termes que susciten ràpides i emotives imatges --terrorisme, islamisme--, l'acatament acrític i etnocèntric del que allò nostre mereix un respecte singular --els interessos de les empreses espanyoles a l'exterior-- o la utilització freqüent d’enquestes realitzades 'ad hoc', manipulades i interessades.
