Dilluns, 10 de Maig de 2021

Coronel Mollá: 'No crec que Prim fos estrangulat, seria un insult i de covards'

L'autor de 'Juan Prim, de Reus a la calle del Turco' s'oposa a les tesis de la Comissió d'Investigació

16 d'Abril de 2013, per Joan Marc Salvat
  • El coronel Fernando Mollà, al costat de l'estàtua de la plaça de Prim

    Joan Marc Salvat

En quina proporció hi ha realitat i ficció a 'Juan Prim, de Reus a la calle del Turco'?

El llibre pretén ser una biografia: manté tot el rigor pel que fa a noms, dates, llocs, fets i fins i tot les circumstàncies. Per mi una biografia és àrida, seca, costosa de llegir: o tens un interès desmesurat sobre el personatge o n'estàs fent un treball. Sinó, que Déu em perdoni, no es pot llegir! No vull caure en comparacions… Ara bé, el llibre de Pere Anguera sobre Prim és riquíssim en dades, és un lingot d'or a l'hora d'informar-te, però un bon amic em va dir que no havia pogut passar de la pàgina 50. És per això que he recreat les converses que Prim hagués pogut tenir, basant-me en els seus escrits i les circumstàncies, com la convenció de Londres que es va convocar per discutir com exigir a Mèxic el pagament d'uns deutes amb Espanya, França i Anglaterra.

En aquesta secció de la seva biblioteca només s'hi veuen llibres sobre Prim…

Hi tinc des de discursos parlamentaris, a novel·les i llibres amb documentació. Quan entre les meves amistats va circular que estava preparant aquest treball, em van començar a ploure els llibres que hi feien referència. Si t'he de ser franc, al principi no tenia molt clar fer el llibre sobre Prim, però al final em vaig sentir pràcticament empès a escriure'l.

Què el va fer canviar d'opinió?

Lamento reconèixer que d'entrada em va impressionar el mateix que a tothom: la seva mort. Llavors vaig començar a pensar en la vida de Prim. Com s'entèn que el general Prim es passés tota la seva vida cridant "Visca la reina!" i de cop i volta la destroni? Cal saber molta història per entendre aquest canvi. El que realment importa de Prim és la seva vida i perquè va prendre les decisions que va prendre. Per què va acceptar anar-se'n a Puerto Rico a petició de Narváez, el seu enemic íntim, quan s'hi hagués pogut negar? De la mateixa manera que li van oferir anar a Ceuta i ho va refusar. És per això que m'he interessat més per les circumstàncies d'aquella Espanya en la que va haver de viure Prim que no pas en la seva mort.

És curiós, darrerament es parla més de la seva mòmia.

No sóc gens morbós. Aquest és el combustible de la societat avui en dia i jo no carburo amb això. Em fa molta ràbia que un personatge que ha tingut una vida tan fascinant hagi de veure com es té més interès en la seva mort. Des d'un punt de vista històric, què hagués passat si Prim no hagués estat assassinat? Què hagués passat si hagués viscut els 20 anys que la vida li devia? I si un home com ell hagués governat Espanya? És des d'aquest punt de vista que m'interessa la seva figura.

Sigui com sigui, la seva mort el fa més interessant per la historiografia.

És clar, com més complex i fosc sigui el seu final més s'engrandeix el personatge.

Li semblen satisfactòries les conclusions sobre el magnicidi a les quals ha arribat la Comissió d'Investigació?

Hi estic absolutament en contra. Primer per un argument de poc pes: no em ve de gust aquesta versió. Sóc militar i nosaltres assumim riscos, sabem que morir d'un tret és part del guió si així toca. Però morir estrangulat? No. Això seria un insult. Estrangular i més a un home agonitzant és de covards.

Encara que siguin mercenaris?

Sí. El meu sentit de la lògica em diu que això és inviable. Estem parlant del president del govern, del ministre de la Guerra, de casa seva, d'una guarnició militar al seu voltant… Tu creus que algú podria ser estrangulat en aquest entorn? Segon, tu ja tens edat per no haver fet el servei militar, però qualsevol que l'hagi fet et dirà que amb els uniformes i els fermalls que cal posar-se que et fan anar "així" (simula estar rígid, com si un fil tens l'estirés cap amunt). Si a mi m'enterren amb un uniforme com aquest, el mínim que et deixa és un hematoma com una casa al coll.

Veig que no el convenç la investigació.

No. Resulta que aquesta comissió que va arribar a aquestes conclusions estava formada per quatre forenses, tres dels quals van dimitir per estar-hi en desacord. Per què hem de fer-li cas al 25% més que al 75% dels forenses, que seria el més just? Portem 150 anys d'història amb una versió que pot ser equivocada, per què no. Però jo només la posaré en qüestió si em vens amb una altra rigurosament explicada i demostrada. I com que aquest no és el cas, em quedo amb la inicial.

Llavors, a què respon segons vostè la investigació?

No li veig més importància que un fet morbós. En què canviarà la història d'Espanya saber-ho? El que crec és que abans hi havia una universitat poc coneguda, i ara se la coneix una mica més. Crec que, a més a més, s'ha fet de manera poc honrosa, als morts cal deixar-los en pau… Té familiars i es mereixen una mica de respecte. Tot s'ha fet molt malament, publicant fotografies del difunt. És de poc gust.

I què hi ha de les incògnites no resoltes?

Tinc la impressió que és una versió intencionadament desvirtuada. Se sap perfectament qui és qui en aquesta pel·lícula. Una altra cosa és que la justícia caigui sobre ells. Quin és el problema? Prim és assassinat, es comença a investigar. Arriba un moment en què el president del govern es troba amb una papereta… Com es que totes les investigacions recauen de manera inefable sobre el sogre del rei Alfons XII, el duc de Monpensier?

Vostè dirà.

Em poso de nou en el paper de novel·lista, com si fos Cánovas del Castillo: "No puc enviar a presó el sogre del rei". Ja seria un problema avui en dia imagina't fa 200 anys. Llavors decideix contactar el jutge i li diu: "Arxivi el cas i no en vull tornar a sentir una paraula". Final de la història. Això no significa que aquí s'acabin les sospites. Sobre Montpensier, el general Serrano, el coronel Torres y Campuzano, José Pastor, cap de la policia de Serrano…

I de qui sospita?

Jo no tinc dubtes. El que desitja la mort de Prim es el duc de Montpensier. El que també és cert és que la mort de Prim podia interessar a diverses persones, a totes en nivells diferents. Però quan es tracta d'un crim d'Estat el primer que cal buscar és un cap de turc per acabar amb els rumors, per evitar que la gent pensi massa. Es van aprofitar de la vehemència de Paúl i Angulo, però ser vehement no és motiu de presó! Jo tenia claríssim que era ell, però quan 20 anys després del crim i era el moment de penjar-se les medalles, ho va negar. Llavors començo a no creure-m'ho.

I sobre l'autor o autors del crim?

N'hi havia 12. El curiós és que els noms dels trabucaires que van aparèixer en tots els arxius eren cognoms catalans. Així que ara, amb totes aquestes tonteries polítiques que tenim a Espanya i els que diuen que el van matar perquè era català… Però si la majoria dels que el van matar eren catalans! Això desmunta una altra versió estúpida i sense arguments.

El motiu de l'assassinat?

A Prim el van matar pels mateixos arguments que a Jesucrist: molestava. Molestava les ambicions i les baixeses dels homes. Prim era un home d'una lleialtat sense retrets, i com li acabo de llegir a Pedrol Rius: "El primer a la història que va limitar el seu poder quan aquest era il·limitat".

Quines lliçons ens poden arribar de Prim?

Admiro al general com la teva mare et pot admirar a tu: et pot estimar molt però sap que un fill és més bo en això, i més maldestre en allò altre. Prim era una persona amb les seves misèries, com qualsevol. Escrivia molt malament, per exemple, amb unes faltes d'ortografia horroroses. Em preocupen les lliçons de Prim perquè són meridianes. Els seus discursos parlamentaris de fa 150 anys són plenament vigents. Sabent el que va passar després em pregunto si s'esdevindrà ara… I em poso a tremolar.

Quin seria el Prim de la nostra època?

Lamentablement no tenim un personatge de la talla del senyor Prim. Les circumstàncies i els paràmetres de la vida han canviat molt. La de Prim era una època en què tots els polítics de renom eren militars, o viceversa. Hi ha una anècdota molt graciosa. Quan a Prim el van fer comte, el fill d'un noble li va dir: "Ja som iguals". I Prim li respongué: "No. Voldrà dir que el seu pare i jo ja som iguals", perquè era el seu pare el que s'havia guanyat el títol, i no ell (somriu).

Veig que anhela la figura del General.

Les idees polítiques no tenen perquè ser compartides per tots. Teòricament, mentre siguin compartides per la majoria tens arguments per posar-les en pràctica. I això no passa avui, quan al partit que està al govern no li deixen posar en marxa unes mesures perquè li posen pals a les rodes. A l'època de Prim això s'hauria resolt a trets.

Difícil d'imaginar avui en dia.

A Narváez una vegada li van preguntar si tenia enemics i va dir: "Com vols que els tingui si ja els he afusellat a tots?" Està clar, són èpoques impossibles d'extrapolar als temps d'avui.

Amb quina virtut es queda de Prim?

Amb ell s'acaba el romanticisme polític. Vam perdre molt amb la mort de Prim, ell hagués canviat Espanya. És com aquella vinyeta satírica que va aparèixer durant la Primera República amb l'assassinat de Prim. Apareixien uns nens dibuixats amb bates d'escola i els motius regionals de cada zona d'Espanya. A la pissarra, el mestre va escriure paraules separades per guions amb tot el que calia reconstruir després de la mort de Prim. "El que s'ha trencat: unió-patriotisme, ordre-…". Tot això es va esfondrar i Prim n'era el factor de cohesió, el llevat del pa de pessic, si no li poses llevat et queda una castanya.

Per què escriure sobre Prim (si encara no n'ha donat prou motius)?

Prim era clau per Espanya. El país té una cèl·lula cancerígena, allà, al seu ADN, que és això de la República sense republicans. L'experiència republicana a Espanya és fatal. De tant en tant, apareixen un munt de curts de gambals, orcs com jo els anomeno, que creuen que si es parla de República és com "ai, que bé, ja podem matar cures i follar monges". Mentre una porció de la població pensi això, per sentit comú no es pot aplicar la república. Prim té algunes frases cèlebres. "Caixa o faixa" és la més anecdòtica, però en té una altra que diu: "Espanya no pot ser una república perquè no hi ha republicans". Si en tinguéssim seríem com França o Estats Units, però no n'hi ha.

Caldria preguntar-ho.

Ara mateix, si hi hagués una república gran part de la població espanyola es tiraria enrere i es posaria a tremolar. La part de més edat de la dreta política que va viure tot allò, senyores que t'expliquen si això o allò... Si fóssim més sensats podríem tenir una República.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Reportatges