'Amor i metralla', entre l'art i la història de la repressió franquista

Manllevant l’emblemàtic títol de l’obra ‘Amor i metralla’ de l’escriptor anarquista Ferran Fontana Grau (1893-1939), la sala Fortuny del Centre de Lectura de Reus acull al llarg del mes de febrer una interessant exposició que reflexiona sobre l’impacte físic, mental i emotiu dels bombardejos franquistes a la ciutat durant la guerra civil. Amb una factura pura i volgudament minimalista sobre uns fets tan brutals com els atacs aeris sobre la població civil, l’artista Miquel Garcia Membrado planteja una interpretació artística que impacta a l’observador per la seva senzillesa.

D’una asèpsia commovedora, mostra com alguns objectes com un petit pal de fusta per posar-se’l a la boca esdevenia vital per evitar que rebentessin els timpans de les víctimes dels atacs. Presentats també com una mena d’elements d’orfebreria, l’artista reinterpreta les restes de l’impacte de metralla al Teatre Fortuny al llarg d’aquelles jornades de por i horror de les quals també en va ser víctima el mateix espai que acull la mostra, el Centre de Lectura. “...són joies (un altre accesori, com el palet) fetes amb plata de llei de 925”, resa l’explicació sobre aquesta interpretació artística que ha merescut l’Accèssit del I Premi Beca d’Art Contemporani de la Fundació Privada Reddis.

Amb una durada tan escueta com el minut i mig, la grandiosa sala Fortuny també presenta un vídeo en què l’observador veu una tinta termosensible que cobreix la imatge dels bombardejos sobre la ciutat. A la sala també hi ha penjada una reproducció del diari ‘El Diluvi’ en la qual s’informa sobre la representació de l’obra de Ferran Fontana Grau, un veritable èxit teatral en el seu temps que amaga una història molt singular. En una mena de memorial simple, consten també els noms, l’edat i la data de mort de les més de 200 víctimes dels múltiples bombardejos que va patir la ciutat.

‘Amor i metralla’, l’obra que va condemnar Fontana

Tot i que no s’explicita en la mateixa exposició un altre focus d’interès per visitar la instal·lació artística està referida a la singular història que hi ha darrere del seu títol. Com s’observa a l’entrada, ‘Amor i metralla’ era el nom d’una sarsuela que es va representar als teatres reusencs durant la guerra amb l’objectiu de recaptar fons per a l’esforç bèl·lic a través del Socors Roig Internacional. La sarsuela era obra de l’advocat i compositor Ferran Fontana Grau qui, sorprenentment, era fill d’una família de l’alta burgesia comerciant de Reus.

Convertit en advocat laboralista i defensor de molts dels encausats com a pistolers dels sindicats anarquistes gràcies al seu despatx de Barcelona, cal pensar que Ferran Fontana era, certament, una excepció dins de la seva classe social. A la passió professional per defensar els obrers va sumar el seu amor per la composició de sarsueles de tendència antifeixista: ‘La filla del dictador’, l’esmentada ‘Amor i metralla’ i ‘La cançó de la reraguarda’ en són algunes.

De fet, tal com relata l’escriptor Xavier Amorós, l’advocat i compositor va passar la guerra a Reus juntament amb la seva família i aquí seria detingut en finalitzar. “Semblava que el Fernando Fontana seria castigat severament, durament escarmentat perquè no caigués en cap més veleïtat absurda, segons els decàlegs imperants”, explica Amorós a ‘Temps estranys’. Però el que és realment rellevant per a l’autor reusenc és la coincidència que Fontana Grau fos alhora, tiet de Josep Maria Fontana Tarrats (1911-1984), un dels escassos 'camises velles' de Falange a Tarragona.

Fundador de la FET de la JONS a Tarragona el 1934 i (alhora) un dels pocs militants d’aquest partit d’extrema dreta en aquells primers moments. Després de la rebel·lió del 18 de juliol de 1936, Fontana Tarrats va fugir de la zona republicana i va esdevenir director (juntament amb el barceloní Xavier de Salas) de la revista 'Destino'. Perpetrada la terrible victòria del bàndol nacional, Fontana Tarrats va ser cap provincial del Movimiento a Tarragona (1939-1943), governador civil de Granada i president del Sindicat Nacional Tèxtil. Més tard, va ser procurador a Corts i Consejero Nacional del Movimiento durant 12 anys.

Apartat de la política des dels anys 50, el reusenc va viure a Madrid, on va ser secretari de la Cambra de Comerç i jutge d’un tribunal especial sobre qüestions de competència entre les empreses. Tasques que va combinar amb l’escriptura, terreny en el qual va obtenir el Premi Nacional l’any 1968. Amorós posa l’accent en què el capitost de Falange va optar, durant la primera repressió dels vencedors, per no aturar la condemna a mort del seu propi tiet, qui va ser empresonat al castell de Pilats de Tarragona i, finalment, executat. Sobre aquest episodi en concret, el polític franquista escrivia a l’obra ‘Dos trenes se cruzan en Reus’, publicada el 1978, que “...els afusellats per sentència ferma van ser molts pocs, tots convictes i confessos d’assassinat, amb la sola excepció del meu tiet...” i afegia que “els revanxistes” haurien “d’aixecar-li un monument, única víctima innocent” perquè seria impensable “honorar un Fontana, que a més va ser advocat dels anarquistes, bèstia negra dels demomarxistes”.