Àngels Cid: «Els temes històrics dibuixats entren més fàcilment»

Les dues grans passions de l'Àngels Cid Fornós són el dibuix i l'estima a la terra. És una gandesana que treballa i ensenya a dibuixar i pintar als escolars de Gandesa, i també té alumnes extraescolars a altres poblacions de dins i fora la comarca. La seva gent, els seus costums, els fruits que cullen els pagesos, la seva manera de ser i el seu humanisme han fet d'ella una dibuixant de gran sensibilitat que expressa amb magnificència el folklore, la cultura, els personatges significats i la història dels espais que paltriga. I amb el seu somriure continuat, l'afany de donar-se als altres, sobretot als infants, i el seu caràcter obert l'ha convertit en una il·lustradora de qualitat i ben requerida a les comarques de l'Ebre.

-Quan va començar a dibuixar i pintar?
Al meu pare li agradava dibuixar i en sabia molt. De molt petita la meva gran afició era, com la del meu pare, dibuixar. Tot el que veia ho il·lustrava amb un simple carbonet de les restes d'alguna foguera; un animal en moviment, una persona, la gent veremant, un paisatge o un monument. I així va començar la tasca que em feia més il·lusió de la meva vida: dibuixar i pintar.

-L'afició vostè ja la tenia, però suposo que la va complementar amb estudis per poder exercir de professora.
Així és. Li he dit que, de petita, en edat escolar m'agradava dibuixar i pintar, però la meva família no tenia possibilitats per enviar-me a estudiar. Va ser de gran quan casualment vaig anar a treballar a Móra la Nova, i al costat on treballava hi havia una escola d'art. Un dia, en acabar la feina, em vaig decidir a entrar, per veure què hi feien i si hi podia participar. Allí em van acollir amb entusiasme, i tot seguit em van animar a seguir dibuixant i ampliar els meus coneixements, com a simple aficionada. Però immediatament els professors em van convèncer que hauria de cursar estudis oficials. I així, als 38 anys vaig començar i als 45 vaig obtenir el títol de Tècnica Superior en procediments pictòrics per la Llotja de Barcelona. Ho portava a la sang i el que de petita no vaig poder fer, ho vaig aconseguir de gran.

-A quines escoles treballa de professora de dibuix?
Dono classes a l’escola de Gandesa i als meus alumnes els agrada molt dibuixar i pintar. En tinc un grup que poden arribar a fer-ho bé. També vaig a Flix on l’Associació de Dones de la localitat em va demanar que els donés classes. I a més faig classes extraescolars de dibuix i pintura a diferents poblacions, com Batea, La Pobla, Bot o Pinell de Brai.

-Li agrada poder retransmetre als escolars a més de dibuixar i aplicar sobre cada imatge el color que li correspon, el somriure, l’humanisme, l’estimació i els sentiments a favor de la terra?
Sempre que tinc oportunitat, els expresso la necessitat d’entendre l’important que és pertànyer a la terra on vivim, i l’estimació que hi hem de tenir aplicant els tons dels colors i els moviments de les figures i dels paisatges que l’envolten. Animo als alumnes a conèixer i a dibuixar personatges històrics i de llegendes populars del territori. Als infants els agraden molt aquestes notícies d’historietes d’herois i personatges valents, i com senten afició pels fets passats de la nostra gent, expressen millor i amb sentiment allò que dibuixen; la terra, les persones i el paisatge, tot va unit i així apliquen els colors i les figures adients en cada dibuix. Això és el que intento i moltes vegades ho aconsegueixo; tinc molt bons alumnes!  

-Sé que ha publicat contes històrics de Gandesa, conjuntament amb Marc Jornet i Maite Garde, sobre personatges com l'escriptor Joan Perucho, que va ser jutge de 1a Instància de Gandesa, o la Baronessa de Purroy i la seva participació en la I Guerra Carlina. Quants llibres ha publicat sobre Gandesa i quina divulgació han tingut?
He dibuixat 10 contes de Gandesa, agrupats en una col·lecció que la vam batejar "La Cabreta". Jo en faig els dibuixos i altres autors en fan el relat històric; es tracta de llibres destinats a joves i a infants, però que també agraden a la gent gran perquè expliquen gràficament i amb relats molt concisos temes històrics, llegendes o personatges que tenen a veure amb la ciutat. Tots els volums publicats han tingut una gran acollida i pràcticament estan repartits un a cada casa, així com entre molts gandesans que viuen fora. Els temes històrics dibuixats entren més fàcilment. A vegades la lectura costa més, però la il·lustració fa comprendre millor la curta explicació que ho complementa.

-Les seves il·lustracions provoquen en els infants l'afany de conèixer la història i els costums dels nostres pobles?
I tant que sí! És una sort que els xiquets s'hagin entusiasmat amb els meus dibuixos i això encara m'anima més. Innovo en cada classe explicant alguna gesta dels gandesans, com van ser els setges del General Cabrera que va sotmetre la població, on 700 habitants, homes, dones i xiquets, la van defensar davant d'un gran exèrcit de milers de soldats i amb poderosa artilleria. I així, els gandesans resistents, havent exhaurit les forces, morts de gana, ferits i deixant-ho tot en mans de l'enemic, van haver d'abandonar el poble, emigrant a Mequinensa. La població va quedar totalment destruïda i al seu castell hi van caure 1720 canonades i bombardes, no deixant cap merlet sencer del seu castell. Això els entusiasma, quan els ho explico!

-Li ha resultat difícil la publicació?
No. Sempre he tingut la total ajuda de l'Ajuntament. Mai m'han posat cap inconvenient. Ben al revés; m'incentiven i animen per donar a conèixer els costums, la història i el folklore gandesà.

- Ha rebut algun patrocini d'estes edicions?
De fet s'ha convertit en un projecte del mateix Ajuntament. La idea va nàixer de la regidora de Cultura, Maite Aubà, que va confiar en mi en el primer conte, i vist l'èxit, vam decidir que n'hauríem d'editar un cada any. Cada edició ha estat patrocinada per l'Ajuntament.

-Ha contribuït en la il·lustració d'altres llibres de Gandesa o altres indrets?
Sí. Quan es van conèixer els primers exemplars de Gandesa, altres ajuntaments i associacions em van demanar col·laboració. He dibuixat els Pastorets d'Ulldecona i la Passió de Vilalba; al Perelló he dibuixat un conte del periodista Antonio Boyer contant aventures d'uns crancs marins de les platges, amb el títol, 'El Príncep Cranquelet'; a l'Ampolla he col·laborat amb l'Ajuntament, il·lustrant el mini conte 'El Popet', sobre educació viària; amb la Griselda Fornós hem elaborat els contes de "Cap Nen sense Cap", amb els títols de 'Cent-u' i 'El Gat i el Ratolí'. I també he il·lustrat molts altres llibres, com el que vostè va editar, 'El Vocabulari de la Terra Alta', el volum de 'Rèptils i Amfibis a la Terra Alta, una aproximació a l'hepatologia meridional', del Dr. Joaquim Garcia, o el conte de 'Jumba i Nala' de Montse Barceló, que han tingut una gran acollida, entre altres.

-Tinc entès que vostè participa activament en altres accions culturals, me'n pot explicar algunes, per què hi participa i quina influència té en les il·lustracions que realitza?
Em considero una dona de poble i sempre ajudo a qualsevol activitat social quan se'm demana la meva col·laboració, sobretot quan són culturals. I així, alguns cops al davant del grup, o altres com a simple ajudant, vam aconseguir fer la representació teatral del "Casament Reial" que va tenir lloc l'any 1319 i que tanta repercussió té i l'augmenta any rere any, visitant la nostra ciutat milers de persones arribades d'arreu del país. Ho vam aconseguir en fundar la companyia de teatre "La Farsa de Gandesa".

-Té altres projectes en marxa?
Sí, ara estic dibuixant per un conte infantil i també una novel·la i un nou conte amb el Sr. Antonio Boyer, entre altres. Van sortint noves idees i immediatament m'hi sumo.