Dimarts, 28 de Maig de 2024

Antoni Batista: 'Les manifestacions artístiques de gran qualitat com la Cançó esdevenen clàssiques'

El periodista i escriptor presentarà el llibre 'La nostra Cançó', aquest divendres 12 d'abril, a dos quarts de 8 del vespre a Castellvell del Camp

11 d'Abril de 2024, per Josep Cartanyà/ Infocamp.cat
  • Antoni Batista presentarà el seu nou llibre, aquest divendres a Castellvell del Camp

    Africa Uyà

En el marc dels actes al voltant de Sant Jordi, el Casal d'entitats de Castellvell del Camp acollirà aquest divendres 12 d'abril, a dos quarts de 8 del vespre, la presentació del llibre 'La nostra Cançó' (Editorial Pòrtic), del periodista, escriptor i músic Antoni Batista (Barcelona 1952). Batista explica les claus d'aquest fenomen, la història, els cantautors, les cançons i l'impacte popular que ha tingut tant al nostre país com arreu del món.

Des del principi de llibre, Antoni Batista deixa ben clar que "la Nova Cançó Catalana és una de les millors manifestacions artístiques de la història universal de la música popular". L'autor defensa que la Cançó és un moviment que "aguanta pel seu valor estètic en le seves grans dimensions (la lletra, la música i la interpretació) i ha esdevingut un clàssic que perdura". Batista afirma que "si la Cançó hagués estat únicament una manifestació social i política, hagués acabat amb la fi del franquisme". I com diu en Raimon "la Nova Cançó hauria estat posada en un museu de l'antifranquisme".

Per a Antoni Batista, la clau de la perdurabilitat del moviment "és perquè, en definitiva, són molt bons, perquè fan un valor artístic de molta qualitat que trascendeix en moda i èpoques". En aquest sentit, Batista recorda que "les manifestacions artístiques de gran qualitat esdevenen clàssiques" i cita exemples del món d'obres de la literatura que s'han convertit en clàssics: 'La Ilíada i l'Odissea', 'El Quixot', 'Tirant lo Blanc', 'Cien años de soledad', 'Incerta glòria',... i tantes altres. 

El valor artístic de la Nova Cançó també explica, segons Batista, la universalitat de moltes d'aquelles cançons com 'L'Estaca' (Llach), 'Paraules d'amor' (Serrat), 'Qualsevol nit pot sortir el sol' (Sisa), 'Diguem no' (Raimon) o 'Què volen aquesta gent?' (M. del Mar Bonet), entre altres. És el que ha passat amb clàssics d'altres cultures com 'Mala reputació' de Georges Brassens o 'Ne me quitte pas' de Jacques Brel, que han entrat fora del seu domini lingüístic "perquè la música és un llenguatge universal que traspassa els dominis verbals", apunta Batista.

El periodista barceloní també considera que, si Catalunya tingués un estat propi, el fenomen de la Nova Cançó encara hauria tingut un impacte superior. Batista es mostra així de categòric fent un símil amb un dels escriptors més musicats pels cantautors: "Si Catalunya tingués un estat propi, Salvador Espriu seria Premi Nobel de Literatura". L'autor de 'La nostra Cançó' es lamenta que la cultura catalana "sempre hagi de demanar permís per qualsevol cosa que fa o vol fer a fora" o que sempre s'hagi de justificar el perquè la llengua que es parla al Principat, al País Valencià, a les Illes Balears, a la Catalunya Nord i a la Franja de Ponent és la mateixa. 

Dit això, Antoni Batista es mostra crític, però, amb el fet que "no hem sapigut desenvolupar la Cançó fins al màxim dins de l'autonomisme, amb lleis proteccionistes" i una prova d'això, diu, es va produir quan a la dècada dels anys 80 "amb prou feina sonaven aquelles cançons als mitjans propis".

L'autor del llibre no s'ha centrat només en el moviment de la Nova Cançó, ja que també ha tractat altres gèneres de "la nostra Cançó', amb noms representatius com Gato Pérez (rumba catalana i mestissatge),  Jaume Sisa (galàctic), Pau Riba (rock) o Pi de la Serra (blues), entre altres.

La forma habitual d'expressar-se de Batista ha estat sempre a través de l'escriptura, però el periodista també ha experimentat durant anys una faceta més desconeguda, el piano. Encara que fuig de protagonismes, Batista ha fet els seus "cameos" en recitals, on ha acompanyat artistes com Jaume Sisa, Marina Rossell, Xavier Ribalta o el grup Ovidi 4. El periodista aprofita la seva experiència al piano per posar en valor als intèrprets: "A diferència de la pintura o l'arquitectura, la música és un art que necessita un intèrpret. Imagineu-vos a Chopin, però si no hi ha ningú que toca Chopin, què passaria....?"

L'acte està organitzat per l'Ajuntament de Castellvell del Camp, Reusdigital.cat, InfoCamp i LANOVA Ràdio de Reus.

Unes pinzellades sobre l'autor

Nascut a Barcelona i resident a Torredembarra, Antoni Bastista és doctor en Ciències de la Comunicació, periodista i músic. Ha estat professor universitari i ha treballat en diversos mitjans. Actualment col·labora a "Ara", "Sàpiens" i "Els Matins de TV3". Ha publicat diversos llibres sobe el conflicte basc, sobre la història de l'antifranquisme i sobre musicologia.

Batista també va exercir de crític musical durant els anys de l'auge de la Nova Cançó i ha analitzat el moviment artístic a través d'una tesi que ha donat com a fruit el llibre 'La nostra Cançó'. 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit



COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Reportatges