Cambrils, Falset i Montblanc s'adhereixen al Pla d'actuació per la llengua al Camp de Tarragona i el Baix Penedès

Cambrils, Falset i Montblanc s'adhereixen al Pla d'actuació per la llengua del Camp de Tarragona i el Baix Penedès. Els tres municipis s'uneixen a Tarragona, Reus, el Vendrell, Valls, Torredembarra, Constantí, Montbrió del Camp i Botarell, així com la Universitat Rovira i Virgili (URV). D'aquesta manera, les capitals de totes les comarques tarragonines i del Baix Penedès ja formen part del Pla. Aquesta setmana s'ha enllestit la ronda de signatures que formalitza l'adhesió de municipis i Generalitat al document que guiarà el projecte durant els pròxims quatre anys. Des dels seus inicis, l'any 2022, s'han dut a terme una gran diversitat d'actuacions per promoure l'ús del català al territori.

Entre els objectius que vertebren el Pla es troba: assegurar el compliment de la normativa lingüística per part de les institucions implicades, enfortir els mecanismes d'acollida lingüística per tal que arribin a tota la població nouvinguda, contribuir a fer complir la normativa lingüística pel que fa als establiments comercials i establir les prioritats en matèria lingüística dels diferents municipis adscrits al Pla i implantar-hi les mesures que s'acordin.

El Pla d'actuació per la llengua al Camp de Tarragona i el Baix Penedès va començar a caminar el 2022 en el marc del procés d'elaboració del Pacte Nacional per la Llengua, encarregat pel Parlament de Catalunya al Govern de la Generalitat. En aquell moment, el projecte esdevenia una prova pilot del desplegament de polítiques lingüístiques arrelades al territori. Des de llavora s'han dut a terme una gran diversitat d'actuacions de promoció de la llengua, com ara l'elaboració de materials per reforçar la normativa lingüística tant a les administracions com al comerç o el suport al personal i organitzacions implicades en l'acollida de les persones nouvingudes, amb la creació d'un model de protocol d'acollida lingüística.

El Departament de Cultura n'ha fet un balanç "més que positiu" dels dos anys i mig de feina, ja que, segons consideren, el projecte "ha permès tornar a situar a l'ordre del dia la protecció i l'impuls del català, també des dels municipis i la Universitat". "Tanmateix, la suma d'esforços entre administracions, entitats i societat civil ha demostrat ser un catalitzador per a la promoció de la llengua i perquè aquesta arribi a tota la societat", han afegit.