Joies del modernisme reusenc: la casa Tarrats

Si els dos últims lliuraments de la sèrie 'Joies del modernisme reusenc', que aquest estiu podreu llegir a Reusdigital.cat, es van centrar en dues mostres del patrimoni al raval de Santa Anna, aquest cop anem al carrer de Sant Joan. Al número 11 d'aquesta via, i entre 1891 i 1892, Pere Caselles hi va projectar i construir la casa Tarrats, altrament coneguda entre els veïns com cal Tarrats. Protegit com Bé cultural d'interès local, és un edifici cantoner amb planta baixa i tres pisos que destaca per les seves dues façanes i pel seu estil d'inspiració medieval. La casa la va encarregar Joan Tarrats (1856-1908), propietari amb el seu germà Josep Maria de l'empresa La fabril algodonera. 

L'escut cantoner

Tot fent cantonada amb el carrer dels Recs, cal Tarrats subratlla la seva bellesa en les dues façanes tractades amb elements decoratius que evoquen el caràcter medieval del conjunt. Crida força l'atenció l'escut entre els pisos principal i primer, amb les inicials de Joan Tarrats. Igualment notable és el balcó de la planta principal, que d'alguna manera embolcalla i abraça tot el complex des de la seva base. Totes les obertures estan emmarcades per trencaaigües d'estil medieval, sobre mènsules decorades amb figures zoomòrfiques, quelcom segons sembla prou habitual en l'arquitectura de l'època. 

L'anàlisi de cal Tarrats permet observar els murs d'estocat, que recorden, segons el 'Catàleg de l'arquitectura modernista de Reus' de Jordi March (Pragma, 2003), un aparell de carreus regulars de pedra de diverses tonalitats. La cirereta del país és l'àmplia cornisa, a la corona de la casa, sostinguda aquesta per unes mènsules. Finalment, i com a apunt, al vestíbul de l'edifici s'hi troba una inscripció en què es destaca l'autoria de Pere Caselles i la propietat de Tarrats. També s'hi esmenta la feina a la fusteria i a la pintura dels treballs fets. 

Apunts de La fabril algodonera

La Fabril algodonera, coneguda també com el Vapor nou, va ser l'empresa dels germans Joan i Josep Maria Tarrats. Aquest últim, per cert, va ser un dels promotors del pantà de Riudecanyes i un dels fundadors del 'Seminario católico de Reus'. La societat creada per tots dos va arribar a ser la més important al sector local, tot ocupant una zona amb una superfície de més de 25.000 m2, justament on ara hi ha l'institut Baix Camp i la Facultat de Medicina de la Universitat Rovira i Virgili (URV).

Va ser fundada el 1846 per Macià Vilà, i tres dècades més tard va patir una forta crisi, ja amb Joan Tarrats com a accionista. Ja a principis del segle XX, l'altre Tarrats, Josep Maria, es va convertir en l'únic titular de la companyia. Aquesta va desaparèixer definitivament el 1935.