Divendres, 29 de Març de 2024

Desenterrant la memòria, les dificultats i els avenços de la memòria històrica

L’acte inaugural de Mandríl·lia aplega unes 200 persones als Jardins Rull de Reus

13 de Juliol de 2017, per Isabel Martínez
  • Imatge de l'acte

    Isabel Martínez

“Els franquistes no eren uns marcianos que havien baixat d’un OVNI, eren els teus veïns”. Amb un discurs enfocat a “provocar” i a fer reflexionar sobre la dificultat objectiva de fer polítiques de memòria històrica, el periodista Toni Orensanz ha encetat, aquest dimecres a la tarda, l’acte inaugural del cicle “Reus 1937. Mirant el cel, foradant la terra” juntament amb Roger Heredia, del banc de l’ADN, i Ernest Benach, expresident del Parlament de Catalunya. Un acte que ha comptat amb una assistència multitudinària d’unes 200 persones als Jardins de la Casa Rull i que ha organitzat Mandríl·lia Associació que aixopluga a 14 entitats de la ciutat.

“La memòria històrica no existeix” ha afirmat Orensanz qui ha defensat que “hi ha tantes memòries de la guerra com relats familiars”. Tot i aquests matisos, Orensanz ha animat als assistents “a no perdre l’esperit crític” davant les polítiques de memòria dels estats –sempre n’han fet sense anomenar-les, ha dit-  i s’ha mostrat més partidari de “les polítiques de justícia” com aquelles que permeten, per exemple, localitzar els avantpassats enterrats en fosses. Segons el periodista, la dificultat de consensuar la memòria és que “els franquistes no sempre eren els altres” sinó que “és realment complicat explicar l’horror” que va fer que membres d’una mateixa comunitat participessin contra altres en actes com la delació, l’assassinat, la violació,… 

Per l’autor d’ “El nazi de Siurana”, una de les principals dificultats és fer polítiques de memòria  en un estat on “van guanyar els dolents” i en què “part del règim va col·laborar a formar-ne el nou” ha  comentat. Per aquest motiu, Orensanz s’ha manifestat favorable a “posar-se en la pell dels altres” i a tirar endavant “actes de justícia elemental” com ara l’exhumació de fosses i l’anul·lació dels judicis franquistes. “O assumim que els assassins eren gent de la nostra família o expliquem la guerra com una cosa que no va amb nosaltres” ha afirmat de manera contundent per advertir que la societat té encara moltes assignatures pendents en aquest tema. 

Completament diferent en el to i en el relat ha estat la intervenció de Roger Heredia, un membre dels Mossos amb un besavi desaparegut a la Guerra Civil. Amb una narració detallada sobre la trajectòria que ha possibilitat la creació del banc de l’ADN, Heredia ha explica de forma cronològica el procés que ha fet possible la seva posada en marxa sota l’impuls de les famílies. Un camí que representa que actualment els interessats s’inscriguin en el cens de persones desaparegudes i que participin en una presa de mostres “molt senzilla” a la Vall d’Hebron. “Des del 1999 s’havien fet 23 actuacions a Catalunya amb la recuperació de 55 cossos i la identificació de 7” ha explicat Heredia qui ha destacat que “només enguany ja s’han previst 20 actuacions per part de la Generalitat”. 

“Durant el tripartit es va començar a construir la casa per la teulada amb la posada en marxa de les polítiques de dignificació” ha valorat Heredia qui se sorprenia que la primera llei de fosses elaborada pel Govern tan sols identifiqués “una a la Terra Alta”. 

Finalment, l’expresident del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, ha posat en valor la recent llei de reparació de les víctimes que ha anul·lat 65.000 judicis i ha volgut destacar la importància de les polítiques efectuades fa uns anys en aquesta matèria. “Fer lleis no és fàcil quan el marc normatiu no afavoreix” ha explicat alhora que ha recordat “que encara hi havia por” i que calia vèncer reticències legislatives que després s’han vist a través de la declaració d’ inconstitucionalitat d’altres lleis per part del TC. 

Entre d’altres temes, Benach ha volgut destacar el paper de la societat civil en les polítiques efectuades en aquest camp i ha posat com a exemple la Comissió de la Dignitat que reclama el retorn dels Papers de Salamanca i el treball efectuat pels familiars que ha fet possible la creació del banc de l’ADN. 

Segons Benach, “la dictadura és el negre radical i la transició és un gris fosc” i ha lamentat que la llei d’amnistia hagi servit perquè “els guanyadors de la guerra no siguin mai jutjats”. Per acabar, l’expresident del Parlament ha valorat que ara sense por “els besnéts estiguin recuperant la història dels seus besavis” i ha considerat que “el Memorial Democràtic va trencar amb una inèrcia”.  

 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (2)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

enric  13 de Juliol de 2017

comentario sobre la guerra civil en REUS

en aquellos tiempos se produjo un hecho en Reus muy significativo, el poder el catalunya estaba en manos de los anarquistas, hasta el mayo cuando el gobierno de la república acabo por desarmarlos, pues bien los de la C.N.T. de Reus se les ocurrió tirar por tierra el monumento al general Prim, alegando que era un militar, y que el serviría para hacer material bélico, así pues un grupo de estos anarquistas amontonaron tierra en el entorno del monumento y ataron unas cuerdas para derivarlo, los anarquistas estaban capitaneados por un paleta que sabia poco de leer y de escribir, al ver lo que pretendían los de la U.G.T. (sindicato socialista ) que eran los que ocupaban el Circul , juntamente con los del Estat Català se opusieron pistola en mano al derivo de la estatua, entre ellos avía quien defendía al Prim, el Sr. Josep Solè Barberà y el Sr. Lluis Mas del Estat Catala.
Los anarquistas tiraron de las cuerdas y apunto estuvieron de derribar la estatua, pero final mente se impusieron los criterios locales de respetar el monumento
solamente se le quito la espada y lo dejaron saludando con el puño al aire que parecía mas revolucionario

Pere  13 de Juliol de 2017

No me lo esperaba

Yo estaba convencido de que se hablaría de los bombardeos que se efectuaron en Reus, de los destrozos de las diferentes casas en Reus, de como se tradujo la vida durante la guerra en Reus, vamos en una palabra hablar de Reus durante la guerra civil, los conferenciantes actuaron en diferentes frentes y se vio que todo era un montaje independentista que nada se adecuaba al acto, todo era una pura propaganda independentista guiada por la marca blanca de la Cup, esto no es lo escrito, esto no es lo que queríamos escuchar, la realidad es otra, si todos los actos son se esta manera nunca podremos sabes como fue la vida y la reacción de los reusenses durante la guerra, una sugerencia mientras todos estábamos escuchando a los oradores en silencio, en el fondo y en la misma barra del bar las conversaciones se hacían notar, entiendo de que no les interesaba mucho el ato, pero si un simple respeto y silencio era lo mas adecuado