-
Ibrahim Ferrer
Aquest cap de setmana potser us sorprendré a més d'un o una, però incideixo que aquest espai és obert a múltiples sensibilitats musicals amb un cert sentit comú. Inauguro el 2024 amb aquest conegut bolero, titulat “Dos gardenias” i interpretat per Ibrahim Ferrer. Com totes les grans cançons, ha estat adaptada per diversos artistes, entre els quals destaca Antonio Machín, que la va popularitzar a l'Estat espanyol a la dècada dels anys cinquanta. Machín descansa al cementiri de Sevilla, en una tomba on ressalten esculpides dues gardènies.
Tanmateix, aquest bolero té una altra autoria. El va escriure la compositora i pianista cubana Isolina Carrillo el 1945, que aleshores treballava d'assessora artística i pianista a RHC Cadena Azul, a l'Havana. El primer a gravar-la va ser Guillermo Arronte, que va acabar casant-se amb la compositora. El 1948 es va convertir en un estàndard del gènere del bolero quan el va gravar Daniel Santos amb La Sonora Matancera, amb arranjaments de Pérez Prado.
Sobre com va sorgir la lletra de “Dos gardenias, sembla que Isolina Carrillo tenia un alumne colombià que havia compost un bolero que esmentava unes gardènies. Carrillo es va presentar per sorpresa en una festa de l'alumne i aquest es va negar a acollir-la, suposadament pel color de la seva pell. L'endemà, i com a resposta, ella va compondre un bolero en què feia al·lusió a les flors i va oferir-lo al jove per "perseguir-lo per tot el món".
“Dos gardenias” és un bolero de naturalesa agredolça que expressa tant un amor intens com el dolor de la traïció. Quan va haver d'explicar el perquè del seu èxit, l'autora va referir-se a aquesta composició immortal com "simplement un himne a l'amor que va agradar molt al públic".
El 1997 va eixir una altra adaptació de “Dos gardenias” gràcies a l'enregistrament que en va fer Ibrahim Ferrer amb el col·lectiu Buena Vista Social Club. Ferrer és un dels músics i cantants veterans que Ry Cooder i Nick Gold van recuperar de l'oblit del cançoner cubà per gravar un excel·lent disc que poc després Wim Wenders traslladaria al cinema.
Que els "Reixos" us portin bona música i bona salut!
