-
Una imatge del col·lectiu d'autors
Cedida
Gabriel García Márquez va acabar d'escriure Cien años de soledad als 39 anys i aquesta és precisament l'edat escollida com a límit màxim per formar part de l'antologia Bogotá 39. Nuevas voces de ficción latinoamericanas que podeu trobar al catàleg de Galaxia Gutenberg, que sorgeix del festival literari Hay Festival de Cartagena d'Índies i que recull les millors veus de la narrativa llatinoamericana. Son 39 autors de 15 països diferents i de menys de 40 anys.
L'encarregat de fer la selecció va ser un jurat format per Dario Jaramillo (Colòmbia), Leila Guerriero (Argentina) i Carmen Boullosa (Mèxic) que van fer una tria meticulosa fins arribar a aquestes 39 veus que, en certa manera, es poden considerar com la bandera d'una generació literària i que representen la diversitat, la varietat i la complexitat de les lletres llatinoamericanes.
Fer una selecció, i encara més una d'aquestes característiques, implica sempre molts dubtes, moltes preguntes, molts interrogants. Per què es van escollit aquests i no uns altres? Quins criteris han guiat la selecció? Son els millors? Què passa amb els que s'han quedat fora? I per això els seleccionadors han volgut deixar clar que "Bogotá 39" no és un cànon i que és més aviat una panoràmica generacional, un fotografia que dibuixa lligams, punts en comú, divergències, codis i, en definitiva, tot allò que bull a la base de la literatura.
En aquest cas potser ens troben recollint l'herència de grans generacions com la del boom i, probablement, bastint els fonaments d'un futur que ja quasi és present.
Només es tracta de recordar els noms dels seleccionats i seguir la seva trajectòria.
L'encarregat de fer la selecció va ser un jurat format per Dario Jaramillo (Colòmbia), Leila Guerriero (Argentina) i Carmen Boullosa (Mèxic) que van fer una tria meticulosa fins arribar a aquestes 39 veus que, en certa manera, es poden considerar com la bandera d'una generació literària i que representen la diversitat, la varietat i la complexitat de les lletres llatinoamericanes.
Fer una selecció, i encara més una d'aquestes característiques, implica sempre molts dubtes, moltes preguntes, molts interrogants. Per què es van escollit aquests i no uns altres? Quins criteris han guiat la selecció? Son els millors? Què passa amb els que s'han quedat fora? I per això els seleccionadors han volgut deixar clar que "Bogotá 39" no és un cànon i que és més aviat una panoràmica generacional, un fotografia que dibuixa lligams, punts en comú, divergències, codis i, en definitiva, tot allò que bull a la base de la literatura.
En aquest cas potser ens troben recollint l'herència de grans generacions com la del boom i, probablement, bastint els fonaments d'un futur que ja quasi és present.
Només es tracta de recordar els noms dels seleccionats i seguir la seva trajectòria.
