Els contes de Bolaño

L'escriptor xilè afincat a Catalunya Roberto Bolaño es va convertir, a causa de la potència de la seva literatura i de la seva mort prematura, en una font constant de polèmiques amb enfrontaments entre la parella que compartia la vida amb ell quan va morir, la seva dona i, pel mig, interessos editorials importants, fidelitats compromeses i la presència sempre polèmica d'Andrew Wiliy, el controvertit agent literari conegut com El Chacal.

Fa uns anys, tots plegats van protagonitzar un dels serials més intensos, vius, conflictius i econòmicament rendibles dels últims temps. Els drets que tenia Anagrama van passar a Alfaguara després d'un estira-i-arronsa problemàtic, amb moltes veus implicades i un rellevant volum de negoci en franca expansió gràcies a l'èxit internacional creixent que, en l'aspecte més positiu, va permetre permès recuperar llibres inèdits i, sobretot, que es reedités tota l'obra de l'escriptor.

Bolaño va fer de tot: novel·les, poesia i narracions curtes. En aquest últim apartat voldria destacar tres peces clau, Llamadas telefónicas, del 1997; Putas asesinas, del 2001; i El gaucho insufrible; del 2003.

Llamadas telefónicas va ser el primer llibre de contes de Bolaño, publicat per primera vegada a Anagrama, i, de fet, també va ser el primer llibre del xilè que es publicava sense necessitat d'haver de fer el periple editorial. Jorge Herralde va confiar en l'autor i aquí va arrencar una llarga i fructífera col·laboració. Va aconseguir despertar emocionades lloances de la crítica i d'alguns autors com Enrique Vila-Matas que, per contra, no es van traduir en vendes.

Putas asesinas, qualificat per la crítica com un "desplegament de l'èpica de la tristesa", el consolida com un autor capaç de crear veus narratives potents que aconsegueixen convertir-se en protagonistes i que utilitza un tractament especial del temps que fa que tot sigui com una quimera perduda i insalvable.

El gaucho insufrible, el tercer llibre de contes, és el primer que es va publicar a títol pòstum després de la mort de l'autor i, de fet, a diferència del que va passar amb altres obres que es van localitzar amb posterioritat, Bolaño l'havia deixat tancat i enllestit. Barreja contes i alguns discursos narratius que no desmereixen gens del conjunt i que reflecteixen molt bé l'estil Bolaño. Anagrama va publicar anys més tard els tres llibres aplegats en un únic volum que van batejar com a Cuentos.

Amb el canvi d'editorial, Alfaguara es va preocupar de reeditar tota l'obra i es pot dir que Roberto Bolaño s'ha convertit en un dels poquíssims escriptors que tenen tota l'obra a les llibreries sense descatalogats ni introbables.

Acostar-se a la narrativa curta de Bolaño (l'any 2007) es publicaria el quart recull, El secreto del mal, és descobrir aquest clima especial, aquesta manera de narrar que té molt a veure amb la mateixa experiència, amb una mirada que ho impregna tot de melangia, de distància insalvable i d'una certa i inevitable fatalitat quasi desitjada.