Una gran història

No és una novetat però és un d'aquells llibres que poden provocar un somriure a més d'un. El trobem al catàleg d'Ediciones B i és “100 años de TBO”, un projecte gens fàcil de dur a terme que es va poder fer gràcies a l'erudició d'Antoni Guiral i la paciència de Lluís Giralt. Repassar amb detall i precisió cent anys de vida d'una revista de periodicitat setmanal és una autèntica proesa.
 
Aquí hi va ajudar força el col·leccionista Lluís Giralt. Ho té tot sobre el TBO i ha tingut la santa paciència de fer totes les recerques i tots els buidats que han servit a Guiral per anar bastint tot el gruix d'aquesta obra, complicada però absolutament imprescindible.
 
La revista arrencava el mes de març del 1917. Imprès a una tinta (de color blau), amb un format de 17x24, amb 8 pàgines i un preu de 5 cèntims. L'editava Arturo Suárez, que al cap de 9 números es va plantejar tancar-la. Allí va aparèixer Joaquín Buigas que la va comprar per 3.000 pessetes, una quantitat força important, Canvia el format, que passa a 20,5x27,5, canvia al color magenta i estrena un logotip dissenyat per Ricard Opisso.
 
El llibre es divideix en dues parts i un epíleg. La primera repassa la història de la publicació, agrupada en cinc moments: El primer TBO ( 1917-1938); Un TBO sin numerar (1941-1952); Un TBO remunerado (1952-1972); De TBO 2000 a El TBO (1972-1983) i Los Nuevos TBO (1986-1998). La segona part parla dels autors que han participat en la publicació, amb una fitxa personal de tots. Hi trobem Ayné, Batllori Jofré, Carles Bech, Benejam, Bernet Toledano, Blanco, Cabrero Arnal, Castanys, Coll, Cubero, Óscar Daniel, Díaz, Donaz, Méndez Álvarez, Albert Mestre, Salvador Mestres, Arturo Moreno, Muntañola, Nit, Opisso, Raf, Rapsomanikis, Sabatés, Serra Massana, Sirvent, Tha, Tínez, F.Tur i Urda. A l'epíleg, Guiral ens explica allò que queda del famós i popular TBO i confessa, segons el seu propi criteri, que molt poca cosa, només algunes historietes que s'han actualitzat, però poca cosa més. L'índex onomàstic i la bibliografia tanquen aquesta obra imponent.
 
Pel mig ens assabentem de moltes, moltes coses, La primera i la més evident, el significat de les lletres TBO, que no volien dir res en especial, només una mena de transcripció fonètica i divertida de "te veo". També que la Guerra Civil va marcar la publicació en molts sentits. Mentre va durar, el sector editorial va ser col·lectivitzat i va passar a mans dels anarquistes. TBO es va veure obligat a incloure les pàgines de “Florea”, amb l'objectiu de transmetre nous valors pedagògics tot i que, a la pràctica, aquestes pàgines "revolucionaries" les feien els mateixos col·laboradors de la revista i no eren massa diferents de la resta. Ara bé, quan es va acabar la guerra van arribar les restriccions de la dictadura de Franco. El TBO, que no era una publicació del règim es va veure obligada a editar-se com a "folleto", sense accés a paper subvencionat, sense possibilitat de tenir numeració correlativa i amb l'obligació de canviar de nom. Així doncs, entre el 1941 i el 1952 va aparèixer sense números (que es van recuperar després), amb noms com "Una hora de risa", "Escenas cómicas", "Hojas recreativas", però mantenint les lletres TBO ben visibles.
 
I és clar, amb 100 anys d'història ha viscut episodis de tots els colors. Va tenir una època "moderna", batejat com a TBO 2000, va ser suplement de la revista Lecturas i també de El Períódico; va viure una època amb continguts adults, que no va ser gens ven rebuda pels lectors i després d'una època de crisis continuada, va acabar a mans de la competència, de l'editorial Bruguera.
 
En qualsevol cas, Antoni Guiral ha aprofitat la perseverança de Lluís Giralt i fet un treball meravellós, realitzat amb erudició, coneixent i cor, bastit des de la saviesa i des de l'amor i això es nota, convertint aquest llibre en una peça imprescindible.