Enamorar al món

Si hi ha un personatge famós, controvertit i que ha aconseguit fascinar a mig món, que s'ha convertit en una llegenda i que encara desperta interès i passions, aquest és Julio Iglesias. Ara, retirat des de fa un temps, envoltat de rumors sobre la seva salut que ell desmenteix sense donar la cara ni mostrar cap imatge recent, el periodista i actual director de l'Instituto Cervantes de Roma, Ignacio Peyró, ha publicat a Libros del Asteroide 'El español que enamoró al mundo' i que ha subtitulat 'Una vida de Julio Iglesias'. Aquest article, una, és significatiu i determinant. És una vida del cantant, la que ha construït Peyró que de fet afirma que va demanar diverses vegades poder veure al cantant i que li vam denegar, cosa que en el fons el va alegrar ja que així li va deixar la porta oberta a enfocar la història a la seva manera i sense necessitats de controls ni de retre comptes.

Comença la llegenda explicant que, fill d'un metge reconegut i valorat en cercles falangistes, anava per a porter del Real Madrid, però un accident el va apartar dels tres pals i li va posar una guitarra a les mans. A partir d'allí, sense tenir una veu portentosa, sense destacar especialment en res, es va convertir en un mite arreu del món. No va tenir mai cap problema en aparcar el castellà i cantar en anglès, en francès, en alemany, en italià o en l'idioma que fes falta. Multimilionari, amb un fama de seductor, hi ha ben poca gent que no hagi cantussejat mai una de les seves cançons.

Peyró s'hi acosta sense manies, sense falses prevencions i va desgranat les diferents èpoques i els elements que l'han convertit en un cantant reverenciat arreu. Peyró arrenca parlant de les arrels gallegues, de l'amor per la terra que, finalment s'ha traslladat al Carib tot i que s'hi feia portar el marisc gallec en avió. I de fet, el llibre és, en certa manera, una aproximació sociològica a l'evolució d'Espanya, simbolitzada en la pròpia família Iglesias que, pas a pas, van anar canviant la camisa blava pel polo Lacoste en una modernització necessària i, sens dubte, molt rendible.

La pel·lícula 'La vida sigue igual' consolida definitivament els èxits aconseguits a Benidorm i a Eurovisió i el consagra com un ídol. Mai es va posicionar en qüestions de compromís polític pròpies de la seva època i va seguir en un univers romàntic que no portava problemes. A partir d'aquí arrenca l'exuberància, Més de 100 àlbums publicats, més de tres-cents milions de discos venuts, cantant i publicant en 14 idiomes diferents, números 1 a mig món i concerts multitudinaris arreu i un èxit internacional inesperat i sorprenent fins i tot per al seu cercle més directe. Fins i tot l'any 2019, després de l'últim concert a Chicago, l'Acadèmia Americana de la Gravació li va concedir el premi a tota una carrera, un guardó que només tenen grans estrelles com Elvis Presley, Frank Sinatra, The Beatles, Michael Jackson, Queen o Aretha Franklin.

I segons Ignacio Peyró, Julio Iglesias no tornarà a aparèixer en públic. Diu que li agrada fer-se l'interessant, que s'ha fet gran i que no vol deixar com a últim llegat un grapat de males fotografies arrossegant-se pels escenaris que eclipsin la imatge del que va ser. I, de fet, sembla que té raó, fa comunicats, no apareix en públic i diu que treballa molt en la sèrie que Netflix prepara sobre la seva vida.

Sigui com sigui, 'El español que enamoró al mundo' és un aproximació peculiar, brillant, documentada i divertida a la vida d'un mite.