Psicòpates victorians

Virginia Feito (Madrid, 1988) va estudiar Literatura Anglesa i Art Dramàtic a la Queen Mary University. Ha viscut a París, a Londres i a Nova York i, després de treballar en diferents agències de publicitat, va decidir deixar-ho tot i dedicar-se a escriure (en anglès) 'La senyora March', una novel·la peculiar, diferent, carregada de descripcions i de detalls que va guanyar el Premi Best Novel València Negra 2022, que es va convertir en un dels llibres més recomanats per diferents mitjans internacionals, convertint-se en un gran èxit de vendes i cridant l'atenció d'Elisabeth Moss que en va comprar els drets i es convertirà en la senyora March a la gran pantalla.

La crítica, que l'ha comparat amb Patricia Highsmith, Alfred Hitchcock i Shirley Jackson, celebra ara la seva segona novel·la, una història molt més directa i menys descriptiva que la primera, però que manté uns alts nivells d'obsessió. Winifred Notty, que fa de narradora, arriba a Ensor House, contractada pel matrimoni propietari, el senyor i la senyora Pounds com a institutriu dels seus fills, Drusilla i Andrew. Només arribar ja apareix un advertiment inquietant "està entrant la tardor, comença a refrescar i d'aquí a tres mesos tothom d'aquesta casa serà mort". 

Amb aquesta arrencada Feito ens va introduint en una història que si bé manté algun lligam d'estil personal amb la primera, acaba resultant molt més directa, molt més inquietant i força més pertorbadora, sense embuts, imbuint-se d'aquest ambient victorià que no fa altra cosa que arrodonir l'embolcall de la novel·la i dotar-la d'una profunditat i d'una llum encara més fosca i tèrbola.

La narradora condueix la història cap a on més li convé i això fa de de mica en mica, pas a pas, escena a escena, es vagi revelant con una autèntica psicòpata a la que cal témer sense embuts ni prevencions, barrejant amb una gran habilitat, escenes del passat, pensaments, moments presents i una boira que no deixa acabar d'aclarir del tot si tot ha passat, si tot ha de passar o només es tracta de ficcions i invencions d'un cervell malalt i descontrolat.

Sigui con sigui, Virginia Feito mostra sense embuts la seva formació i va deixant caure referències evidents i clares a la literatura victoriana, Charlotte Brontë, Perkins Gilman, Henry James i tot això sense renunciar en cap moment a anar creant una escenografia carregada de detalls que tenen a veure amb la decoració, amb els costums però també amb les modes i amb els corrent culturals, filosòfics, científics i pseudocientífics de l'època. I tot sense perdre mai de vista un sentit de l'humor irònic i potent que, juntament amb la seva capacitat per tractar qualsevol tipus d'escena amb una cruesa màxima i sense cap filtre, fre ni contenció, l'han convertit en tota una revelació, en l'escriptora de moda del moment.