La música de l'amor

Us heu preguntat mai si les històries d'amor tenen música? Aquesta, sense cap mena de dubte, sí. I molta. Els protagonistes són Rob Sheffield, la Renée Crist i un grapat de cintes de casset enregistrades en una època on aquest sistema de reproducció que una bona part dels potencials lectors del llibre desconeixerà, era la base de la transmissió musical i una peça fonamental a l'hora d'establir relacions personals. Enregistrar cintes amb les millors cançons que es tenien a l'abast era demostrar amor, amistat, devoció i, és clar, de pas també els teus gustos i les teves recomanacions més sinceres. Que aixequi la mà un amant de la música nascut als 60/70 que no hagi regalat mai un casset a algú.
 
Sheffield, nascut a Boston l'any 66 és columnista de la revista Rolling Stone des de l'any 1997. Ha publicat altre llibres, però aquest, que va editar Blackie Books en traducció de Carles Andreu, es va convertir en best seller des del minut zero de vida.
 
Rob va conèixer la Renée quan tenia 23 anys. Van viure una apassionada història d'amor plena de música per tot arreu. Tots dos eren joves i sentien la música com un element imprescindible de les seves vides. Anaven a concerts, escrivien cròniques a quatre mans i, és clar, enregistraven cassets amb les seves cançons. Al cap de pocs anys, la Renée es va morir i la vida va anar seguint, sortejant records, mimant nostàlgies i mirant d'anar endavant, de superar la pena i de tornar a viure.
 
Al cap d'uns anys, Sheffield troba una de les cintes amb, segons les seves pròpies paraules, "la lletra arrissada de la Renée a l'etiqueta". I aquella nit es va fer llarga. Escoltar-la va ser recordar històries, moments i posar de manifest el poder absolut i total de la música a l'hora de recuperar la vida viscuda i els records del passat. Cada cançó tenia una història, unes anècdotes, uns moments que portava lligats de manera indissoluble. I a aquella cinta en va seguir una altra i una altra i una altra i Rob va sentir com mai que aquelles melodies eren en record de la Renée, i fins i tot més encara, aquelles cançons eren la Renée, amb els seus gustos, les seves alegries, els seus somnis, la seva manera d'afrontar la vida.
 
Vives en las cintas que me grabaste és un autèntic poema, és màgia, és delicadesa, és un fil poderós que uneix una persona viva amb una persona morta. Els batecs de la música són també el ritme compassat de dos cors que un dia van bategar a l'uníson i la sorpresa de comprovar que aquest batec es pot prolongar més enllà de la vida. Escoltar una cinta enregistrada amb amor és també tornar a escoltar la veu d'aquella persona, xiuxiuejant-te a cau d'orella que t'estima, que compartiu vides i emocions i que cada moment viscut té la seva cançó pròpia.
 
El llibre de Sheffield és una banda sonora èpica, mítica, un cant contra la desmemòria, una veritable elegia al record, a la passió que no mor mai, a la crònica musical d'un fragment de vida viscut al màxim. Llegir el llibre és entrar en una intensa història d'amor però també és un repàs passional a la poderosa música dels vuitanta, en una d'aquelles èpoques úniques i irrepetibles on la música és capaç de transformar-ho tot, de capgirar la societat, d'aportar nous valors i d'esberlar el passat.
 
I per si voleu que l'exercici sigui encara més intens, podeu entrar a Spotify i buscar al llista que porta el mateix títol i anar descobrint o recuperant les cançons del llibre, les peces que fan viure la Renée més enllà del temps.