Diumenge, 19 de Maig de 2024

Un diamant recuperat... (i descobert)

  • Lluís Valerio

    Cedida

L’any 2016, l’editorial Raig Verd sorprenia amb la publicació de 'Motorsoul', un llibre amb quatre relats sobre la part més fosca, desconeguda i cruel de l’Àfrica, ambientats a Namibia, Congo, Senegal i Ruanda i signats per un misteriós Stalker, un autor català que, sens dubte coneixia a la perfecció la realitat africana, que es volia mantenir en l’anonimat i que es declarava deutor de Herman Melville, Susan Sontag i Francisco Ibáñez.

Un llibre ferotge, ben escrit, directe y brillant que era energia pura però també maldat, crueltat i un retrat despietat i cru de l’ànima humana però traçat amb una bellesa singular. El narrador mostrava els conflictes que pertorben l’Àfrica amb tota la força d’una aventura de final incert i trama complexa i es convertia en una veritable revelació, en una veu intensa i interessant que, a partir d’aquell moment, caldria seguir més enllà de l’anècdota puntual del misteri que amagava la seva identitat.

L’any 2018 vindria, amb la mateixa força narrativa i el mateix desig d’anonimat 'En aquell cel brillen estels desconeguts', una nova història africana amb la presència real i simbòlica del maligne en forma d’esperit que habita en una cova i que pertorba tot el seu entorn.

A finals del 2023 arriba un tercer lliurament, 'La crònica diamant'. Una mina perillosa i mortal a Sierra Leone, nens convertits en esclaus, una bruixa que domina els secrets ancestrals i, com sempre, les essències africanes, la presència del mal i els racons foscos de les ànimes humanes explicats amb una força i una bellesa que captiven i corprenen sense possibilitats de fugir del seu influx.

Ara bé aquest tercer llibre, que també suposa el sisè lliurament de la nissaga 'Motorsoul', va arribar amb sorpresa. Contra tot pronòstic, Stalker es treia la màscara i descobria la seva veritable identitat. Lluís Valerio (Barcelona 1965) és un metge de família que treballa a la Unitat de Salut Internacional de l’ICS, que es membre de la Unitat de Malalties Infeccioses de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol de Badalona i que ha passat llargues temporades fent de metge a Ghana, Senegal i Gàmbia, fet que ajuda a entendre el coneixement profund i sòlid que té d’una realitat poderosa i complexa que, des del primer món, sovint se’ns escapa.

Amb tot l’argumentari, les iconografies i les particularitats africanes, Stalker ens fa recuperar la màgia de narradors de raça com Emilio Salgari, Robert Louis Stevenson o Jules Verne, dels que són capaços de bastir aventures i universos expansius amb les paraules, fugint de les novel·les amb voluntat d’aprofundir en la psicologia íntima dels protagonistes i regalant aventura en estat pur, adrenalina concentrada que fa posar la pell de gallina i amb dos elements essencials que semblen del tot irrenunciables, la tradició oral i ancestral i la màgia, un fet omnipresent i inexplicable de manera racional, que impregna quasi qualsevol actuació humana de les que desfilen per les aventures africanes que explica Stalker.

Valerio busca entretenir, sense defugir una realitat feridora però, a la vegada, sense voluntat de resultat ni dogmàtic ni alliçonador ni moralitzant. Llegint els seus llibres queda clar que la crueltat existeix, que es inherent a les societats que retrata, que amb tots elsmatisos que calguin és exportable, eterna i universal i, fins i tot es permet el luxe de deixar entreveure que tot podria ser encara molt més violent, molt més sòrdid, molt més cru però que probablement no mereix la pena enfangar-se tant ni baixar a tanta profunditat amoral.

Confesso que la lectura de 'Motorsoul' em va enganxar i fascinar a parts iguals. Una prosa hàbil i directa i, sobretot, amb una temàtica original i sorprenent que esberlava tots els estereotips habituals de la narrativa catalana. Tot i la cruesa dels arguments, era una matèria desconeguda, captivadora, amb una força interior magnètica i enlluernadora. També confesso que vaig intentar jugar al joc de descobrir la identitat secreta del misteriós Stalker i que fins i tot vaig intentar (sense cap èxit, val a dir) demanar encara que només fossin pistes lleugeres a Laura Huerga, l’editora de Raig Verd. No cal ni dir que qualsevol suposició es va quedar lluny de Lluís Valerio que ara posa cara a l’enigma però que diu que encara té moltes històries guardades i que les seguirà fent públiques amb la signatura Stalker. No tinc clar si s’ha trencat el misteri, tot i que els que hi entenen diuen que es més fàcil vendre un llibre si hi ha una cara real al darrere, però hi ha una veritat rotunda i absoluta, signi Valerio o Stalker tot el que expliqui mantindrà aquesta força i aquesta capacitat d’atracció i de fascinació que volia aconseguir des d’un bon començament i en continuaré sent un devot seguidor i admirador.

Les narracions d’Stalker són la sublimació d’aquelles aventures pures dels seus referents, una matèria que construeix somnis i que permet que la imaginació voli lliure i ho faci lluny, molt lluny, més enllà dels territoris explorats, segurs i coneguts, aportant aquest vertigen que només ens pot regalar la gran literatura, la que va directament i de manera simultània, al cor, al cervell i a les emocions. Llarga vida a Stalker, un autèntic diamant pur, brillant, fascinant i ara descobert!

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Reportatges