El Bartrina 'abraça el canvi' aquest dissabte al vespre

"Quan veus que allò que pensaves que eres no es correspon amb qui ets", en paraules del ballarí Ovidi Álvarez, és el concepte que engloba 'Sota el ventre de la tortuga'. Es tracta d'un espectacle que aquest dissabte, a dos quarts de 9 del vespre, es presenta al Teatre Bartrina, dins el marc del COS, el Festival Internacional de moviment i teatre gestual. La proposta, a càrrec d'Ovidi Álvarez, Guillem Sanabra, Miquel Guasch i Silvio Álvarez, és multidisciplinària, ja que ofereix, alhora, dansa, art generatiu o digital i música en directe.

Un dels guanyadors de la 1a edició dels Premis Òrbita de Dansa Contemporània

Aquesta obra artística va veure la llum a la 1a edició dels Premis Òrbita de Dansa Contemporània i va ser la guanyadora de la categoria 'Performance'. Per a la posada en escena d'aquest dissabte, s'ha allargat l'espectacle i ara, en comptes de tenir una durada de 22 minuts, arriba a la mitja hora.

30 minuts en què el recorregut manté la progressivitat de la versió original, però, musicalment, compta amb un "clímax més elaborat", apunta el músic Silvio Álvarez. 'Sota el ventre de la tortuga' passa d'un espai a un altre, passa d'haver-se presentat a Cal Massó a fer vibrar el Teatre Bartrina. "Això canvia les possibilitats que tenim i ho aprofitarem", assegura l'Ovidi.

Aquesta segona versió és una evolució de l'anterior, que ve acompanyada d'un major coneixement de tot plegat per part dels artistes. L'experiència que es viu pot ser "angoixant" i hi ha molta gent que s'hi pot sentir identificada. Aquest és un dels motius pels quals l'encarregat de l'art generatiu, Miquel Guasch, afirma: "S'ha de venir a veure".

Aquestes fites ajuden al Silvio a "no avorrir-se" de si mateix, a estar constantment fent coses i assegura que per a ell són un espai de descobriment. Per al germà del Silvio, l'Ovidi, és una "necessitat" el fet de convertir i desfer-se de les sensacions que viu amb els seus projectes, i pujar a l'escenari és clau per assolir-ho. L'altre ballarí que hi intervé en acció és Guillem Sanabra, qui confessa ansiós que és un "repte personal" aconseguir transmetre el que sent o ha sentit al públic assistent. "El que jo feia fins ara es quedava a casa, per tant, això és un gran pas", explica el Miquel, qui conclou: "Ara la gent podrà veure una petita part de mi".

Un moment vital: canviar i abraçar aquest canvi

Tal com explica l'Ovidi, "moltes coses et poden portar a fer un canvi" i, en conseqüència, l'experiència de cadascun dels artistes és diferent. Qui quatre realitats hi ha darrere del projecte?

'Sota el ventre de la tortuga' està sota la direcció d'un dels ballarins, Ovidi Álvarez. El jove reusenc de 23 anys ha viscut aquest "canvi". Des de ben petit ha estat immers en estudis de dansa i va arribar un moment en què estava "molt desil·lusionat" amb el camí que prenia la seva vida dins "el món convencional de l'escenari". Va tenir l'oportunitat de viure a Holanda uns 4 anys, on va "abraçar" la redefinició de la seva persona i va descobrir altres maneres de fer i vibrar.

Des de ben petit, l'Ovidi va compartir temps i classes de dansa amb Guillem Sanabra, un altre noi de 23 anys que sempre s'ha dedicat al hip-hop, a les danses urbanes, ha experimentat de primera mà el ball contemporani i també s'ha replantejat a vegades qui és i què vol ser. Ambdós ballarins han mantingut una gran "connexió" des que es van conèixer i malgrat haver pres rutes diferents, ara es troben junts dalt d'un escenari per explicar sense parlar el que senten.

El músic Silvio Álvarez, que té 27 anys, apunta que cadascú té una vida molt diferent. I és que, en una entrevista per a Reusdigital.cat, el Silvio va obrir així el cor: "El problema que vaig tenir jo és que vaig créixer massa ràpid i vaig tenir una crisi d'identitat molt gran".

La peça digital del puzle la posa Miquel Guasch, un riudomenc de 26 anys que va estudiar Disseny i una de les assignatures que va cursar se centrava en l'art generatiu. En un primer moment, va quedar "amagada" dins seu, però un dia, alguna cosa en ell va "canviar" i va endinsar-se de ple en aquest tipus d'art, una disciplina digital que li permet descobrir-se i jugar.

Què sóc i què vull ser? Divergeixen les respostes? Faig un salt cap a un nou camí sense saber on em portarà? Aquests són alguns dels interrogants, la fragilitat i les pors que sorgeixen quan un s'escolta a si mateix sota el ventre de la tortuga disposat a "abraçar el canvi".