-
L'entrada principal del cinema de Cambrils
Rambla de l'Art
El Setè Art, una de les meravelles contemporànies. Sorgit gràcies a l'invent dels pioners germans Lumière i el seu cinematògraf, que va ser capaç de projectar per primer cop imatges en moviment per al públic.
Fa 120 anys el cinema va esdevenir un element gairebé màgic a què tot ciutadà volia accedir. Creat fonamentalment com un nou i encisador entreteniment, va arribar a Espanya a finals del segle XIX sota la forma de breus seqüències que mostraven bells llocs o esdeveniments importants. Però el que era un veritable esdeveniment era la mateixa possibilitat de veure cada imatge en moviment. Així es creava la màgia.
Els cinemes van anar convertint-se en llocs gairebé d'obligada assistència a cada ciutat i fins i tot a cada poble. Cinemes amb diverses sales, amb diferents estrenes i possibilitat d'elecció per a tots els públics. Qui no esperava amb ànsies que la nova pel·lícula de l'"Oest" arribés aviat al seu cinema o aquest film del seu actor o actriu preferida? Rialles, ensurts, emocions, un espai per a ajuntar-se, per gaudir, per imaginar i evadir-se...
Sales de cinema, cinemes en els carrers o places, autocinemes ... Tots ells s'han anat perdent en favor de les grans companyies que traslladen les sales fora dels nuclis de població. Actualment, gairebé no existeixen cinemes de barri que resisteixin l'envestida brutal dels centres comercials i les seves grans instal·lacions.
I així s'ha anat perdent la màgia, s'ha anat perdent l'encís de marxar caminant després de quedar amb els teus amics i família. S'ha anat perdent la proximitat de poder parlar amb els directors, treballadors o tècnics d'aquests llocs originals i especials (els veritables mags), d'acudir a la sala única, com a casa teva, o les sales múltiples de la teva població.
I quan un d'aquests llocs encantadors i únics resisteix, més que res per l'amor a l'art, al Setè Art, dels que el mantenen, tenim la responsabilitat d'ajudar de la millor manera possible. Els nostres ajuntaments i institucions han de fomentar la recuperació i la permanència d'aquest preuat bé cultural.
Aquest és el cas de la Rambla de l'Art, per la qual han passat els nostres avis i pares, els nostres fills i filles... On et reben com a casa teva i, efectivament, et sents a casa teva. On arriben les grans estrenes, on la fantasia, el terror, l'animació o la ciència-ficció es permeten el luxe de campar al seu aire davant d'uns espectadors plens d'il·lusió.
La pandèmia ha ferit de mort a la majoria de les sales que encara resisteixen, aquestes sales que, com a Cambrils, uneixen la qualitat amb la possibilitat d'apropar la cultura gairebé a les nostres cases. Al contrari que en altres sectors, el nostre cinema no ha comptat amb ajudes municipals per pal·liar els efectes devastadors d'aquests complicats moments, a excepció d'una testimonial ajuda rebuda fa mesos que, en les condicions en què es troba la sala, no ha servit per a molt.
La retirada del cànon corresponent que grava a aquest cinema es converteix en una petició més que coherent per permetre la seva continuïtat. No hi ha cap exigència per part de cinema, només aquest petit acte de solidaritat amb la nostra cultura, una cultura que pateix de falta de posada en valor, de subvencions i ajudes per part del consistori de la nostra localitat. Això és una cosa que ja fa molt de temps que denunciem.
Des de fa més d'un any, el seu director ha intentat contactar amb l'Ajuntament de Cambrils per informar de la seva situació. No hi ha hagut cap resposta, malgrat l'enviament i la reiterada petició de reunió, fins fa unes poques setmanes. Aquesta resposta ha estat la denegació de la condonació del cànon. S'al·lega per això que en el document de formalització de la concessió d'ús privatiu de domini públic, no es contempla la possibilitat d'anul·lar aquest cànon. No hi ha mesures alternatives? No es contempla la possibilitat o no volen buscar fórmules que permetin la subsistència del nostre cinema? El document finalitza exposant bàsicament que (en resum) "ja es veurà si es pot fer alguna cosa". Un document de resposta i recurs de reposició per part de la direcció, ha estat enviat a l'Ajuntament com a mostra d'una total i absoluta incomprensió per part dels que han de fomentar la nostra cultura.
No demana la Rambla de l'Art res especial, només seguir creant il·lusió en un espai original i únic. La nostra aposta per la cultura passa per la denúncia de les situacions que travessa el sector. Així, seguirem sempre interessant-nos per ella, pels seus actors i artistes, pels que lluiten per apropar i divulgar cada element de creació cultural al públic en general.
Anem al nostre cinema! Apostem per la nostra cultura!
Leticia Menéndez Granda és portaveu de Podem Cambrils i responsable de l'Àrea d'Universitats i Recerca de Podem Catalunya.
Fa 120 anys el cinema va esdevenir un element gairebé màgic a què tot ciutadà volia accedir. Creat fonamentalment com un nou i encisador entreteniment, va arribar a Espanya a finals del segle XIX sota la forma de breus seqüències que mostraven bells llocs o esdeveniments importants. Però el que era un veritable esdeveniment era la mateixa possibilitat de veure cada imatge en moviment. Així es creava la màgia.
Els cinemes van anar convertint-se en llocs gairebé d'obligada assistència a cada ciutat i fins i tot a cada poble. Cinemes amb diverses sales, amb diferents estrenes i possibilitat d'elecció per a tots els públics. Qui no esperava amb ànsies que la nova pel·lícula de l'"Oest" arribés aviat al seu cinema o aquest film del seu actor o actriu preferida? Rialles, ensurts, emocions, un espai per a ajuntar-se, per gaudir, per imaginar i evadir-se...
Sales de cinema, cinemes en els carrers o places, autocinemes ... Tots ells s'han anat perdent en favor de les grans companyies que traslladen les sales fora dels nuclis de població. Actualment, gairebé no existeixen cinemes de barri que resisteixin l'envestida brutal dels centres comercials i les seves grans instal·lacions.
I així s'ha anat perdent la màgia, s'ha anat perdent l'encís de marxar caminant després de quedar amb els teus amics i família. S'ha anat perdent la proximitat de poder parlar amb els directors, treballadors o tècnics d'aquests llocs originals i especials (els veritables mags), d'acudir a la sala única, com a casa teva, o les sales múltiples de la teva població.
I quan un d'aquests llocs encantadors i únics resisteix, més que res per l'amor a l'art, al Setè Art, dels que el mantenen, tenim la responsabilitat d'ajudar de la millor manera possible. Els nostres ajuntaments i institucions han de fomentar la recuperació i la permanència d'aquest preuat bé cultural.
Aquest és el cas de la Rambla de l'Art, per la qual han passat els nostres avis i pares, els nostres fills i filles... On et reben com a casa teva i, efectivament, et sents a casa teva. On arriben les grans estrenes, on la fantasia, el terror, l'animació o la ciència-ficció es permeten el luxe de campar al seu aire davant d'uns espectadors plens d'il·lusió.
La pandèmia ha ferit de mort a la majoria de les sales que encara resisteixen, aquestes sales que, com a Cambrils, uneixen la qualitat amb la possibilitat d'apropar la cultura gairebé a les nostres cases. Al contrari que en altres sectors, el nostre cinema no ha comptat amb ajudes municipals per pal·liar els efectes devastadors d'aquests complicats moments, a excepció d'una testimonial ajuda rebuda fa mesos que, en les condicions en què es troba la sala, no ha servit per a molt.
La retirada del cànon corresponent que grava a aquest cinema es converteix en una petició més que coherent per permetre la seva continuïtat. No hi ha cap exigència per part de cinema, només aquest petit acte de solidaritat amb la nostra cultura, una cultura que pateix de falta de posada en valor, de subvencions i ajudes per part del consistori de la nostra localitat. Això és una cosa que ja fa molt de temps que denunciem.
Des de fa més d'un any, el seu director ha intentat contactar amb l'Ajuntament de Cambrils per informar de la seva situació. No hi ha hagut cap resposta, malgrat l'enviament i la reiterada petició de reunió, fins fa unes poques setmanes. Aquesta resposta ha estat la denegació de la condonació del cànon. S'al·lega per això que en el document de formalització de la concessió d'ús privatiu de domini públic, no es contempla la possibilitat d'anul·lar aquest cànon. No hi ha mesures alternatives? No es contempla la possibilitat o no volen buscar fórmules que permetin la subsistència del nostre cinema? El document finalitza exposant bàsicament que (en resum) "ja es veurà si es pot fer alguna cosa". Un document de resposta i recurs de reposició per part de la direcció, ha estat enviat a l'Ajuntament com a mostra d'una total i absoluta incomprensió per part dels que han de fomentar la nostra cultura.
No demana la Rambla de l'Art res especial, només seguir creant il·lusió en un espai original i únic. La nostra aposta per la cultura passa per la denúncia de les situacions que travessa el sector. Així, seguirem sempre interessant-nos per ella, pels seus actors i artistes, pels que lluiten per apropar i divulgar cada element de creació cultural al públic en general.
Anem al nostre cinema! Apostem per la nostra cultura!
Leticia Menéndez Granda és portaveu de Podem Cambrils i responsable de l'Àrea d'Universitats i Recerca de Podem Catalunya.
Etiquetes:
