-
Una imatge del Cine NIC
Museus de Reus
El Cine NIC va ser el primer projector d’imatges en moviment pensat per ser utilitzat pels infants. Comercialitzat a partir de 1931, va ser obra de la família Nicolau. L'aparell va ser patentat per l'enginyer industrial Josep Maria Nicolau Griñó, i pel seu germà Tomàs, un enginyer tèxtil.
Als museus de Reus
La marca NIC, creada utilitzant les tres primeres lletres del seu cognom, es va registrar el mateix any. Un tercer germà, Ramon, va ser l'encarregat de dibuixar les tires de les primeres pel·lícules, com a arquitecte que era. D'aquesta manera, els germans Nicolau, hereus d'una família d'industrials paperers, van abadonar aquesta activitat per embarcar-se en la indústria de la joguina.
Ara, un dels seus projectors pot veure's als museus de Reus, els quals l'han destacat com L'objecte del mes, tot plegat per acostar el públic "a una tecnologia del segle passat que va omplir d’imatges i de històries els vespres de molts nens" d'arreu. I és que el Cine NIC, molt popular a l'època, va ser comercialitzat per l'empresa Proyector NIC S.A., propietat dels germans.
Temps després, van patentar el famós logotip de la marca: un noi negre cavalcant un elefant. Una altra persona important dins de l'empresa va ser un cosí dels Nicolau, Pere Bosom Guiñó, l'encarregat com a mecànic del procés de fabricació de les joguines.
I com era, el Cine NIC?
L'aparell tenia un cos de cartró, si bé posteriorment va ser de metall, on hi havia una làmpada i dues lents que eren successivament tapades per un obturador. El projector tenia dues funcions bàsiques: arrossegar la pel·lícula i obturar el pas de llum a la part superior o inferior del film.
Les pel·lícules eren unes llargues tires de paper vegetal translúcid amb dues imatges pràcticament idèntiques, les quals, en moure una maneta, anaven avançant per darrere la lent permetent que la història s'anés desenvolupant.
A la vegada, l'obturador permetia projectar alternativament una de les dues bandes de dibuixos, el que produïa l'efecte d'animació. Els dibuixos de la primera època, i fins a mitjans dels anys 40, van ser de Ramon Nicolau Griñó. L'autor dels guions literaris i les adaptacions de contes infantils, llegendes o faules va ser Tomàs Nicolau. Els temes tractats en les pel·lícules animades del Cine Nic eren generalment contes tradicionals o personatges clàssics com la Ventafocs, o la Caputxeta, entre altres.
Als museus de Reus
La marca NIC, creada utilitzant les tres primeres lletres del seu cognom, es va registrar el mateix any. Un tercer germà, Ramon, va ser l'encarregat de dibuixar les tires de les primeres pel·lícules, com a arquitecte que era. D'aquesta manera, els germans Nicolau, hereus d'una família d'industrials paperers, van abadonar aquesta activitat per embarcar-se en la indústria de la joguina.
Ara, un dels seus projectors pot veure's als museus de Reus, els quals l'han destacat com L'objecte del mes, tot plegat per acostar el públic "a una tecnologia del segle passat que va omplir d’imatges i de històries els vespres de molts nens" d'arreu. I és que el Cine NIC, molt popular a l'època, va ser comercialitzat per l'empresa Proyector NIC S.A., propietat dels germans.
Temps després, van patentar el famós logotip de la marca: un noi negre cavalcant un elefant. Una altra persona important dins de l'empresa va ser un cosí dels Nicolau, Pere Bosom Guiñó, l'encarregat com a mecànic del procés de fabricació de les joguines.
I com era, el Cine NIC?
L'aparell tenia un cos de cartró, si bé posteriorment va ser de metall, on hi havia una làmpada i dues lents que eren successivament tapades per un obturador. El projector tenia dues funcions bàsiques: arrossegar la pel·lícula i obturar el pas de llum a la part superior o inferior del film.
Les pel·lícules eren unes llargues tires de paper vegetal translúcid amb dues imatges pràcticament idèntiques, les quals, en moure una maneta, anaven avançant per darrere la lent permetent que la història s'anés desenvolupant.
A la vegada, l'obturador permetia projectar alternativament una de les dues bandes de dibuixos, el que produïa l'efecte d'animació. Els dibuixos de la primera època, i fins a mitjans dels anys 40, van ser de Ramon Nicolau Griñó. L'autor dels guions literaris i les adaptacions de contes infantils, llegendes o faules va ser Tomàs Nicolau. Els temes tractats en les pel·lícules animades del Cine Nic eren generalment contes tradicionals o personatges clàssics com la Ventafocs, o la Caputxeta, entre altres.
Etiquetes:
