El vot com a símbol

Cal Massó acull, ja fa uns dies, l'exposició '55 urnes per la Llibertat'. El record de l'1 d'octubre impregna moltes de les obres que s'hi mostren, fetes precisament a partir d'aquests recipients. Artistes de diferents disciplines han dotat de nous significats una jornada, la del referèndum, en què malgrat tot molts vam anar a votar. Franc Aleu, Nora Ancarola, Pere Bellès o Pascal Comelade són tan sols alguns dels noms protagonistes d'un exercici d'expressió que ja ha passat per moltes altres localitats del territori i que a la capital del Baix Camp s'hi estarà fins al 15 d'abril. 

Miralls, somnis, records

Fins a 55 artistes, doncs, han sumat enginy i esforç per esdevenir una veu reflexiva i reivindicativa sobre tot allò que va suposar l'1-O. Amb l'organització i la producció del Comitè de solidaritat catalana-Catalunya Nord, i la coordinació d'Hervé Pi, les urnes esdevenen miralls, somnis i records d'allò que va començar i que (com a mínim per ara) sembla encallat.

En certa manera, i de les moltes (i lliures) interpretacions que poden llegir-se un cop vista l'exposició, destaca el crit contra la brutalitat policial com a resposta a la il·lusió de molts altres, a la determinació de plantar cara i d'exercir el dret a vot. 

Anhel de llibertat o tristesa

Territori sense fronteres ni censura, l'art configura un espai lliure per explorar a partir de llenguatges i materials i entorns diversos, tan sols amb les urnes de l'1-O com a denominador comú. Alguns han optat per carregar contra les forces de seguretat, la monarquia i, en definitiva, contra el sistema establert; altres, per la poètica del vot com a símbol, com a llavor d'esperança per gaudir d'un millor futur.

Tot dependent de la mirada del visitant, per tant, a '55 urnes per la Llibertat' s'hi pot llegir encara l'anhel de llibertat o la tristesa del que hauria d'haver estat i no serà, al pas que anem, sigui pels polítics d'allà o pels d'aquí.