Els amics enemics

Tingues els amics al costat, sí, però també els enemics. I més encara si uns i altres són, de fet, els mateixos. De ben segur que després de veure 'Sopar amb batalla', obra de Jordi Casanovas representada aquest passat divendres al Fortuny de Reus, més d'un espectador s'ho pensarà dos cops abans de muntar un àpat, a casa, amb la colla de sempre. Comèdia negra a estones divertida i en ocasions reflexiva, som davant d'un exercici que dissecciona les relacions humanes, siguin de parella o no, i que ens convida a preguntar-nos per què fa anys i panys que ens trobem amb segons qui, si no ens suportem. 

El que ha de ser una agradable vetllada a comarques un cop una parella (Francesc Ferrer i Mar del Hoyo) s'hi instal·la perquè Barcelona "està impossible", amb tot, s'acaba en una competició en què els convidats hi aboquen enveges, frustracions, secrets i neures diverses. Tot va prou bé fins que arriba l'últim dels comensals, el Rafa (Jordi Coll), irromp en escena amb una broma brillant per a alguns, pesada, pesadíssima, per a l'amfitrió. D'un punt de partida com aquest se serveix Casanovas per teixir un relat que es desenvolupa amb ritme, amb diàlegs ràpids i amb l'encert de disposar de dos ambients per exposar, en paral·lel, les rivalitats que sempre hi han estat i que de nou afloren. 

Que a poc a poc es revelin secrets i aparegui la part més fosca de tots i cadascun dels amics permet igualment veure's reflectit en les actituds que mostren. De la comèdia negra, a banda, es passa a un tercer acte amb elements propis del 'thriller'. No hi falta la violència, no hi falten ni l'odi ni la ràbia. Tot plegat conforma una muntanya russa emocional farcida de detalls entre crítics i irònics (la suficiència urbanita, la dependència de les xarxes i del que diran, la por al rebuig i a no ser ben rebut en un entorn estrany, o el fet de plantejar-se una relació de parella per omplir un buit) que arriba a bon part, també, per l'entrega d'uns intèrprets que suen la cansalada per imprimir una gran velocitat a la història. 

Punts escatològics i 'gore' a banda, 'Sopar amb batalla' s'executa ben greixada perquè tot és allà on toca, i perquè de les rialles que provoca és capaç de gelar la sang, just després, per la crueltat d'allò que es mostra rere un sopar on res és el que sembla i on tothom té coses a amagar sota la taula.