Els sardanistes subratllen la falta de relleu generacional i busquen solucions

Disparades les alarmes, ha arribat l'hora de buscar solucions. El món sardanista de Reus s'ha aplegat, aquest dissabte, a Cal Massó per debatre la millor manera d'impulsar el necessari canvi generacional. Convocats per la Colla Sardanista Rosa de Reus amb la col·laboració de la Taula pel Sardanisme, les intervencions dels ponents durant el que ha esdevingut una jornada per posar les veritats damunt de la taula han intentat respondre a "la manca de participació del jovent. Fa uns anys hi havia músics de cobla grans i joves ballant. Ara és al contrari", explicava la representant de la colla, Teresa Vives. Lluny del boom dels anys seixanta, "on a Reus teníem set colles i sota els banderins fèiem resistència contra la Dictadura", en paraules del veterà Jordi Trilla, en l'actualitat "el sardanisme a Reus sembla que vagi cara avall", segons admetia una Vives partidària de reclamar "una major presència als mitjans de comunicació, similar a la que tenen els castells", i de permetre la introducció de les sardanes "amb monitors a les escoles" via "les aules de música".

 

Vives té clar que "la difusió és essencial. Per exemple, si les televisions emetessin encara que fos els resultats dels concursos de les colles, la joventut es podria interessar perquè si no hi ha competició, no hi ha al·licient". En aquesta línia coincidia amb Alfons Barceló, secretari de la colla: "Igual que els joves participen en altres modalitats de la cultura popular, hem de ser capaços de fer-los interessar per les sardanes no com a militants de la cultura nacional sinó de manera que s'ho passin bé. Que gaudeixin. I per això hem de començar amb la feina a les escoles, fent que sentin la sardana tan seva com la Mulassa o els Gegants".

 

Barceló, conscient que "no tenim relleu darrere nostre i els que van tenint més edat són incapaços de connectar amb els joves", es mostrava satisfet pel fet que "per una vegada a la vida, ens hem ajuntat tots per parlar de manera conjunta. Una coordinació entre entitats de Reus que històricament no és que hagi passat gaire, encara que darrerament almenys ja no ens fem mal els uns als altres", ironitzava. Cesc Escoda afegia que "el repte és fer atractiva la sardana als joves i per això caldria formar la canalla en els aspectes culturals i musicals. Fet això, l'interès per la sardana vindrà sol. Però cal tenir present que cal molt de suport institucional i dels mitjans".

 

Més enllà de motius exògens, tant Eduard Sendra (membres de la Cobla Reus Jove) com la mestra Mari Jo Illarramendi apuntaven també a dificultats internes. El primer advertia sobre el fet que "falta coordinació entre les diferents colles. Cadascuna fa la guerra pel seu compte. En canvi, en una experiència duta a terme a Garraf, totes les entitats s'agrupen i defineixen un calendari anual d'actuacions que no es xafen entre elles. Això seria necessari fer-ho aquí no només en l'àmbit local ni comarcal, sinó a nivell de demarcació".

 

Per la seva banda, la professora de l'escola Ganxets (portaveu de les deu escoles que han participat en el debat iniciat per la Taula), deixava clar que "malgrat les bones intencions de tothom, falta un pla". Un espill podria ser el projecte SARDATIC, iniciat a Barcelona i que explota tant els recursos telemàtics de les diferents escoles implicades com trobades presencials. Una mena de sardana 2.0 que pot ser un pas però no pas del tot. "No és suficient un monitor per si sol. Cal també un pedagog que sigui capaç de motivar als interessats per la sardana durant tot un curs", advertia, mentre acotava "la competició als concursos de colles. A les escoles el que hem de fer és fomentar la participació de tota la comunitat educativa, ser cooperatius en comptes de competitius, perquè d'aquesta manera s'implica tota la família. És per això que els castells tenen més vitalitat que les sardanes", afegia.

 

Les jornades han comptat amb la presència de la regidora de Cultura, Montserrat Caelles, que ha destacat la "tradició llarga, permanent i sostinguda de les sardanes a Reus", i de Francesc Sales, autor del llibre que radiografia la història centenària del ball a la ciutat, que ha palesat amb dades la davallada de l'afició a la ciutat.