Es mor l'escriptor Carlos Ruiz Zafón

L'escriptor Carlos Ruiz Zafón s'ha mort aquesta matinada, als 55 anys, a la seva residència de Los Angeles, Estats Units, a causa d'un càncer.

"És un dia molt trist per a tot l’equip de Planeta, que l’ha conegut i ha treballat amb ell durant 20 anys, en els quals s’ha forjat una amistat que transcendeix el que és professional", s'ha apuntat des de l'editorial.

Zafón es va donar a conèixer el 1993 amb 'El Príncep de la boira' que, juntament amb 'El Palau de la mitjanit' i 'Les llums de setembre', forma la trilogia de la Boira, destinada a un públic juvenil. Cinc anys més tard publica 'Marina'. És el 2001, però, quan es converteix en un dels grans fenòmens literaris contemporanis amb la publicació de 'L'ombra del vent', la primera novel·la de la saga del Cementiri dels Llibres Oblidats.

Editat en castellà per Planeta i en català per Columna, Zafón es va convertir en un 'supervendes' amb aquesta primera novel·la per a adults, que va situar en un espai imaginari al cor de Ciutat Vella, un gran laberint de volums oblidats que ningú vol llegir o que es troben en perill. Segons va reconèixer ell mateix durant una presentació a Barcelona, es va inspirar en magatzems de llibres vells que havia visitat als Estats Units i que va traslladar a la seva ciutat natal.

La van seguir les novel·les 'El joc de l'àngel' (2008), 'El presoner del cel' (2011) i 'El laberint dels esperits' (2016), que configuren una tetralogia ambientada a Barcelona des dels inicis del segle XX i fins a l'actualitat, i van continuar amb l'èxit de la primera.

Ha recollit premis per tot el món, com el de la Fundación Lara, el de millor llibre del 2004 de la Biblioteca Pública de Nova York o el de Bjornson Orden of Literary Merit de Noruega, entre molts d'altres. Les seves obres han estat traduïdes per països de tot el món, entre els quals destaca Itàlia, els Estats Units, Austràlia o la Xina.

Lluny del cinema però a prop de la música

Malgrat haver rebut diverses ofertes, Zafón va descartar convertir la tetralogia en una saga cinematogràfica perquè creia que eren "novel·les sobre els llibres, sobre els qui els escriuen, qui els llegeix, qui els ven, qui els roba, qui els destrueix... Són llibres sobre el llenguatge, la creació i el significat de la literatura", en un moment que el món de l'edició debatia sobre el pas al llibre digital. Considerava que seria un "error" intentar transformar-les en una altra cosa només per fer-les "més populars".

Tot i això, l'autor, molt aficionat a la música i pianista de formació, havia compost les bandes sonores de les novel·les, que havia interpretat l'Orquestra Simfònica del Vallès (OSV).