-
Fernando Lavado
Cedida
Fernando Lavado és conegut per la seva relació estreta amb Gatos Locos, un grup destacat en el panorama musical dels anys vuitanta i noranta que tenia el rockabilly com a referència. L’experiència de Gatos Locos va reviscolar amb un segon projecte a partir del 2011, en el qual Lavado va actompanyar-se de dos músics nous, els germans Lluch. Però el seu lligam amb la música no es limita únicament al món de Gatos Locos. La seva passió pel rock fa que s’associï també amb altres músics i projectes i que pugui aproximar-se més a cançons que li agraden i l’han influït. Una d’aquestes propostes musicals de Fernando Lavado serà aquest divendres, 20 d’octubre, al bar Racó de la Palma. És un concert organitzat per Reusdigital.cat, LANOVA Ràdio i el Restaurant Rosa dels Vents, i és també una bona oportunitat per a passar-ho bé amb una bona dosi de rock, que inclourà alguna cançó de Gatos Locos.
Fernando, com porta el seu compromís amb Gatos Locos i altres formacions paral·leles, com les que veurem a Reus el pròxim divendres.
Fernando Lavado: Gatos Locos és la banda de la meva vida, de la meva trajectòria. Els músics gairebé sempre tenen bandes paral·leles per a seguir tocant, ja que pot ser que els preus de les bandes originals siguin més elevats. A més, tenim uns altres gustos; per exemple, a mi m’agrada molt el swing i el blues, dos estils que amb Gatos Locos realment no podia encabir. Oferiré un repertori basat en el swing i el blues, i bé, sempre caurà una cançó de l’època de Gatos Locos.
Són formacions paral·leles amb les que experimenta i s’ho passa bé, no?
Sí; experimentar és fantàstic per a un músic. M’agrada molt el country i el doo-wop, i si en tinc l’oportunitat, sempre m’agrada afegir estils nous. El més important en aquest món és aprendre molt, i com més coses es pugui ficar un músic dins del cap, millor, perquè al capdavall, tot el que ofereixes és una barreja.
Sempre el relaciono amb Cambrils, però ara quin és el seu lloc de residència?
Fa molts anys que no visc a Cambrils. Els fills viuen a l’Hospitalet de l’Infant, i la meva mare aquí a Reus, una ciutat molt maca. Jo vaig viure a Mallorca i ara ja fa set anys que visc a València, una ciutat fantàstica que ens tracta molt bé, i ho tinc tot a prop. Sortir a tocar a la resta de l’Estat des de Barcelona o des de Cambrils és una mica difícil, i València em dona l’oportunitat d’estar una mica més repartit. A més a més, per a mi és una bona ciutat, molt tranquil·la i molt musical al mateix temps. No és que estigui al mig del món, però m’ofereix la possibilitat de moure’m d’una manera una mica més fàcil.
A Cambrils, però, hi guarda molts amics.
Home, sí; bé, no tants, però en guardo, en guardo... No sé si me’n recordaré gaire, perquè la fisonomia i les cares canvien molt, i quan fa trenta-cinc anys que rondes pels escenaris i has vist tanta gent, moltes vegades et quedes una mica parat quan veus que algú s’ha quedat calb o s’ha engreixat. Jo, més o menys, mantinc la meva línia. Però sí, estic encantat cada vegada que hi vaig; tinc molts col·legues tant a Cambrils com a Reus i a Tarragona.
Què el va fer pensar tirar endavant, fa uns sis anys, una nova etapa de Gatos Locos?
No sé si és aquesta setmana o la que ve, s’ha fet una autobiografia sobre la meva vida i el naixement de Gatos Locos. L’editorial ja n’ha fet una bona tirada. El primer que faré serà una presentació amb els fans del país, tant de Catalunya com d’Espanya, i ja tinc unes actuacions de Gatos Locos preparades per a l’any que ve. De moment, tinc un esdeveniment bastant important el 4 de novembre, que és una data en la qual sempre soc a Barcelona i hi fico molta gent, perquè hi ha molts fans de Gatos Locos. És una de les ciutats on abans em costava molt arribar a la gent, i ara, des de fa uns cinc o sis anys, és una passada. A banda d’això, tinc el concert de Reus. Potser ja fa vint-i-cinc anys que no hi he tocat, a Reus!
Parlem d’això. A mi, personalment, em lliga una relació especial amb vostè i amb Gatos Locos perquè fa uns anys, quan estava a Ràdio Músic Club, una emissora independent, van ser el primer grup amb el qual vam muntar un concert de rock, juntament amb Carlos & P.Pyramid i Dos més Tres.. Parlo de mitjan anys vuitanta a la Palma.
Sí, me’n recordo perfectament. Eren bons temps, perquè no hi havia tants problemes que s’involucraven amb la música. Recordo que a partir d’aquells concerts vaig poder gaudir i estar a l’escenari, i pel que jo sé, La Palma va començar a tenir èxit i a fer grans històries. Si et dic la veritat, a la zona de Tarragona, musicalment parlant, hi ha algunes coses, però no hi ha llocs bons per a tocar, no hi ha sales bones per a gaudir de música. No sé si és per problemes amb els ajuntaments, amb els horaris o per falta de pressupost, però això no és així a la resta de l’Estat. Jo puc anar perfectament a una sala de Cadis i fer que em paguin el caixet, i aquí, a Reus, o a Salou, sempre has de fer dues o tres cosetes per a anar tocant i poder guanyar una mica de quartos. Bé, no sempre és així, és clar; també a Cadis hi ha llocs on no paguen. Estic orgullós d’haver participat en els inicis de la vostra emissora i d’haver-ho fet a La Palma, en tinc un gran record.
Fa uns mesos el vaig veure actuar en una sala petita, al bar Zeppelin, a Salou. Passen els anys, però encara conserva força i vivacitat.
A veure, jo també et vaig veure molt bé a tu! Bé, és la meva vida. Vaig estar uns anys sense fer res vinculat a la música i vaig decidir, sobretot per la meva dona, que el millor que podia fer era tornar als escenaris. Puc estar molt cansat i molt fotut, però en el moment en què pujo a l’escenari em sento una altra vegada com si tingués vint-i-dos anys. Això és molt important. El dia que perd això, un músic pràcticament ho ha de deixar. Jo encara em trobo amb forces. M’agrada fer coses en locals petits perquè després, la resta de l’any, faig concerts molt grans, com ara en places de toros. Almenys les faig servir per a altres coses més bones, com la música! Estic encantat de veure la gent, sobretot quan tens una persona a poc més d’un metre davant teu i saps si ho estàs fent bé o malament. Si ho estàs fent malament, t’esforces per fer-ho millor. En canvi, quan toques per a cinc mil persones, surt com surt. Si et surt bé, bé, i si et surt malament, doncs mira, a fotre’t.
El rock segueix sent la seva ànima. Quina música escolta, ara?
Com que estic bastant ple de concerts, m’agrada escoltar clàssics, com per exemple un personatge a qui han fotut molta canya negativa amb el seu últim disc, JD McPherson, encara que a mi m’encanta. Sempre torno als clàssics, i aquest dimecres al matí m’he posat Ray Charles. Quan sento una cançó seva, o de The Specials, com que he viscut els anys vuitanta i van ser tremendament revolucionaris en el sentit musical, en segueixo gaudint.
Divendres ens veurem... i serà una festa.
F: Us faré una forta abraçada. Moltes gràcies, i una salutació a tots els amics que llegeixen Reusdigital.cat i escolten la LANOVA Ràdio.
