Joan Magrané: 'La música antisistema en l'actualitat és la clàssica'

Joan Magrané (Reus, 1986) ha estat reconegut amb el Premi 440 al millor compositor que atorguen els Enderrock. La revista ha decidit expandir-se i per aquest 2024 repartirà 35 guardons, amb categories noves centrades en l'àmbit del jazz, la música clàssica i el públic familiar. En una entrevista a l'ACN, Magrané explica que ha rebut la notícia amb molta "alegria i gratitud" en un any que ha estat important professionalment. També aprofita per reivindicar la importància de la música clàssica que "lluita contra la inèrcia" de la indústria actual i que compta amb "uns valors" d'allò més sòlids. "La música antisistema en l'actualitat és la clàssica", subratlla.

La vinculació amb la música es remunta a la infantesa del compositor, el qual després d'acabar el conservatori es va adonar que li agradava tocar però, sobretot, escriure. Ho va començar a fer d'una forma molt autodidacta i a poc a poc va anar nodrint la seva vocació fins al dia d'avui, que ha consolidat la seva carrera no només al país, sinó també en un àmbit internacional. "A vegades la figura del compositor pot resultar estranya, però és un ofici que en el meu cas abordo de forma clàssica: taula, paper i llapis", apunta.

La seva extensa obra abasta tota mena de gèneres clàssics, de la cambra o la música per a un sol instrument a les òperes o la música vocal, passant per peces orquestrals. A més d'haver rebut un gran nombre de guardons, Magrané ha estat compositor convidat al Palau de la Música, a L'Auditori de Barcelona o al Centro Nacional de Difusión Musical. El 2023 el prestigiós Quartor Diotima va enregistrar el disc 'Madrigal' (Neu Records, 2023), dedicat exclusivament a tres quartets de corda compostos per ell: el que dona títol a l'àlbum, 'Alguns cants òrfics' i 'Era'.

Paral•lelament, el reusenc també ha treballat en l'obra 'Tenebrae Responsoria', pensada per a soprano i violoncel com a solistes i un ensemble de deu instruments. Encarregada pel Festival de Peralada, la peça s'estrenarà el 29 de març a l'Església del Carme de la vila empordanesa. De cara als pròxims mesos també té projectes que es podran veure al Palau de la Música i a L'Auditori. "És una feina molt metòdica, la vas fent i va sortint, la part interessant és la d'anar a concerts, llegir, veure teatre i cinema... perquè cal estar molt despert i ser intuïtiu", relata.

"La figura d'un compositor s'ha d'imaginar com la d'un novel•lista, o més aviat un poeta, però encara més curt, perquè allò que t'ha portat mesos de feina dura poc", admet. De fet, una obra estàndard de deu minuts compren aproximadament un centenar de pàgines amb una vuitantena de pentagrames que a la pràctica poden ser tan sols uns deu minuts. Tot i això, remarca la importància que pot tenir aquest temps de reflexió, traduït en música, o en altres idees artístiques. "Després pot agradar més o menys, però almenys això ho tenim", afegeix.

Pel que fa a la seva manera de treballar, el compositor reconeix que se sent còmode quan ho fa amb "gent que coneix" perquè és molt important saber què sap fer bé la persona que ho haurà de tocar, però també els seus interessos. Un cop ha trobat allò que els "connecta" sol passar per un procés amb certa isolació, per no contaminar-se d'altres coses. Un cop la partitura arriba a l'intèrpret només queden per fer els darrers retocs, que solen ser mínims.

Influències i preferències

La música clàssica està relacionada directament amb la feina de Magrané, però també ocupa bona part del seu temps lliure. "El meu món no passa per aquella música que et trobes, sinó aquella que has de fer l'esforç d'anar-hi", apunta, "tot i que a vegades ens fa certa recança admetre-ho, trobo que he de poder dir sí, escolto majoritàriament música clàssica". Quant als referents, el compositor destaca noms com Claudio Monteverdi, del qual admira tota la manera de pensar "el teatre com a part fonamental de la música".

També Richard Wagner, "per la seva manera de treballar el timbre, el so, i la singularitat dels instruments"; i – més contemporani - Salvatore Sciarrino, un compositor italià que va tenir d'estudiant i que el va marcar molt, "per la seva música, i també pel seu pensament". "Hi ha molt de tòpic al voltant de la música clàssica quan, en realitat, és realment revolucionària", afirma, "anar a un concert, en silenci, respectar durant una estona el treball d'uns altres que han fet un esforç, és lluitar contra la inèrcia dels nostres dies".

Si bé és cert que és un tipus de música que "no mou milions", és de vital importància si realment es vol "enriquir" la vida. Pel que fa a la visibilitat i la mediatització que pot tenir, Magrané afegeix que es tracta d'un tema "complex", perquè no és una música que necessiti "grans masses". "No la fas pensant en això, sinó en els músics, en tu mateix, i també en el públic directe, és una cosa molt íntima", subratlla. Per això, si bé defensa que la cultura ha de ser "accessible per a tothom", també afegeix que no ho ha de ser per "tothom alhora" i que està bé mantenir uns valors que l'allunyen de la pressió monetària.

Finalment, pel que fa a l'interès dels joves, reconeix que és un problema endèmic que ja es trobaven al segle XX i que s'accentua en propostes operístiques o grans formats simfònics. "Ha anat canviant a poc a poc, però jo sempre els hi dic: la música de Schubert fa 200 anys que es fa perquè és l'hòstia, tingueu fe i veureu que és increïble", conclou.

L'entrega del premi, el 7 de març

Joan Magrané rebrà el Premi 440 al millor compositor el pròxim 7 de març en una gala que es farà al Centre Cultural de la Mercè de Girona. En aquest esdeveniment es repartiran un total de tretze guardons. Cinc seran premis de la crítica, cinc més seran de votació popular i tres seran premis especials. El Premi 440 d'honor serà per Antoni-Ros Marbà, director de diverses orquestres catalanes. Pel que fa al 440 a la trajectòria el donaran a Horacio Fumero, un referent del jazz i del contrabaix a escala mundial. L'acte d'entrega d'aquests guardons comptarà amb les actuacions de Quartet Gerhard, Alba Careta, Mar Pujol i Maria Jaume.