Joe Barbieri, des de Nàpols per a tot el món

Aquest cap de setmana us escric sobre Joe Barbieri (Nàpols, Itàlia, 1973), un cantautor especialista a crear atmosferes íntimes amb el seu millor distintiu: la cançó italiana. Barbieri és un admirador de Sergio Endrigo i Paolo Conte, a més d'un apassionat de la singularitat cultural de la ciutat on va néixer i de l'establiment de ponts amb diverses cultures de Llatinoamèrica. Ha col·laborat, entre d'altres, amb Omara Portuondo i Jorge Drexler. També s'ha immergit en el jazz, àmbit en què destaquen els seus homenatges en format disc a Chet Baker i Billie Holiday.

 

Barbieri va començar la seva carrera el 1993 sota la producció de Pino Daniele. Va treballar com a compositor per a altres artistes i, tot i que va començar com a cantant de pop, aviat va derivar el seu treball cap a la fusió de músiques del món, el jazz i la tradició de la cançó italiana. El seu treball té una gran riquesa musical, però també lingüística i literària. L'italià ha publicat una desena d'àlbums, la majoria des de la seva pròpia discogràfica, Microcosmo Dischi.

 

Avui vull centrar-me, però, en el seu àlbum Respiro (2012), que us recomano. D'un marcat caràcter íntim, el disc es va gravar a Nàpols, en un apartament utilitzat per Vittorio de Sica per rodar escenes de les pel·lícules Matrimonio all'italiana i L'oro di Napoli. I és que la música de Joe Barbieri té un llenguatge molt cinematogràfic, sovint en blanc i negre. Respiro és un calidoscopi de cançó italiana, bossa nova i jazz, i també inclou una mica de pop, cançó francesa, bolero i una milonga que ens trasllada al Río de la Plata, titulada "Le milonghe del sabato", interpretada amb el cantautor Gianmaria Testa. És la cançó que us presento en el vídeo. A més de Testa, hi col·laboren altres figures notables, com ara el trompetista Fabrizio Bosso, el pianista Stefano Bollani i el cantautor Jorge Drexler. 

 

Bon cap de setmana!