La pandèmia i les seves conseqüències per al món de cultura han centrat les intervencions del regidor del ram, Daniel Recasens, en una roda de premsa de balanç de l'activitat duta a terme durant l'any llarg d'afectació de la covid. En aquest sentit, i envoltat de representants de les diverses àrees de treball (museus, bliblioteques, teatres i festes), ha apuntat que "ens hem hagut de readaptar" a la situació de canvi que s'ha generat des del març 2020 si bé ha celebrat que "la cultura mai s'ha aturat" a la nostra ciutat.
Recasens ha intervingut per als mitjans a la seu de Reus Cultura, la Casa Rull. Un espai, ha dit, que "sempre té les portes obertes" a la ciutadania. Ha apuntat que el seu discurs no ha estat pas de "cofoisme", tot i que ha posat en valor la tasca feta per l'equip de la regidoria per mantenir l'activitat "en un any complicat". "Ens ha tocat adaptar-nos, mantenir-nos i reprogramar" esdeveniments, ha manifestat, tot posant l'accent en la "ràpida reacció" dels tècnics un cop es va declarar l'estat d'alarma i el corresponent confinament domiciliari. El cicle d'iniciatives virtuals compreses a 'Reus@casa', que va arrencar l'abril de 2020 "sense saber el que duraria" és un dels exemples de la capacitat per reiventar-se i seguir sent al costat dels veïns "per entrar a les seves cases".
Balanç per àrees
Acte seguit, els responsables de les diferents àrees de treball de la regidoria hi han dit la seva. La gerent de Reus Cultura, Pilar Puig, ha volgut destacar "la feina ben feta" des del departament i l'ha argumentada a partir "d'un projecte per visibilitzar-la, per atraure més públic i per aconseguir més finançament". Des de les Biblioteques Municipals, Cristina Garreta ha assenyalat que amb l'estat d'alarma "vam tenir clar que el foment de la lectura era essencial". En essència, segons ha exposat, s'han reformulat activitats ja existents amb la voluntat de "fer-ne un ressò diferent". Entre altres, i com a exemple, ha subratllat que una de les iniciatives impulsades, la 'Biblioteca sobre rodes', s'ha traslladat a les escoles "per poder mantenir la relació amb la canalla".
Des dels Museus, Marc Ferran ha argumentat que un dels aspectes "positius" de la pandèmia ha estat que ha permès "fer un exercici de reflexió". D'aquesta tasca, ha avançat, n'ha sorgit un document estratègic fins al 2025 que es concep com un "pla d'acció" i una eina per "repensar i replantejar" les accions que s'han de dur a terme. Igualment ha volgut apuntar a la "rellevància" que han guanyat les eines digitals "per difondre el patrimoni" i a l'aposta pels projectes educatius. Al capdavant del Teatre Fortuny, Josep Margalef ha admès que "ens hem vist abocats a reprogramar molts espectacles" justament en un moment, el març de 2020, en què "havíem venut moltes entrades". El teletreball implantat a posteriori, ha celebrat, "ens va permetre estar en contacte entre nosaltres i amb els espectadors".
Amb tot, ha celebrat que s'hagin pogut dur a terme moltes de les funcions previstes, si bé la limitació d'aforament a les sales "ens ha condicionat". En una línia similar s'ha expressat, des del Bartrina, Núria Moragues. "En el nostre cas hem pogut mantenir la nostra voluntat de produir. Un exemple és el 'projecte Bartrina', que es va fer el passat estiu i del qual aquest proper cap de setmana es reposen quatre espectacles", ha explicat. Si la situació sanitària ho permet, al setembre d'enguany tindrà lloc la segona edició de l'esdeveniment.
Sant Pere i Misericòrdia
Finalment, i pel que fa a festes i festivals, Iolanda Fontgivell ha assenyalat que les entitats "estan acostumades a treballar al carrer, colze a colze", raó per la qual s'és expectant Sant Pere i Misericòrdia. De fet, Recasens ha conclòs la roda de premsa tot albirant un horitzó, a l'estiu, en què "es pugui recuperar presencialitat" dels elements i els grups festius, "sempre preservant la salut de les persones".
A banda, la regidoria de Cultura i Política Lingüística ha fet un rellançament de la marca 'ReusCultura' que parteix dels elements decoratius de la façana de la Casa Rull. S'ha fet tasca de posicionament de la informació cultural a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram, el que "pretén donar un sentit conceptual i estètic comú per denominar tot el que passa a nivell cultural a la ciutat", segons fonts municipals.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics