L'Espai Boule ha acollit aquest dijous una conferència, impulsada per Reusdigital.cat, a càrrec del periodista i escriptor Álex Grijelmo (Burgos, 1956). A l'acte han assistit més d'una cinquantena de persones que han gaudit d'una classe magistral del professional de la comunicació, en la qual s'han exposat les conclusions de la seva tesi doctoral, que va adaptar en el seu llibre 'La información del silencio' (2012).
Després de presentar el marc teòric del seu treball, amb aspectes rellevants com la pragmàtica, el ponent ha detallat que el sentit és el significat més el silenci, és a dir, que allò que no es diu literalment -silenci- també es diu o es completa amb el context o bagatge personal, cultural o social que hi ha present en tota conversa o missatge. Moltes vegades aquest silenci "obliga" intencionadament a una interpretació errònia de la realitat, fins i tot, amb idees que poden ser veritat, i això és una pràctica habitual -que no gaire ètica- en el món del periodisme i la comunicació.
En ocasions, la juxtaposició de dues "veritats" pot generar una altra realitat, allunyada -i potser contraposada- de la "veritat". "Amb una juxtaposició es pot mentir", explica Grijelmo, ja que el lector o receptor del missatge ha de completar el buit relacional que es dona per suposat que ha d'haver-hi entre ambdós o més conceptes. Normalment, busquem una connexió de causa-efecte entre ells quan en realitat no s'hi està indicant expressament. Per tant, el silenci que hi ha és l'element amb què el nostre cervell completa el significat literal de la frase i li dona un sentit, que pot no ser del tot veraç. Aquesta és una mostra més de la manera com amb les paraules es pot tergiversar un missatge i manipular la gent. Així, l'emissor és responsable, no tan sols del que diu, que pot no ser rellevant, però quan s'exposa passa a ser-ho inevitablement per al receptor, sinó també del que no diu, però es deixa entreveure.
En l'àmbit del periodisme, com a conseqüència d'aquests silencis, es difonen informacions errònies. A ulls de la jurisprudència actual, el silenci no es pot abordar perquè el que es dedueix d'aquest no deixa de ser una interpretació del receptor, que l'emissor no indica literalment. I sí, es pot mentir explicant fets veritables. Álex Grijelmo, bastant crític i pessimista amb la situació actual, considera que la codificació dels efectes del silenci passa per la pròpia autorregulació del periodista. Cal recordar, però, que vivim en una societat en la qual el periodisme 100% independent és més una utopia que una pràctica habitual. Les forces polítiques i econòmiques diuen també la seva, tenen un pes que influeix en totes les àrees, i al cap i a la fi, obliguen a generar les seves "veritats", que hi ha qui les creu sense qüestionar-les.
Sobre Álex Grijelmo
Álex Grijelmo és escriptor i periodista, llicenciat i doctor en Ciències de la Informació i Màster Oficial en Periodisme, a més de titulat en Direcció d'Empreses (PADE) per l'IESE. Grijelmo va començar a treballar a 'La Voz de Castilla' als 16 anys. A la Universitat de Navarra va dirigir la revista universitària 'Ya era hora', de línia antifranquista, per la qual cosa va ser expulsat. Va continuar els seus estudis a la Universitat Complutense de Madrid. El 1977 va ingressar a l'agència Europa Press i el 1983 va ser contractat pel diari 'El Pais', al qual va ser responsable de diferents àrees i del seu llibre d'estil. El 1999 va ser nomenat director de la cadena de periòdics locals i regionals del grup Prisa i el 2002 va assumir la direcció general de continguts de Prisa Internacional. El 2004 va ser president de l'agència EFE i el 2007, president del Consell Mundial d'Agències.
Grijelmo ha escrit també, entre altres llibres, 'El estilo del periodista' (1997), 'La seducción de las palabras' (2000), 'El genio del idioma' (2004) i 'La gramática descomplicada' (2006).
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics