La mort del pintor Fortuny

Els principals genis reusencs del segle XIX han mort en circumstàncies estranyes i Marià Fortuny no és una excepció. És estrany i trist morir-se amb tan sols 36 anys, amb un present exitós i un futur probablement gloriós, i d'aquí que les circumstàncies de la mort del genial pintor reusenc hagin estat motiu d'estudi per part del director de cinema madrileny Emiliano Cano Díaz, que ha donat com a resultat un documental d'una hora en la qual fa un ràpid repàs de la vida i obra del pintor, per centrar-se especialment en la seva mort i l'actitud del seu entorn més immediat davant d'aquest fet.

El film s'ha projectat al Teatre Fortuny de Reus, el millor lloc per passar la pel·lícula feta sobra la vida de Fortuny. El Círcol i la Fundació Gresol han col·laborat en aquesta presentació pública de la qual Robert Moragas, director-gerent de la Fundació Gresol, ha indicat que desitja que serveixi per reividicar la figura del nostre pintor i que algun dia tinguem a Reus un Museu dedicat a ell, com ja passa en l'actualitat a Venècia.

Cano Díaz exposa les diverses teories que han aparegut sobre la mort de Fortuny que van des de la malària fins a un duel amb un altre pintor, passant per una úlcera gàstrica provocada pel plom de la pintura que feia servir. El director madrileny deixa obertes totes les possibilitats, fins i tot la que Fortuny fos assassinat. Teoria que fa seva a partir de la de les cartes manuscrites que ha estudiat minuciosament per poder realitzar aquesta pel·lícula.

A partir de la mort del pintor se succeeixen una sèrie de fets estranys, com la precipitada venda de tota la seva obra artística per part de la seva vídua en una subhasta a París. De fet, el documental incideix força en tot l'entorn de la seva dona, els Madrazo, una família madrilenya molt vinculada a l'art. L'èxit de Fortuny en vida va ser espectacular, com ho va ser la immensa obra artística que va realitzar.

Els seus quadres eren molt valorats i cotitzats per la societat europea de l'època, però l'arribada de l'impressionisme va fer que Fortuny quedés una mica 'demodé' i oblidat dels grans genis de la pintura. Cano Díaz creu que la seva mort va trencar la seva incipient transició cap al nou estil pictòric.

De fet, els primers impressionistes tenen com a referència a Fortuny i en parlen com un mestre en el cas del francès Manet.