Dijous, 29 de Febrer de 2024

La nostra cultura postcovid

29 de Desembre de 2022, per Marià Arbonès
  • L'any que tanquem ha estat dedicat a la figura de Gabriel Ferrater

    Cedida

Aquest 2022, el món de la cultura ha recuperat les activitats sense restriccions sanitàries, després d'una llarga crisi causada per la COVID-19 que ha afectat moltíssim aquest sector. Sortosament, el públic també ha recuperat la confiança i els equipaments culturals s'han pogut veure, de nou, plens de públic i artistes. De fet, hi havia moltes ganes de viure cultura en directe. En aquest article repassem les activitats culturals locals més destacades de l'any que estem a punt d'acabar, de les quals hem informat a Reusdigital.cat.

Any Ferrater



El 2022 ha estat l'Any Gabriel Ferrater, que s'ha commemorat per partida doble: el 20 de maig va fer 100 anys que naixia a Reus, i el 27 d'abril en va fer 50 que se suicidava a Sant Cugat del Vallès. Els actes promoguts per recordar la figura del poeta, professor i lingüista reusenc han estat innumerables, organitzats tant des d'instàncies públiques com privades i han servit, a més de per homenatjar-lo, per conèixer més bé la seva vida i obra. A Reus, s’han fet més de 125 activitats al voltant de Gabriel Ferrater, amb l’impuls del Centre de Lectura, l’associació Gosar Poder, l’ajuntament de Reus, la Diputació de Tarragona o la Generalitat de Catalunya, entre altres entitats.

Mereix que se la destaqui la cineasta reusenca Alba Sotorra, que s'ha endut el Premi Gaudí al millor documental per El retorn: la vida després de l'ISIS. El film, amb producció de TV3, ha estat nominat als Premis Goya i s'ha quedat a les portes d'obtenir un Emmy. També ha estat guardonat Oriol Tarragó, amb un Goya al millor so per la pel·lícula Tres, de Juanjo Giménez. En cinema, el 2022 també han estat notícia els festivals de referència, com el Memorimage, el Psicurt i el de Curtmetratges de Salut Mental, a més de la programació del Cineclub del Centre de Lectura i l'estrena del documental Per 15 duros de plata, que explica la història del forn Sistaré.

Àmbit literari



Pel que fa a l'àmbit literari, enguany han estat notícia els autors Antoni Veciana, amb la seva obra Nicolau; Antoni Nomen i el seu poemari Si això ha de durar; Monika Escuer, amb el conte La llamborda fugissera i el poemari De vida i de mort floreixen les flors; Coia Valls i la seva novel·la L'alquímia de la vida; Marta Vives i les seves històries d'amor recollides a Diguem-ne amor; Isabel Olesti i el seu recull de contes Àlbum d'amors complicats; Ramon Gomis i el recull Altres retrats, més o menys impertinents; el falsetà Toni Orensanz, amb Com vas perdre el braç, Balchowsky?, i Òscar Ramírez, amb Kitab, Sadhu, Naufragi. Cal afegir-hi, a més, Isabel Martínez i Carme Puyol, pel seu llibre commemoratiu dels 125 anys de l'Institut Pere Mata; Enric Tricaz i el llibre Una vida per la música (1921-2021); el metge Eduard Prats i el seu recull de contes La guerra esquerdada; Xavier Bagés i el recull Si fa massa vent, i l'obra El Modernisme a les Terres de Tarragona, de Josep Maria Boqueras.
 

Antoni Veciana ha publicat enguany la novel·la Foto: Cedida


Després de mesos treballant en la recera, aquest any, els periodistes Josep Maria Arias i Tomàs Carot van publicar el llibre De l’olivetti al teletreball. Mig segle de periodisme i comunicació de proximitat al Camp de Tarragona, Terres de l'Ebre i Baix Penedès (1969-2019). El nostre mitjà va col·laborar en la  presentació a Reus, el mes d’abril, d’aquest relat dels últims 50 anys de la pràctica del periodisme a la demarcació, en tots els seus vessants. També hem estat partícips de la presentació a la Cambra de Comerç de Reus del llibre Tastets de futbol de Ramon Folch, en el qual recorda la trajectòria esportiva del seu fill.

A Reusdigital.cat, també ens hem fet ressò del desenllaç dels premis literaris locals, com ara el Premi de Narrativa Ciutat de Reus "Diré el que em fuig", els Premis Literaris per a Joves Escriptors i Escriptores d'Òmnium Baix Camp i el Premi de Poesia Catalana Francesc Martí Queixalós.



Entitats



En un apartat més ampli d'entitats, s'ha de destacar la menció honorífica de l'ajuntament de Reus que ha rebut el Ball de Cercolets pel seu 25è aniversari, els 30 anys de la recuperació del Ball de Prims i els 18 anys del Lleó, a més dels gegants Manotes, la nova parella que ha estrenat la Colla Gegantera de Reus. També s'han de reivindicar les actuacions dels Xiquets de Reus, que han recuperat castells de 8 per Sant Pere, han aixecat el 2 de 8 amb folre a Igualada i han assolit el 4 de 8, el 2 de 7 i el 7 de 7 per la Misericòrdia.

En el tram final d'any s'ha sabut que el Bravium entrarà a la xarxa municipal de teatres, després que l'Ajuntament, la Prioral de Sant Pere i la Diputació de Tarragona hagin arribat a un acord per rehabilitar l'edifici del Centre Catòlic. L'entitat del Bravium podrà "tornar a casa" després que el 2021 va haver de deixar-la a causa d'unes obres estructurals. També cal fer esment del projecte Reus 1970-2020: la transformació d'una ciutat, un repàs històric de Reus dels últims 50 anys, que ha derivat en un cicle de xerrades, una sèrie de televisió, un llibre i una exposició.

Exposicions



En el capítol d'exposicions, destaquem la que encara es pot veure al Museu Salvador Vilaseca, Després de la guerra. La vida quotidiana sota el franquisme, una mostra que presenta aspectes de la vida a Reus des del 1939 fins a finals de la dècada de 1950, en la qual participa Carrutxa. També, dues exposicions més que s'han pogut veure enguany en aquest equipament: El trípode, dedicada als fotògrafs Eduard Borràs, Manuel Cuadrada i Josep Prunera, i El Reus de les sis copes. Joan Sabater i l'època daurada de l'hoquei reusenc.

Al Centre de Lectura destaquem l'exposició Res és possible, tot es mou, de Toni Giró, i Entremig de moltes, d'Anna Vilamú i Albert Gironès, que s'han fet dins del Cicle d'Art Contemporani. El mateix espai de la sala Fortuny també ha acollit l'exposició del 40è aniversari de LANOVA Ràdio, i hem estat atents a les propostes suggeridores de les sales   Anquin's, Antoni Pinyol, l'espai ALDTU i artAMILL.

Música



Durant l'any hem anunciat la publicació del nou àlbum de Fito Luri, el novè, Salvar l'ànima, que va acompanyat d'un llibre de poemes; el cinquè disc en solitari de Joan Masdéu, anomenat Els dies que vindran; el primer treball de la reusenca Paula Fitzz, titulat Healing; el nou disc de Roger Morelló, juntament amb la pianista Alica Koyama, Schumann Goes Tango; el doble vinil recopilatori per commemorar els 30 anys de carrera de Joel Reyes El blues del pescador 20/30/50, i l'àlbum El club dels covards, de Plombiers, a més dels comiats dels grups Terra Ferma i Segonamà.
 

Enguany, Fito Luri ha publicat el disc "Salvar l'ànima" Foto: Cedida


En clau musical, també hem fet seguiment del Festival Accents, que durant la tardor ha omplert més de 20 escenaris de Reus i d'altres poblacions amb concerts d'artistes reconeguts, cosa que ha consolidat el festival. En la mateixa línia, Reus Cultura Contemporània s'ha afermat amb la tercera temporada, amb més de 25 actuacions, i el Festival de Blues de Reus ha arribat a la 32a edició. D'altra banda, l'Associació de Concerts de Reus ha ofert una àmplia programació amb la col·laboració d'altres entitats, a més d'escollir Joan Magrané com a nou compositor resident i de crear l'Ensemble Vocal Felix Mendelssohn, dirigit pel reusenc Albert Galcerà.

Teatre i obituaris



En teatre, destaquem la bona continuïtat que ha tingut durant l'any 2022 el projecte Bartrina Territori Creatiu, gestat el 2021 per impulsar la creació i la formació artística, amb produccions com ara Balades per a Mirolina; La gran PAS, el treball dedicat al Grup Modernista de Reus, o La Roser. A més, el Cicle Grans Mestres ha continuat portant a Reus actors i actrius importants del panorama dramatúrgic català. També mereixen ser destacades les programacions dels festivals Cos i Trapezi. Finalment, l'actor David Bagés ha estat notícia arran de l'obtenció del Premi Butaca.

El món cultural de Reus i de tot Catalunya es va commocionar el mes de juliol amb la mort de Xavier Amorós, als 99 anys. Aquest fet tan trist va generar un munt d'elogis de la seva figura com a escriptor, poeta i persona estretament vinculada a la nostra ciutat. En aquest sentit, i coincidint amb el centenari del naixement de l'escriptor, l'ajuntament de Reus ha anunciat que el 2023 serà l'Any Xavier Amorós. Malauradament, també hem hagut d'escriure els obituaris de les professores Enriqueta Prats i Emília Briansó, de l'oftalmòleg i escriptor Francesc Gras, del pintor Josep Torrell i de l'exdirectiu de l'Orfeó Reusenc Josep Fusté i Ferré.

Per tancar el resum, ressaltem la constant activitat cultural que han aplegat les biblioteques i altres espais municipals, a més d'una munió d'entitats privades de la ciutat, d'històriques i altres de més recents, molt necessàries per al nostre batec cultural. En esmentar-les podem caure en el risc de deixar-nos-en alguna, cosa que no voldríem. Sabem que els seus representants es donaran per entesos.

Que tingueu un bon any cultural 2023!
 
 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (1)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Joan Anton Carricondo Oyonate  30 de Desembre de 2022

Avui som dia 30

És el segon post-còvid, no pas l'any després de d'aquell senyor.